PISA 2012
Introducció:
La OCDE ha donat a conèixer, al mes de desembre de 2013, els resultats de
l’última Avaluació Internacional d’Estudiants de la OCDE (PISA 2012), en la que
han participat 295.416 joves de 67 països, d’entre els quals 24.313 són espanyols
de 15 anys de tot el país, amb una mostra pròpia de l’alumnat de 14 comunitats
autònomes. Els espanyols mostres un avanç en la nota. Vuit punts més en
ciències (de 488 a 496), set en comprensió lectora (de 481 a 488) i només un
punt en matemàtiques (de 493 a 494).
En aquesta convocatòria, 45 dels 67 països participants han mostrat
millores en algunes de les competències avaluades.
Els resultats d’aquesta edició han posat en boca de molts el debat sobre el
sistema d’ensenyament actual, el qual està patint molts canvis.
Resultats:
El rendiment dels alumnes
espanyols de 15 anys segueix per sota de la mitjana dels 34 països de la OCDE en matemàtiques,
comprensió lectora i ciències, però quasi
arriba a la mitjana de la UE en les tres matèries. D’aquesta manera,
Espanya se situa entre els llocs 31 i 36 dels 65 països i economies que van
participar a la prova PISA 2012.
A Matemàtiques, la puntuació
d’Espanya es de 484 punts, significativament inferior a la mitjana de la OCDE
de 494 punts. Espanya està al lloc 25 en matemàtiques, a l’altura d’Itàlia o
Portugal, i una mica per sobre d’Estats Units o Suècia. Els millors resultats
són els de Corea, Japó i Suïssa.
A Lectura, la mitjana de la OCDE
es troba en 496 punts, vuit punts més que els tret per Espanya. La diferència
amb la mitjana europea és mínima: Espanya aconsegueix 488 punts i Europa, 489.
Espanya està en el lloc 23 de la taula, amb la mateixa puntuació que Luxemburg
o Hongria i per sobre de Suècia, Eslovènia o Islàndia. El millor resultat és el
de Japó, amb 538 punts, seguit de Corea (536) i Finlàndia (524).
A Ciències, el major avanç
registrat pels alumnes espanyols, ens quedem a cinc punts de la mitjana de la
OCDE, i un punt per sota de la mitjana de la UE. És el lloc 21 de la taula, per
sobre de Noruega i quasi a l’altura dels Estats Units, Dinamarca o França. A
ciències el cap de la llista és Japó, amb 547 punts i Finlàndia amb 545.
Cal destacar dels resultats de PISA 2012 la escassetat d’alumnes excel·lents, dada que porta destacant des de
l’inici de la participació d’Espanya a aquesta prova de caràcter internacional.
De fet, una mitjana de només el 7% d’alumnes espanyols aconsegueix els nivells
alts ( 5 i 6) de rendiment. Aquest resultat, per tant, indica una proporció
baixa d’alumnes excel·lents. A l’extrem oposat, una mitjana del 20% d’alumnes
es troba en el nivell baix de rendiment o no l’aconsegueix, el que indica que
un de cada quatre alumnes espanyols no
posseeix un domini bàsic de les competències matemàtica, lectora i/o
científica.
Anàlisi dels resultats:
Els
resultats de l’avaluació PISA 2012 mostren que el rendiment acadèmic dels estudiants espanyols en les tres àrees
avaluades es manté bàsicament estable en relació amb les anteriors
edicions. El resultat global del rendiment acadèmic a Espanya segueix situat
significativament per sota de la mitjana de la OCDE en les tres àrees
examinades: lectura, matemàtiques i ciències.
No
s’han produït canvis significatius en els resultats d’Espanya en matemàtiques
entre 2003 i 2012, edicions en les que les matemàtiques han estat el focus
d’especial atenció de l’avaluació PISA. El descens entre 2003-2012 ha estat de
només un punt (de 485 a 484), el que no constitueix un canvi significatiu.
A
PISA 2012 s’observa una tendència de millora, no significativa, dels resultats
d’Espanya en lectura (488) respecte a PISA 2009 (481), tot i que continuen sent
inferiors als que va aconseguir Espanya a PISA 2000 (493).
Al
2012 la puntuació dels alumnes espanyols en ciències millora sent vuit punts
major que al 2006 (de 488 a 496), tot i que aquest increment no arriba a ser
estadísticament significatiu. L’any 2000, quan va ser la primera edició de
PISA, Espanya va obtenir 491 punts. Aquesta millora de resultats en ciències es
deu en part a la disminució de la proporció d’alumnat amb nivells molt baixos
de rendiment en 4 punts percentuals.
