Estructura del sistema educatiu de Singapur.

Per abordar l’estructura educativa del sistema educatiu de Singapur cal renunciar a la linealitat i sencillesa a la que estem acostumbrats a occidente. Tot i que el seu sistema educatiu s’estructura en cinc nivells bàsics, existieixen multitut d’opcions depenent de les habilitats de cada alumne i de les seves metes acadèmiques. Com veurem, dins del país es poden distingir institucions públiques i privades.

Educació Preescolar: Normalment els nens s’introdueixen en el sistema educatiu amb quatre anys d’edat, moment en el que comença l’escolarització obligatòria. Comencen amb l’etapa de preescolar (Preschool) i romanen allà fins als 6 anys d’edat. Tot i que les llars d’infants no són de caràcter públic, han d’estar registrades al Ministeri d’Educació. També existeixen llar d’infants internacionals específiques per a estrangers.

En l’educació preescolar, Singapur va invertir la seva creativitat i tenacitat. En els primers anys és quan el nen es desenvolupa en l’ordre biològic, psíquic, social, físic i cultural. És en aquest cicle on Singapur ensenya als més petits a explorar, a escoltar, a ser saludables, a superar-se i a ser feliç. A més, en els centres preescolars, actualment, tenen el deure de fomentar un fort sentit de pertinença i orgull nacional entre els petits.

Educació Primària: L’escolarització obligatòria continua amb sis anys d’educació primària (Primary School), dels 6 als 12 anys. Durant l’etapa de Primària, els alumnes estudien Llengua Materna, Anglès, Ciències (des de 3r), Matemàtiques, Música, Arts, Civisme i Educació Moral, Educació de la Salut, Estudis Socials i de valors i habilitats per aconseguir futurs ciutadans actius.

Durant 5è i 6è de Primària, els alumnes són sotmesos a avaluacions per, a posteriori, ser ubicats. Al finalitzar aquesta etapa, els alumnes s’enfronten al PSLE (Primary School Leaving Examination) un examen que comença a marcar el camí que seguirà l’alumne durant els propers anys d’educació secundària, en els quals existeixen diferents programes. Per això, el pas de la Primària a la Secundària es regula mitjançant aquest examen que és com una mena de Selectivitat però als 12 anys. Un 96,2% dels estudiants passen amb èxit el PSLE. En funció dels resultats, els alumnes pasaran a secundària en una de les tres vies següents: Express, NA (Normal Academic) o NT (Normal Technical). Per entendre’ns, la majoria dels Express acabarà entrant a la universitat, mentre que la majoria de NA i NT acabarà a la formació professional o a la tècnica, respectivament, a no ser que es decideixi posar-se a treballar als 16 anys. Tot i que aquesta discriminació ens pugui semblar molt segregadora, cal tenir en compte que no només funciona a la perfecció per a crear elits intel·lectuals sinó que és permeable: si un alumne NA s’esforça té temps de passar al nivell Express, de la mateixa manera que un mal alumne Express pot caure al nivell NA en dos anys.

A primària, la ràtio d’alumne per professor és d’aproximadament 19 alumnes.

Educació Secundària: Aquesta etapa que comprèn nois i noies d’entre 12 i 16 anys és la recta final de l’escolarització obligatòria. Depenent de la nota que els alumnes aconsegueixin al PSLE, els estudiants cursaran un tipus de programa o un altre a l’Educació Secundària (Secondary Education), amb l’objectiu de guanyar flexibilitat i un currículum variat i adequat a les necessitats de cada alumne. Aquesta diversitat d’itineraris van enfocats des d’un principi a adaptar-se a les qualitats de l’estudiant. Algunes escoles, depenent del tipus de programes que imparteix, poden admetre estudiants de forma totalment lliure, mentre que unes altres no poden o només poden exercir aquesta llibertat en un percentatge més reduït. El sistema educatiu, a més, permet el canvi entre els diferents tipus de curs per augmentar el nivell de flexibilitat. Les vies normals que hi ha després de la PSLE són el programa Express, el programa Normal Acadèmic (NA) i el programa Normal Tècnic (NT). Tot i així, l’explicació quedaria incompleta nombrant només aquests tres camins, ja que existeixen encara més alternatives. Aquí les recollim totes:

