Trajectòria de Finlàndia a les proves
internacionals PISA:
PISA 2000:
A PISA 2000, la
primera edició d’aquest estudi a nivell internacional, Finlàndia va tenir uns resultats envejosos. Finlàndia es va
situar entre els millors països a nivell internacional en matèria educativa
ocupant el primer lloc en lectura entre els 43 països participants (els 30 de
la OCDE i 13 països associats), el tercer en ciències i el quart en
matemàtiques d’entre els 32 països participants en l’estudi.
Els resultats del
primer estudi PISA, dut a terme al 2000, van
ser rebuts a Finlàndia amb satisfacció i sorpresa. Els finlandesos havien
emprès des de feia 30 anys profundes reformes en el seu sistema educatiu; però
no havien tingut encara l’oportunitat de constatar els efectes positius d’una
manera tan inqüestionable i en el marc d’un estudi comparatiu tan extens.
PISA 2003:
Mantenint-se
entre els primers països del món per l’eficàcia de la seva educació, Finlàndia va millorar la seva posició a
PISA 2003: entre els 41 països participants, va obtenir el primer lloc en
les tres matèries avaluades al 2000 i el segon lloc en la resolució de
problemes, matèria introduïda en aquesta nova avaluació.
Finlàndia va fer llavors un estudi atent de
l’assumpte i va publicar un anàlisi dels seus resultats a PISA 2003 (el que no havien fet al 2000). L’informe
corresponent posa en evidència característiques l’interès de les quals va més
enllà dels resultats totals.
L’èxit dels estudiants finlandesos a PISA 2003 va
consolidar la fama del sistema educatiu finlandès en la prestació d’una educació d’alta qualitat
per a tots, amb una proporció molt petita d’estudiants que no aconsegueixen el
nivell de competència 2. Aquest èxit va posar a la palestra la importància de
que tant els estudiants com les escoles funcionen millor en un clima
caracteritzat per les altes expectatives consolidades a través de fortes
relacions entre mestres i alumnes, amb estudiants que estan disposats a invertir
esforços i que mostren interès i amb els baixos nivells d’ansietat en l’àmbit
escolar, tot plegat amb un clima de disciplina positiva. A més, es va comprovar
que és summament important que les autoritats locals i les escoles tinguin una
responsabilitat important tant en l’elecció del contingut educatiu com de l’ús
dels recursos, tal i com el model educatiu finlandès funciona.
Tot i la
satisfacció pels bons resultats obtinguts a PISA 2003, els finlandesos
mostraven preocupació per l’actitud negativa aparent dels estudiants
finlandesos cap al gaudi de les matemàtiques en comparació amb estudiants
d’altres països.
PISA 2006:
L’estudi de PISA
2006 va centrar el seu focus d’atenció a les ciències, però evidentment també
va incloure la lectura i les matemàtiques, a més de recopilar les dades dels
estudiants, famílies i factors institucionals que poden ajudar a explicar les
diferències de rendiment entre els diferents països que van participar.
Finlàndia, de nou no va defraudar i, va ocupar el primer lloc en ciències i el
segon lloc en matemàtiques i en lectura d’entre els 56 països participants en
aquesta edició.
De nou, Finlàndia es va fer amb els primers llocs
del rànquing, sent l’enveja dels altres països participants; ja que és un dels
millors països tant en rendiment com en equitat educativa. Com en anys
anteriors, Finlàndia va continuar sent el focus d’atenció, i va veure convertit al seu sistema educatiu en un dels més analitzats
i envejats del món.
PISA 2009:
A la quarta edició de PISA, realitzada a l’any 2009, Finlàndia es va situar prop de la cima, però no va mantenir la condició
de número u a nivell internacional com fins ara ho havia aconseguit.
L’àrea d’enfocament principal de l’edició del 1009 va ser de nou la
comprensió lectora, on Finlàndia va ocupar el tercer lloc d’entre els 65 països
participants a PISA, sent Shanghai-Xina el que presidia el pòdium. Tenint en
compte només als països que pertanyen a la OCDE, Finlàndia va ocupar el segon
lloc en aquesta matèria. Tot i que Finlàndia hagi baixar uns llocs, es seguia
considerant que el nivell general era excel·lent.