El
nivell sociocultural i econòmic de les famílies explica un 15,8% de la
diferència dels resultats entre uns alumnes i uns altres, un percentatge una
mica superior al dels conjunt dels països de la OCDE (14,6%) i que ha augmentat
respecte a altres edicions. Un major percentatge d’associació entre aquest
índex i el rendiment dels alumnes implica menor
equitat, donat que significa que els alumnes d’entorns desafavorits tenen en mitjana pitjors resultats. De manera
que, tot i la influència del nivell socioeconòmic i cultural de les famílies
sobre el rendiment acadèmic, molts altres factors individuals, escolar i
socials, també contribueixen a aconseguir bons resultats educatius. Aquest
factor és bastant preocupant, ja que l’equitat
ha empitjorat.
En
edicions anterior l’entorn socioeconòmic de l’alumne a Espanya tenia menys pes
en els resultats que en la mitjana de la OCDE. Aquesta tendència s’ha revertit
absolutament i ara el nostre país es troba per sobre de la mitjana en la
influència de l’entorn en els resultats de les proves.
El sistema educatiu espanyol és més
homogeni que el conjunt de la OCDE, donat que en els centres educatius del nostre país conviuen alumnes
d’alt, mig i baix rendiment, cosa que no passa amb la mateixa intensitat en la
resta de països.
Se
segueix confirmant, amb lleugeres variacions, els resultats de les anteriors
edicions PISA que mostren que les
alumnes tenen major rendiment que els alumnes en lectura (503 davant de
474), i pitjor rendiment en matemàtiques
i ciències (476 davant de 492 i 493 davant de 500), respectivament.
A
Espanya, tant el percentatge de població
amb estudis amb orientació general com el porcentatge de la formació
professional són baixos en comparació amb la resta de països analitzats.
Segons les dades, el fracàs escolar i la no continuïtat en estudis d’orientació
general poden ser les causes d’aquest efecte.
Espanya
es troba entre aquells països amb major
població que no aconsegueix un nivell d’estudis superior a la primera etapa
d’Educació Secundària (un 46% de la població adulta), fet que difereix de
la mitjana de la UE (24%) i de la OCDE (25%).
Segons dades aportades pel Ministeri d’Educació, el rendiment mitjà segueix
per sota de la mitjana de la OCDE, tot i que s’ha gastat (un 35% més en educació en 10 anys”. Per tant, Espanya hauria d’aconseguir millors resultats educatius tenint en
compte la depesa que realitza en educació per estudiant entre els 6 i els
15 anys. Tot i que hi ha una relació positiva entre la despesa per alumne i el
rendiment en els països és inferior a 50.000$; un cop aconseguit aquest nivell
de despesa, desapareix aquesta relació. La despesa acumulada a Espanya en un
alumne des dels 6 als 15 anys és de 82.178$. Tot i haver augmentat la despesa
per alumne en 21.108$ entre 2000 i 2012 els resultats d’Espanya no han
millorat. Per tant, on està el problema
del sistema educatiu si la seva causa no és la inversió econòmica que es
destina?
Conclusions:
Els
baixos resultats coincideixen en gran mesura amb factors com l’ingrés familiar
i el nivell educatiu dels pares. Nivells
socials més alts presenten productivitats més elevades. Això indica que
l’entorn familiar és també una de les variables que determinen els resultats
observats. Això demostra l’impacte intergeneracional de la pobresa i el de
l’educació i, per conseqüència, la necessitat d’intervencions integrals, que no
es limitin a la política educativa-escolar sinó que apuntin a millorar les
condicions de vida de les famílies i de tota la societat; i, assumir de manera
integrada l’educació de nens, joves i adults dins i fora del sistema escolar i
al llarg de la vida. A més, destaca la diferent participació en l’educació
privada dels fills de famílies amb diferents estatus socio-econòmic i cultural.
D’ambdós elements es dedueix que la
finançament de l’estat a l’educació privada afavoreix principalment als grups
socials amb més recursos, sense que els resultats justifiquin la regressió
d’aquest tipus de mesura.