Integrates Programmes (IPs): S’anomena així perquè no només és per estudiants de secundària, sinó que està fusionat amb la post-secundària (el que a Espanya anomenem batxillerat) de forma que sigui un tot. En ell s’ubiquen als millors estudiants de primària que tenen un alt potencial per entrar a la universitat. El pla d’estudis que se segueix és específic per aquesta finalitat, ja que es persegueix desenvolupar capacitats concretes que els hi seran necessàries a la seva època universitària i centrar-se en coneixements que els permetran adaptar-se millor als seus estudis superiors. Els estudiants d’aquests programes no necessiten realitzar els GCE “O” levels per a passar a la universitat.

Express Programme: En aquest programa s’ubiquen alumnes d’alt nivell i en teoria destinats a arribar a les universitats singapureses. La ruta que segueixen és lleugerament diferent a la dels Integrate Programmes.

Special Programme: És un programa molt similar a l’Express però ofereix un ensenyament de llengua materna a un nivell superior.

Normal Academic Programme: En aquest programa s’ubica el gruix d’estudiants normals que reben una formació acadèmic estàndard.

Normal Technic Programme: En aquest programa s’ubica als alumnes que van encaminats a activitats menys acadèmiques i més manuals.

Specialised Programmes: Aquests programes estan dirigits a estudiants especialment dotats per una àrea de coneixement o disciplina en concret, especialment les arts i els esports. Tot i que no és el camí més comú, no deixa de ser una altra opció per artistes, músics, especialistes en esports o per aquells amb grans aptituds per a les matemàtiques i les ciències. Es pot arribar a la universitat per aquesta via.

Existeixen altres programes caracteritzats pel seu bilingüisme o per la rellevància d’una o una altra llengua (malai o xinès, per exemple). 

Tot i la multitud de vies i opcions amb les que l’educació secundària compta, encara hem de tenir en compte la varietat que existeix en la tipologia d’escoles:

Independent Schools: Són escoles finançades pel Ministeri d’Educació i compten amb una gran autonomia, per exemple, poden escollir als seus professors. A més, compten amb altres vies de finançament, pel qual compten amb més recursos que altres escoles de secundaria. Obtenen bons resultats.

Autonomous Schools: Són escoles finançades pel Ministeri d’Educació però amb menys autonomia que les Independent Schools, ja que el Ministeri assigna al professorat. Són escoles relativament noves que estan mostrant bons resultats.

Government Schools: Escoles de secundària públiques, que pertanyen al gobern. Estan totalment finançades pel Ministeri d’Educació.

Government – aided Schools: Escoles de secundària públiques però que es creen a partir d’una congregació religiosa. El Ministeri finança el 80% i la resta és finançat per la congregació.

Special Education Schools: Es tracta d’escoles especials que cursen un àmbit especialitzat per a joves amb problemes o característiques especials. Tot l’alumnat que va a aquest tipus de programes té una atenció especialitzada. No es tracta de centres on apartar als alumnes amb problemes físics o psíquics, ja que un cop finalitzat el seu pas per aquestes escoles poden seguir la resta del camí amb els altres alumnes, si estan igualment capacitats que ells, i presentar-se als mateixos exàmens.

Integrates Programme School: Amb una duració de sis anys, inclou l’educació secundària i la junior school (post secundària). Assisteixen els estudiants més avantatjats.

Special Assistance Plan Schools (SAP): Al nacionalitzar les escoles, el Ministeri d’Educació escull 20 institucions d’educació secundària per a preservar la cultura xinesa. Aquestes escoles ensenyen nivells avançats de xinès.

