Explicació de l'èxit educatiu a Finlàndia.

Fins el moment hem anat veient les característiques, els resultats i la comparativa del model educatiu finlandès i el nostre. El model educatiu d’aquest petit país nòrdic ens l’han presentat des de fa uns anys com el millor, el que aconsegueix millors resultats i fa dels seus alumnes ciutadans molt ben preparats capaços d’aportar gran valor a la societat. El que resulta més difícil, a priori, és saber quins són aquells factors i/o característiques que converteixen a aquest país en el millor d’Europa i dels millors del món. Després de l’anàlisi que hem anat fent en les anteriors entrades, he volgut recollir, com a conclusió, aquells aspectes que ressalten més i que, al meu parer, ens ajuden a entendre l’èxit d’un sistema educatiu brillant.

Un dels principals factors que més ens ajuden a entendre i explicar l’èxit de finlàndia en educació és el seu afany per construir els pilars de la seva fortalesa en el coneixement, la destresa i la productivitat. Els finlandesos aposten per l’educació perquè saben que com a país petit, envoltat de veïns poderosos com Russia o Suècia i sense un arsenal de recursos naturals a la seva disposició, la cultura i el seu domini en l’àmbit del coneixement és el que els hi dón la possibilitat de competir en una economia global. Una dada reveladora és que Finlàndia és el tercer país del món que inverteix més en I+D i el que té més investigadors per càpita a nivell mundial.

De fet, hi ha qui diu que l’èxit finlandès es deu a que encaixen tres estructures: la família, l’escola i els recursos socioculturals, com ludoteques, biblioteques, cinemes, etc. Els tres engranatges estan lligats i funcionen de manera coordinada, ja que els pares tenen la convicció de què són els primers responsables de l’educació dels seus fills, per davant de l’escola i complementen l’esforç que es fa a l’escola. A Finlàndia, a més, existeix una herència cultural basada en la responsabilitat que fomenta la disciplina i l’esforç, pel que la societat valora a les persones per la seva formació i no per la seva situació socioeconòmica. Els mitjans de comunicació  indirectament també ajuden a l’aprenentatge de la lectura mitjançant programes de televisió en versió original subtitulats, el qual impulsa al nens a aprendre a llegir i a augmentar la velocitat lectora.

Un altre factor clau de l’èxit és que tant polítics, directors de centres escolars, professors i universitats van tots a una i, conjuntament amb les famílies, prioritzen l’educació i el desenvolupament del talent per sobre de qualsevol altre aspecte.

Finlàndia té un sistema on polítics, pedagogs, empresaris, estudiants, etc., saben que l’educació és el principal recurs del país per a competir en el mercat internacional i per a construir una ciutadania cívica. Fa uns anys el sistema estava molt més centralitzat però van descobrir que els resultats eren millors si cedien més poder i autonomia a les escoles. Fins arribar al punt on avui dia es troben, on les competències en educació estan en la seva majoria delegades en l’administració local i al propi centre escolar juntament amb el professorat que està al seu càrrec.

Parlant en termes legislatius i polítics, els avantatges que proporciona el model finlandès als seus estudiants provenen de la seva despesa pública, que va representar al 2009 el 6,8% del PIB (el 5% a Espanya). Així, l’ensenyament obligatori és gratuït en tots els seus conceptes, des del material fins a les despeses de menjador i transport. També els estudis universitaris són gratuïts, inclosos aquells destinats als adults. És, a més, a Finlàndia on l’educació és un dels temes sobre el que existeix consens polític respecte a la seva importància, el que suposa una estabilitat en el sistema educatiu que permet que aquest es desenvolupi completament, pugui evolucionar i madurar dins dels mateixos paràmetres. Els finlandesos, per tant, consideren que l’educació és la clau per al desenvolupament d’un país, per aquesta raó el país nòrdic dedica de l’11% al 12% dels pressupostos de l’estat i els ajuntaments a finançar aquest model d’educació. El més positiu de tot és que la despesa es realitza d’una manera eficient, ja que la despesa mitjana per alumne és molt similar a la d’Espanya, sent els resultats molt diferents, quasi extrapolats. A més, el sistema social finlandès contribueix amb nombroses ajudes oficials a les famílies per a que puguin conciliar la seva feina i l’atenció als seus fills i, amb això, continuar amb la seva dedicació educativa també a la llar.

