Diferències de resultats entre Comunitats Autònomes.

Introducció:

Després d’analitzar els resultats de les diferents Comunitats Autònomes d’Espanya en les proves de caràcter nacional i internacional, podem determinar que existeixen notables diferències de resultats. Aquestes diferències són tan grans com les existents entre els països de la OCDE. La diferència entre els coneixements que s’aconsegueixen en les regions amb major i menor rendiment equival a un any i mig d’escolarització.

Quines són les diferències:

Segons les dades de les proves PISA, les comunitats autònomes espanyoles presenten resultats educatius enormement diversos. La diferència entre la millor i la pitjor puntuació de les comunitats autònomes en matemàtiques en les proves PISA 2012 ha sigut de 55 punts, equivalent a quasi un curs escolar i mig. Les diferències resulten són majors si atenem a la qualitat de la formació aconseguida. Tot i així, el 85% de les diferencies entre comunitats autònomes es deuen a les disparitats socioeconòmiques entre elles. És a dir, que si les comunitats espanyoles tinguessin la mateixa situació socioeconòmica, les diferències entre elles disminuirien considerablement.

En què afecten:

Les diferències de resultats educatius entre CCAA afecten i tenen relació amb altres àmbit com:

Les comunitats amb millors resultats en rendiment es troben entre les que aconsegueixen millors nivells d’equitat, mentre que no existeix una correlació clara entre el desenvolupament econòmic i el desenvolupament educatiu. Així, les comunitats nord occidentals tenen bons resultats educatius tot i no ocupa posicions destacades en termes de desenvolupament econòmic o renta per càpita.

Si fem una ullada al rendiment educatiu i al creixement econòmic, així com al mercat laboral de cada comunitat autònoma; hem de tenir en compte que els resultats educatius tenen conseqüències importants sobre el desenvolupament, la generació de riquesa i el mercat laboral. Ja que, hi ha una evidència de que una major i millor educació generen avantatges de forma substancial al creixement, de tal manera que es poden convertir en diferències en la taxa de creixement a llarg termini de fins el 1 o el 1,4%.

Les regions amb un major rendiment educatiu semblen mostrar una major capacitat per a resistir l’impacte de la crisis.

Millors i pitjor resultats de CCAA:

De les 14 comunitats autònomes avaluades amb mostra pròpia, set d’elles superen la mitjana de la OCDE: Navarra, Castella y Lleó, País Basc, Madrid, La Rioja, Astúries y Aragó. Fins i tot, superen en alguns casos el rendiment de països de la UE com Bèlgica i Alemanya, mentre que Murcia i Extremadura se situen a la cua, per sota de les mitjanes citades.

Segons la OCDE, hi ha 55 punts de diferència entre les comunitats, amb major i menor rendiment educatiu en Matemàtiques (Navarra i Extremadura), el que equival a “quasi un any i mig d’escolarització”.

Navarra encapçala la taula del rendiment en Matemàtiques, amb 517 punts, seguida per Castella i Lleó (509), País Basc (505) i Madrid (504), mentre que tanca Murcia (462) i Extremadura (461). Espanya treu 484 punts en conjunt i la OCDE, 494; Països Baixos és el primer país de la UE, amb 523 punts.

Si es tracta de la Comprensió lectora, els estudiants madrilenys són els primers de la llista (511 punts), per davant de Navarra (509), Castella i Lleó (505) i Astúries (504). Pel contrari, Múrcia i Extremadura també es col·loquen a les últimes posicions de Lectura entre comunitats participants, amb 462 i 457 punts, respectivament. En aquest cas, la mitjana espanyola és de 488 punts i la de la OCDE, 496; el primer país comunitari, Finlàndia, aconsegueix 524 punts.

A Ciències repeteixen les mateixes comunitats en els primers llocs, encara que l’ordre és diferents: Castella i Lleó (519 punts), Madrid (517), Astúries (517) i Navarra (514); i, també en els última llocs Extremadura (483) i Múrcia (479). Aquí la mitjana espanyola és de 496 punts, a cinc de distància de la OCDE (501); Finlàndia també apareix en aquesta ocasió com a primer país de la UE, amb 545 punts.