Destaca l’impacte negatiu de la
característica “repetidor” entre els estudiants (els valors mitjan indiquen una diferència equivalent
a dos anys d’escolarització entre repetidors i no repetidors). És la variable
més rellevant en l’explicació de la diferència de resultats i posa de manifest
la necessitat d’abordar el problema dels estudiants amb dificultats en etapes
primerenques, donat que els repetidors tendeixen a acumular-se en els últims
anys del cicle obligatori quan ja és molt difícil revertir la seva situació
(molts d’ells esperen simplement a tenir els setze anys per abandonar
l’educació). Queda confirmat així mateix que la repetició escolar és inútil com
a estratègia per assegurar l’aprenentatge i molt costosa pels sistemes escolars
i els països.
Els
alumnes escolaritzats en centres amb una alta proporció d’estudiants que falten
a alguna classe (absentisme escolar no
justificat) tendeixen a obtenir pitjor rendiment. A PISA 2012 el seu
rendiment empitjora considerablement respecte a PISA2003. A PISA 2003 l’alumnat
que anava a centres on més del 25% de l’alumnat arriba amb retard a classe van
obtenir 18 punts menys en Matemàtiques. A PISA 2012 aquesta diferència ha
augmentat a 26 punts. A Espanya el 28% dels alumnes declaren haver faltat a 1 o
més dies de classe sense justificar en les dues setmanes prèvies a l’avaluació.
A la OCDE aquest percentatge és significativament inferior (un 15%).
La ràtio alumnes per professor en els
centres avaluats a PISA és lleugerament més baixa a Espanya (12,5%) que a la OCDE (12,6%). Tot i que
cal tenir en compte que una menor ràtio d’alumnes per professor no fa que els
nostres resultats millorin a diferència de la mitjana de la OCDE.
Prenent
com a base els resultats de PISA, podem prendre com a recomanació l’aconseguir a les persones més aptes per
exercir la docència, desenvolupar-les fins a convertir-les en docents
eficients i, garantir que el sistema sigui capaç de brindar la millor educació
possible a tots els estudiants. Amb això vull dir que els països amb millors
resultats són aquells els docents dels quals tenen una preparació inicial molt
sòlida i de qualitat. Per això, hem de prendre l’exemple i millorar la qualitat
de l’educació inicial i permanent que brindem als futurs docents.
Hi ha
països amb calendaris i jornades escolars extenses que obtenen resultats més
baixos a les proves que altres amb calendaris i jornades més curts. Els alumnes espanyols de la ESO tenen 1.050
hores de classe a l’any per les 907 de la OCDE. Finlàndia és el país amb
menys hores de classe entre els “països desenvolupats” i és dels que millors
puntuacions obté, molt per sobre d’Espanya, amb més hores de classe a l’any. Un país amb més hores d’escolaritat, en
definitiva, no necessariament és més educat. El que importa és per a que,
en que, on i com s’utilitza el temps i no només quant de temps s’empra.
Accedir
a l’educació preescolar apareix en general associat a millors resultats en les
proves, especialment en lectura. Però no qualsevol educació preescolar serveix,
la seva qualitat és fonamental.
Sabem
que la solució als problemes escolars no passa només ni necessariament per més
diners. Els resultats de la prova internacional PISA confirmen que els recursos financers són condició
necessària, però no suficient, per aconseguir un bon sistema escolar i, que
no importa només quant, sinó sobretot en que i com es gasta.
La igualtat en la baixa qualitat podria ser la màxima del nostre sistema
educatiu. Si el nivell del sistema educatiu és baix, els resultats també ho
seran. Per tant, els nostres nivells d’equitat poden ser elevats, però dins
d’un sistema educatiu amb un nivell de qualitat baixa.
L’autonomia dels centres escolars, especialment en quant a les decisions
sobre els continguts, segueix sent molt
més baixa a Espanya que en la mitjana dels països de la OCDE. Només el 58%
dels estudiants assisteixen a centres educatius que tinguin algun paper en la
decisió sobre la seva oferta de cursos davant del 82% de mitjana dels països de
la OCDE.
La presència d’avaluacions externes i
estandarditzades a Espanya és menor que a la OCDE. Un 44% dels alumnes espanyols acudeix a centres
on els resultats de l’avaluació s’utilitzen per a comparar-los amb els punts de
referència regionals i nacionals. A la OCDE aquest percentatge és superior, del
61,7%.