Sense dubte un dels aspectes més rellevants de l’èxit educatiu de Finlàndia és la gran valoració que rep la figura del professor, ja que Finlàndia és un país on ser professor és un privilegi. Aquesta és una professió venerada socialment i ningú es dedica perquè no té altra opció. Només els millors, els que demostren ser més competents i supere proves de selecció molt dures, aconsegueixen accedir a la universitat per rebre la formació i l’entrenament que els conduirà a les aules. Això és necessari, perquè el professor és el responsable d’aconseguir que cada noi i noia arribi al nivell més alt de coneixement que sigui possible. Això si, no està supeditat a llibres ni a materials; és un professional de l’educació i, com a tal, és el líder, un referent, el conductor de l’espai d’aprenentatge que conformen ells i els seus alumnes. La comunitat confia en els professors perquè saben que han estat molt ben preparats ja que els alumnes amb millors resultats són els únics que poden accedir a la docència.

L’aula és un espai on es combina l’aprenentatge teòric amb l’experimentació i el descobriment per un mateix, aconseguint un espai d’innovació contínua, en un ambient distendit i informal. Missatges com “l’aprenentatge depén de tu mateix”, “és divertit aprendre” i “és bo per al teu futur” són una constant a l’aula, ja que són la base de la motivació i un factor molt important per aconseguir millors resultats a l’aprenentatge. Amb aquest plantejament, les avaluacions no fan falta, només tenen una al final de l’etapa del batxillerat.

El mètode educatiu que impera a les aules és un altre punt a favor de l’èxit de l’educació a Finlàndia. L’escolarització es produeix als set anys, moment en el que els nens arriben a una maduresa intel·lectual suficient que els permet assimilar i comprendre la informació que van rebent. Se’ls ofereix una estabilitat emocional i seguretat, tenint el mateix professor durant els primers sis anys de primària el qual no fomenta, en cap moment, la competitivitat de l’alumnat ni les comparacions. S’intenta, a més dedicar una atenció personal a cada nen, pel qual es compta amb un altre professor que entra a l’aula com a suport. Ambdós professors paren molta atenció a l’evolució de l’alumne des del començament, intentant atallar els problemes d’ordre acadèmic en els primers anys de l’escolarització. Les hores lectives dels nens finlandesos són menors que en altres països, entre les quals es brinden estones de joc i descans.

La metodologia ha abandonat les memoritzacions típiques i fa èmfasi en el desenvolupament de la curiositat, la creativitat i l’experimentació. A Finlàndia l’educació no és una qüestió de transmetre informació, sinó que és més important aprendre a pensar. Per tant, la tipologia de classes, lluny de convertir-se en una classe magistral fonamentalment unidireccional, es converteix en un debat obert on els professors fomenten molt la participació.

Com deia anteriorment, cada escola a Finlàndia té autonomia per organitzar el seu programa d’estudis. L’autonomia de les escoles s’enmarca dins d’un sistema en el que l’educació es concep com quelcom gratuït i igual per a tothom. A més, el sistema finlandès compta amb un treball integrat de tots els estrats del sistema educatiu, ja que estan acostumats a organitzar el sistema educatiu com un tot, pel que la col·laboració per a millorar els plans d’estudi és molt gran.

Tot i aquestes característiques que fan del model finlandès un model a seguir i, tot i els fantàstics resultats acadèmics; un model com el finlandès també té els seus inconvenients. Existeix un alt nombre de nens i adolescents finlandesos que pateixen depressions i ansietat. A més, Finlàndia compta amb una taxa de suïcidis bastant elevada en comparació a altres països de la UE. I, és en aquest punt on es produeix una disparitat important, perquè els alumnes poden obtenir resultats acadèmics brillants, però quan s’observen els índexs de benestar emocional, no sembla que als nens i als adolescents finlandesos els vagi tan bé. Davant d’aquest problema, s’imparteix de manera periòdica a les escoles l’assignatura “Educació per a la salut” on es treballa la competència emocional i social dels alumnes. A Finlàndia es creu que aquest serà un punt de partida per a millorar el benestar emocional dels nens i adolescents finlandesos en un futur proper.