Tenint en compte l’equitat educativa són Galícia, País Basc i Catalunya, entre d’altres, les comunitats que presenten millors resultats.

Tenint en compte la Insuficiència educativa i/o formativa, són les regions de la zona nord del país les que presenten millors resultats i corresponen a aquelles amb millors valors de rendiment: Navarra, Castella i Lleó, País Basc i Madrid.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística al 2009 del total de la població major de 16 anys, el 18% de a les Illes Balears i el 19% a Andalusia i Canàries tenien estudis superiors, mentre que aquest percentatge arribava al 31% a Madrid, al 29% a Navarra i al 35% al País Basc.

Algunes possibles causes:

Ni la riquesa de les regions, ni els nivells de despesa pública o privada que es destina a educació resulten significatius a l’hora d’explicar les diferències de resultats entre CCAA. Segons PISA, un gran condicionant d’aquestes diferències és el nivell socioeconòmic i cultural dels alumnes i dels centres. De fet, es considera que les diferències de resultats entre alumnes depenen en un 4% de la comunitat on es visqui i en un 20% del centre en el que s’estudiï. Es a dir, que les majors distàncies es donen dins de cada centre escolar.

El document de PISA 2012 afirma que més del 85% del rendiment desigual en Matemàtiques entre les autonomies espanyoles és atribuïble a diferències socioeconòmiques, davant, per exemple, del cas de les regions d’Itàlia, on és del 47%.

Els centres educatius tenen una gran part de responsabilitat a l’hora d’explicar les diferències de resultats entre CCAA. En un centre escolar és evident que incideixen molts factors que poden condicionar aquests resultats: la zona on estigui ubicat, el caràcter del centre, l’alumnat escolaritzat, la taxa d’immigració, la taxa d’alumnes repetidors, l’entorn, etc. A tots aquests factors que incideixen en aquestes diferències, també hem de sumar-li les polítiques autonòmiques d’educació. I és que Espanya es divideix en subsistemes educatius autonòmics, els quals s’adeqüen a les necessitats i al context més particular de cada autonomia.

Tot i que el percentatge de “responsabilitat” que s’atorga a la pròpia comunitat per a l’explicació de les diferències entre CCAA és baix, podríem considerar que la taxa d’ocupació qualificada i els rendiments a l’educació semblen tenir un efecte positiu i estadísticament significatiu. Donada l’escassa mobilitat interregional en la feina que caracteritza el nostre país, els estudiants es creen les seves expectatives futures de feina en funció del seus mercat laboral, es a dir, el de la seva pròpia regió. Les expectatives laborals han de veure’s afectades per la composició sectorial de la feina de la seva regió, i aquestes expectatives poden determinar en última instància el rendiment acadèmic dels estudiants de diferents regions. Això vol dir que una comunitat que sigui principalment agrària o industrial tindrà un percentatge d’alumnat amb estudis superiors més baix que una altra comunitat el motor de la qual sigui el sector terciari i de la tecnologia.

El més important que s’ha de destacar és l’existent i creixent diferència de resultats entre les diferents comunitats autònomes del país i la necessitat de buscar una explicació i una solució que unifiqui per a bé el sistema educatiu. Però unificar-ho no vol dir donar a tots el mateix, vol dir trobar les errades i les mancances d’aquelles comunitats els resultats de les quals siguin pitjors i intentar buscar una solució per a unificar els resultats dels nostres alumnes en les proves de caràcter internacional i com a nivell educatiu intern. Per tant, la solució no radica en establir uns paràmetres únics i iguals per a tots, sinó de contextualitzar el sistema educatiu, dotar d’autonomia suficient a cada administració autonòmica i local per aconseguir reduir les disparitats existents entre CCAA. I, així, reduir l’any i mig d’escolarització que existeix entre les diferències de rendiment entre la millor i la pitjor CCAA en educació. 

Sara López García, 22 de febrer del 2014.