A ciències, Finlàndia va obtenir molt bons resultats, ocupant el primer
lloc en relació als països de la OCDE i el segon en relació a la totalitat de
països participants.
Va ser a matemàtiques, on es va experimentar la patacada més gran. Tot i
que tenint en compte els països de la OCDE, Finlàndia seguia ocupant un més que
respectat lloc, el segon; en relació a la totalitat dels països participants el
seu lloc va baixar fins el sisè lloc, el que va començar a preocupar a la
societat finlandesa i a les autoritats competents.
Tot i així, es va seguir
comprovant que Finlàndia és dels països en els que hi ha una major equitat en
les oportunitats d’aprenentatge i els resultats.
PISA 2012 y la caiguda dels
resultats:
A l’última avaluació, PISA 2012, Finlàndia
es manté per sobre de la mitjana dels països de la OCDE, tot i que ha estat
superat per diversos estats asiàtics i europeus.
Segons l’informe PISA 2012, els estudiants finlandesos de 15 anys van
obtenir un resultat de 519 punts en matemàtiques, 25 menys que al 2003, l’últim
cop que el coneixement matemàtic va
ser la principal matèria de l’estudi PISA. Aquesta
reculada, que equival a més de sis mesos d’escolarització, fa caure a Finlàndia
des del lloc 2 al 12 a la llista dels 65 països i regions que participen a
l’avaluació. Dels països amb millors resultats, set són asiàtics (Shanghai,
Singapur, Hong Kong, Taiwan y Corea) i quatre europeus (Liechtenstein, Suïssa,
Països Baixos i Estònia).
Els alumnes del país nòrdic van tenir un alt rendiment en les altres dues
matèries avaluades, comprensió lectora i
ciències, però van caure del primer lloc aconseguit en ambdues al 2003 al sisè
lloc en lectura i al cinquè en ciències. Shanghai, Hong Kong, Singapur,
Japó i Corea són els cinc països que aconsegueixen millor rendiment que
Finlàndia en lectura; i, Shanghai, Hong Kong, Singapur i Japó són els quatre
països que aconsegueixen millor rendiment que Finlàndia a ciències.
De fet, es considera que de tots els
països que van destacar a l’informe PISA 2003, Finlàndia és el que més ha
reculat en l’última avaluació, i aquesta tendència és un motiu greu de
preocupació pels finlandesos.
Però, tot i la clara desacceleració, els estudiants finlandesos segueixen
sent dels millors en rendiment entre els països de la OCDE, ja que segueix sent
el millor en lectura i en ciències d’entre els països europeus.
Altres dades a destacar dels resultats en aquesta edició és que per primer
cop les noies finlandeses van superar als nois en rendiment matemàtic. Tot i la
davallada dels resultats en matemàtiques, es segueix conservant l’equitat i
segueixen havent diferències de molt poca importància entre diferents escoles,
tot i que s’observa una crescuda en aquestes.
A la vista està que el prestigiós sistema educatiu de Finlàndia va obtenint
cada cop pitjors resultats a l’informe PISA, una tendència que preocupa profundament a les autoritats del país nòrdic,
que van fer una crida a una reunió d’urgència per tractar el tema.
Després del coneixement d’aquests resultats el govern finlandès, i més
concretament el Ministeri d’Educació ha mostrat la seva preocupació davant
d’aquests resultats i ha anunciat la creació
immediata d’un ampli fòrum format per experts en ensenyament, polítics, pares i
alumnes amb l’objectiu de “salvaguardar el futur del sistema educatiu, reforçar
la igualtat i trobar mitjans per millorar i mantenir la motivació en
l’aprenentatge i l’estudi”. A més de l’alarma per la davallada en el nivell
global, també han mostrat la seva preocupació per les desigualtats creixents i
pel ràpid descens en els resultats entre els alumnes de baix rendiment.