En conclusió, podríem dir que Finlàndia té un sistema educatiu que està pensat per a que ningú es quedi enrere conferint un sistema educatiu que para atenció a cada petit detall per afavorir que el finlandès mitjà tingui un nivell educatiu alt o molt alt. Tot i que el sistema educatiu finlandès sembli molt complet i eficaç, l’escola finlandesa té uns reptes i unes metes que aconseguir com és el fet de respondre a les necessitats del món global amb canvis ràpids, ja que la competència internacional requereix constants millores en el nivell de la investigació i de l’ensenyament. A més, tenint en compte el creixement del nombre d’immigrants i de l’hetereogeneïtat cultural, Finlàndia cada cop ho tindrà més difícil per a mantenir els bons resultats. Per aquesta raó, hauran de prendre exemple d’altres sistemes educatius que hagin viscut una etapa similar i comptin amb rendiments alts. Finlàndia també ha sofert part de la crisis, i amb la recessió econòmica s’ha incrementat el nombre d’alumnes en cada grup-classe. Per això, un altre dels seus reptes és tornar a reduir la mida dels grups a fi de poder donar una resposta individualitzada a cada alumne, tal i com marca la seva màxima. I, tenint en compte els resultats de Finlàndia a PISA, un altre dels reptes que es planteja el país nòrdic és reduir les diferències de sexe en el rendiment de la competència lectora mitjançant les polítiques de foment d’aquesta.

REPTES:

Però és Espanya qui s’ha de plantejar més millores, més canvis. A partir de l’anàlisi que hem fet sobre el sistema educatiu finlandès i tenint en compte la comparativa amb el nostre i l’explicació de l’èxit del país nòrdic, he volgut enumerar el que a mi em sembla necessari per iniciar un canvi en el sistema educatiu del nostre país:

Definir una Estratègia Nacional de futur pactada ampliament, amb una majoria d’acord entre els partits polítics.

És del tot imprescindible donar estabilitat al sistema educatiu, pel que es fa necessari un pacte polític de les principals forces de l’Estat.

Fer transparent el finançament escolar i clarificar i explicar el preu d’una plaça escolar. A més, aplicar aquests criteris a tots els nens/es de l’estat independentment de la titularitat del centre on estudiïn.

Més inversió educativa per part de l’Estat. L’objectiu hauria de ser un 6% del PIB en els propers 10 anys per compensar l’estancament dels últims 14 anys.

Augmentar la despesa pública en la protecció de les dones i els homes amb fills per a la millor conciliació de la vida familiar i laboral.

Potenciar i coordinar els serveis d’atenció sanitaris infantils dins i fora dels centres educatius.

Oferir més autonomia i descentralització als centres educatius i a les administracions locals.

Fer una selecció del professorat d’educació primària i secundària prèvia a l’entrada a la universitat, formació i reciclatge molt estrictes dels docents, especialment en competència lectora.

Professionalització molt exigent de la funció directiva.

Per una millora de l’aprenentatge de la lectura per part del nostre alumnat, crear una xarxa de biblioteques municipals i escolars, exigir i organitzar l’especialitat del seu personal i, prioritzar l’accés a elles per a tots els ciutadans.

Per a una millora de l’aprenentatge de les llengües es podria proposar que el Consell Audiovisual de l’Estat planifiqui que les cadenes de televisió emetin progressivament la programació estrangera en la llengua original amb subtítols.

Tot aquest sistema educatiu que hem estat analitzant des de fa unes quantes entrades és difícilment extrapolable a Espanya, perquè el sistema educatiu finlandès té sentit en una societat ben educada i respectuosa, on els nens són el més important, on la seva educació és un pilar bàsic perquè ells són el futur. Aquí, al nostre país, els nens són lo de menys (fins que no ets adult no et tenen en compte), les classes estan abarrotades i no deixen de fer retallades en educació. A més, les baixes maternals i paternals són ridícules i les mares i els pares que es queden més temps amb els seus fills són vistos com a persones que es deixen, que no volen “realitzar-se”. Per tant, els nens acaben a la llar d’infants o amb els avis, en comptes d’estar amb els pares. A tot això cal sumar que les escoles acaben tenint classes massa estandarditzades, sent tots iguals, intentant que els nens aprenguin a llegir el més aviat possible, en comptes d’esperar a que estiguin motivats per fer-ho. A més, moltes escoles funcionen apartant al que molesta perquè no s’entera i apartant al que no s’entera perquè molesta massa.

I tot això inmers en un sistema social on els que més manen poden fer el que vulguin amb els nostres impostos, on cada partit que arriba al poder fa i desfa com vol, sense tenir probablement mitjans ni estudis per fer-ho i en el que els pares tenen poques possibilitats de participar activament a l’escola principalment perquè no poden sortir de la feina per fer-ho.

Així que com ja hem anat veient, ens queda molt per aprendre, però s’ha de tenir en compte que el problema no radica només en l’àmbit de l’educació, sinó que el nostre país té un problema estructural que afecta a tots els àmbits. 

Sara López García, 21 de Setembre del 2014.