Specialised School: Escoles a las que assisteixen alumnes amb problemes d’aprenentatge des de dèficit d’atenció fins a trastorn mentals. Tenen un currículum diferent a la resta de les escoles secundàries, ja que aprenen coses bàsiques que els permeten fer treballs manuals. Els estudiants d’aquestes escoles, al terme de l’ensenyament secundari van a l’Institut tècnic.

Specialised Independent Schools: Les escoles independents especialitzades tenen com a objectiu donar una educació molt centrada en algun punt concret com esports, arts o matemàtiques i ciències. Aquestes escoles s’estan implementant des de 2004.

Privately Funded Schools: Són les escoles amb finançament privat. Cadascuna té característiques pròpies i donen una educació enfocada en els punts que consideren més importants, de manera que els pares interessats en la seva filosofia d’estudi poden enviar allà als seus fills.

International Schools: Són escoles creades amb el permís del Ministeri d’Educació però establertes per altres països. El currículum equival al del país de procedència i es financen totalment a través del pagament d’una alta mensualitat per part dels pares.

Escoles especialitzades o pre-vocacionals: Són escoles molt enfocades a la pràctica manual i menys acadèmica. És el més semblant al que en el sistema espanyol anomenem formació professional de grau mitjà. En aquestes escoles s’estudia perruqueria, menjar, mecànica, electricitat, etc. Tot i que també poden donar el pas a estudis superior si no decideixen treballar un cop finalitzats els cursos.

A secundària la ràtio alumne – professor és d’aproximadament 15 alumnes.

Educació Post-Secundària: Al finalitzar l’educació secundària, els alumnes són sotmesos a nous exàmens finals, les proves GCE que varien depenent de la tipologia d’estudis cursats durant la secundària. D’aquesta manera, estan els exàmens GCE O (d’ordinary) que donaran accés als Junior Colleges pre-universitaris i la realitzen els estudiants dels cursos Express o aquells estudiants dels cursos NA que hagin rendit bé i estiguin fent un cinquè any per a preparar-ho. El 88,9% dels estudiants passa amb àxit la prova GCE O Level. També estan els exàmens GCE NA (per normal academic) que dóna pas als alumnes de programes NA a un cinquè any per a preparar el GCE O o a un altre any del que es coneix com a fundacions politècniques, una mena de pont previ als propis estudis politècnics. Els estudiants que realitzen el GCE NA són els que han cursat NA durant la secundària. En el cas dels estudiants que es trobin en el programa NT, el seu examen de pas serà el GCE NT, el qual dóna accés o bé al quart any dels estudis NA o a l’Institut d’Estudis Tècnics (ITE), pas previ a les universitats politècniques.

Per entendre-ho millor i establir relacions amb els nostre sistema educatiu, el GCE O dóna accés al que seria una mena de batxillerat pre-universitari de bon nivell en els Junior Colleges; els estudis politècnics correspondrien al que són els estudis de diplomatura, enginyeries tècniques, escoles universitàries, etc.; mentre que els instituts d’estudis tècnics es poden relaciona amb la FP de grau superior.

D’altra banda, els alumnes de programes integrats (integrate programme) no tenen examen ja que el seu curs està fusionat amb la post-secundària i ells faran directament l’examen d’accés a la universitat, el que per a nosaltres és la Selectivitat. D’altra banda, els alumnes de les escoles especialitzades independents o les escoles de fundació privada tampoc realitzen el GCE, sinó que directament seran avaluats mitjançant qualificacions alternatives des d’on poden passar a la universitat. Finalment, aquell alumnat que estudia en les escoles pre-vocacionals, un cop finalitzats els seus cursos o s’incorporen a la vida laboral o poden optar per algun tipus de qualificació alternativa o el GCE NT per a tenir accés als instituts d’educació tècnica.