Cal tenir en compte que la fama del sistema educatiu de Finlàndia prové de
la constant millora de rendiment en els primers tres estudis PISA al 2000, 2003
i 2006. Cap altre país membre de la OCDE ha estat capaç de mostrar una millora
constant similar de lectura, matemàtiques i ciències que Finlàndia entre 2000 i
2006. D’altra banda, el sistema escolar de Finlàndia ha estat el més equitatiu.
I, una caiguda dels seus resultats pot ser molt critica i a la vegada alarmista
tenint en compte la trajectòria fet fins avui dia.
Hi ha diverses interpretacions al voltant d’aquesta ciaguda de resultats.
Diversos experts coincideixen en què la
falta de motivació és, precisament, una de les causes que expliquen el menor
rendiment dels estudiants finlandesos,
juntament amb un estancament de les tècniques docents. De fet, hi ha qui no
es sorprèn del descens del rendiment dels estudiants finlandesos en
matemàtiques, ja que les recents avaluacions nacionals del Consell Nacional
d’Educació de Finlàndia han demostrat que l’aprenentatge d’aquesta matèria, i
també de la ciència i la lectura al final de l’educació secundària no ha
millorat des de 2005.
Tot i així, les avaluacions internacionals dels estudiants han de ser
utilitzades amb cura. Tot i que Finlàndia ha sofert una gran davallada des de
2006, segueix sent un dels millors països en matèria educativa de la OCDE. El
que possiblement necessita Finlàndia ara mateix és reprendre el rumb que tenia
abans, fer una renovació intel·ligent del seus sistema preservant ideals de col·laboració,
creativitat, confiança, professionalitat, així com la qualitat dels
professional de l’educació.
Existeixen alguns analistes finlandesos que comparen la reculada del seus
país a les proves PISA amb ell declivi, víctima de la seva autocomplaença, d’un
dels seus símbols nacionals: la companyia tecnològica Nokia. La multinacional
finlandesa no va donar un salt endavant en innovació quan estava a el seu
moment més àlgid i pocs anys després els seus dispositius van quedar desfasats
davant dels del seu rivals, amb la conseqüent davallada de les seves ventes.
Amb el seu sistema educatiu entenen que ha pogut passar alguna cosa similar.
Finlàndia ha estat massa satisfeta de la seva educació. Altres països han anat
a Finlàndia per aprendre del seu sistema educatiu i després han desenvolupat el
seu model, i actualment han aconseguit superar-los.
Tot i l’èxit a l’informe PISA 2012 de països asiàtics com Singapur, Corea i
Japó, els experts finlandesos coincideixen en què la clau per tornar a estar
capdavantera en educació no consisteix en imitar el seu model educatiu, sinó en
desenvolupar el propi sistema finlandès.
Interpretació dels resultats
de Finlàndia a PISA:
Els resultats de l’estudi
PISA suggereixen que no hi ha un únic factor clau darrere del bon rendiment de
l’alumnat finès. Hi ha una xarxa de factors interrelacionats, com per exemple els interessos i
activitats d’oci del mateix alumnat, les oportunitats d’aprenentatge que
ofereix l’escola, el suport i la implicació dels pares i mares, i el context
social i cultural de tot el sistema educatiu. S’ha de tenir en compte, a més,
factors com l’oferta d’un menjar gratuït a l’escola per a tot l’alumnat i el
suport social, pedagògic i psicològic per a l’alumnat amb necessitats
educatives especials. A més, la xarxa de biblioteques, el prestigi de
l’educació i la cultura, les altes expectatives del professorat, la innovació
pedagògica i les recents campanyes per animar a l’alumnat a llegir són també
factors que, segurament, han contribuït a l’alt rendiment de Finlàndia,
especialment en comprensió lectora. No podem oblidar-nos de l’alta qualitat i
preparació del personal docent, factor imprescindible per l’èxit d’un sistema
educatiu que durant molts anys ha marcat la diferència. Perquè tot i que la
davallada en els resultats d’aquesta última avaluació PISA, cal dir que el
sistema finès ha estat dels pocs capaços de combinar un rendiment acadèmic alt
amb una gran igualtat i equitat educativa.
Sara López García, 25 de maig del 2014.