En
quant als mecanismes de rendició de
comptes, s’observa una clara tendència cap a l’ús dels resultats acadèmics
per a comparar els centres educatius amb la mitjana nacional o regional tant a
Espanya com a la OCDE. A la OCDE el 45% dels alumnes assisteixen a centres que
fan públics els seus resultats, mentre que a Espanya aquesta xifra es redueix a
un 13%. L’autonomia dels centres en la gestió de recursos en combinació amb els
mecanismes de rendició de comptes augmenta el rendiment educatiu.
Recomanacions de PISA:
Equitat: És un valor positiu en el que incideix
l’informe. S’advoca per l’equitat i no per la segregació, per la recerca de la
major qualitat possible.
Autonomia dels centres: L’informe advoca per l’autonomia dels
centres i la descentralització i per les relacions fluides entre centre i
comunitat educativa.
Entorno socioeconòmic de
l’alumne i del centre i mesures educatives: Les diferències de rendiment en funció de
l’entorn són importants, però encara ho són més les diferències derivades de
l’entorn socioeconòmic que tingui el centre. La qüestió és si actuar sobre els
alumnes o sobre l’entorn. En el nostre cas, es recomana actuar sobre els
centres amb alumnes que tinguin baix rendiment.
Professorat: L’informe demanda més formació, i de
millor qualitat, del professorat (inicial i permanent) per augmentar la
qualitat dels sistemes educatius i poder millorar la seva capacitat d’aplicar
mesures efectives d’atenció a la diversitat (capacitats, actituds i comportaments).
Críticas a PISA:
PISA consisteix en una prova estandarditzada de dues hores de duració que
ens aporta dades sobre les destreses, habilitats i competències dels nostres
alumnes en les àrees de matemàtiques, llengua i ciències. S’aplica a joves de
15 anys considerant-ne que a aquesta edat estan propers a concloure l’educació
establerts com a obligatòria en la majoria de països. Però hi ha qui critica
l’excessiva confiança que se li dóna als resultats de PISA a l’hora de jutjar i
posar en dubte l’efectivitat dels diferents sistemes educatius del món.
Aquest és el cas de la investigadora del Centre d’Estudis Independents,
d’Austràlia, Jennifer Buckingham, la qual explica: “És problemàtic jutjar la
qualitat d’un sistema educatiu divers i complicat amb una sola avaluació, no importa lo bona que sigui. PISA y TIMSS
estan ben dissenyades i ben implementades, i proporcionen dades sòlides sobre
les habilitats i coneixements, però és molt el que PISA no avalua”.
L’OCDE defensa que l’informe tracta d’oferir una visió de les destreses en
competència de matèries bàsiques com són les matemàtiques, la lectura o les
ciències. Els resultats disten molt de ser precisos però obren una finestra a
la realitat educativa actual en països desenvolupats.
Una altra crítica que es fa partint del cas espanyol és que PISA mesura
competències i Espanya no va ser fins al 2006 quan les va introduir en el
sistema educatiu mitjançant l’aprovació de la LOE. Per això hi ha qui justifica
els resultats d’Espanya partint de la base que “als nois no els ha donat temps
d’adquirir-les, perquè fins ara el sistema educatiu espanyol no treballava en
aquesta línia. Per tant, les dades de PISA no són cent per cent objectives i no
són una nota real per a Espanya. Mesurem les competències dels estudiants, quan
aquests ensenyaments estan arrancant en molts centres”. Partint d’aquesta base,
tampoc als professors els ha donat temps a aquest canvi de mentalitat i a
modificar els seus mètodes d’ensenyament sota el concepte de la competència
“implementar els estàndards de PISA porta el seu temps i no termina de trobar
el calat en el nostre sistema educatiu”.
També hi ha qui qüestiona els resultats de PISA per falta d’homogeneïtat,
ja que no totes les CCAA espanyoles participen en les proves. “L’enorme
desigualtat que existeix entre comunitats que, amb una mateixa llei nacional,
unes treballen per competències i d’altres no”.
Un altre punt qüestionable de PISA és que “està dissenyat per mesurar certs
paràmetres, però no tots. Per exemple, no mesura la capacitat intel·lectual de
l’alumne ni el temps que dedica a l’estudi”. PISA, per tant, estudia aptituds i
competències en tres dominis: ciència, matemàtiques i lectora. Però, un sistema
educatiu no és només això, no es redueix a aquests tres punts. S’ha de tenir en
compte la moral, la formació de la ciutadania, entre d'altres aspectes.
Sara López García, 1 de Febrer del 2014.