Els estudiants dels Junior Colleges (que venien admesos per realitzar la prova GCE O) després d’estudiar entre dos i tres anys s’examinen del GCE A (A de Advanced), prova que els dóna accés a la universitat, o a la politècnica. Aquest nou examen és el que en el nostre país anomenem Selectivitat. Un 25,9% dels estudiants passa amb èxit aquesta prova d’accés a la universitat. Si obtenen bones notes, poden entrar en universitats públiques o concertades singapureses. Si no, en l’única privada que hi ha o es poden anar a estudiar a universitats estrangeres. Les destinacions habituals són Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i la costa oest de Canadà i els Estats Units.

Els alumnes que venen de la prova GCE NA poden ingressar en els Instituts Politècnics, els quals es centren en oferir formació dirigida a formar professionals, sobretot en àmbits tècnics, des d’un punt de vista pràctic i sense oblidar les innovacions. Un cop han acabat els seus cursos a l’Institut d’Educació Tècnica poden passar a la Universitat Politècnics; igual que a Espanya un estudiant de FP superior pot cursar estudis universitaris. En Formació Professional hi ha cinc entitats: Temasek Polytechnic, Singapore Polytechnic, Ngee Ann Polytechnic, Nanyang Polytechnic i Republic Polytechnic.

Educació Universitària: Al finalitzar la prova GCE A Levels, els estudiants solen realitzar una Llicenciatura en Ciències (BSc) o en Arts (BA). El certificat universitari s’obté en 3 o 4 anys, depenent de la carrera. Algunes com Enginyeria, Odontologia, Dret, Construcció, Immobiliària, Música i Arquitectura requereixen quatre anys, mentre que Medicina en requereix cinc. El nivell d’anglès mínim per ingressar és un IELTS 6.0 o equivalent, el que per a nosaltres és el FCE (First Certificate of English).

Cal tenir en compte que els barems d’admissió de les universitats poden diferir, donat que cada cop tenen més autonomia. D’altra banda, els estudiants que desitjin ingressar a la universitat i provenen d’una institució politècnica s’enfronten a requisits d’admissió diferents als dels estudiants que provenen de l’educació pre-universitària. El 26% de l’alumnat aconsegueix entrar amb èxit a la Universitat.

Els estudiants universitaris singapuresos tenen diversitat pel que fa les universitats. Singapur compta amb només sis universitats però la varietat de l’oferta és important. Aquestes són les úniques universitats de l’estat: NUS (National University of Singapore, pública i a l’elit mundial), la NTU (Nanyang Technological University, també pública i a l’elit mundial), la SMU (Singapore Management University, concertada de molt prestigi al sud-est asiàtic), UniSIM (Singapore Institute of Management, privada i totalment a distància), la SIT (Singapore Institute of Technology, pública) y la SUTD (Singapore University of Technology and Design, concertada).

A l’educació superior, Singapur incentiva les carreres d’alta demanda i noves àrees de formació en ciència i tecnologia. Es fomenta l’”empresarialisme” en totes les carreres.

Els programes de Mestratge o Postgraus a Singapur s’obtenen en un període d’un a tres anys d’estudi, depenent del programa. El requisit mínim és una llicenciatura o equivalent i els estudiants poden escollir entre una Mestratge en Arts (MA), Ciències (MSc) o Administració d’Empreses (MBA).

El Doctorat s’otorga després d’un mínim de dos anys després d’un títol de mestratge o Postgrau. El requisit d’anglès per a l’entrada a un grau de Mestratge és el IELTS 6.5 o equivalent, el que per a nosaltres és un CAE (Certificate in Advanced English). A Singapur no es permet que un Doctor acabi treballant a la mateixa universitat on ha estudiat.

Cal dir que un cop incorporats al mercat laboral es valora la formació conítnua en el lloc de treball per a que el treballador mai es quedi enrere. És molt valorable l’especialització en certs aspectes útils. A Singapur a la formació contínua l’anomenen CET (Continuing Education and Training). 

Sara López García, 9 de Novembre del 2014.