Finlàndia és un estat del nord-est d’Europa la capital del qual és
Hèlsinki, la ciutat més important del país.
Aquest país ocupa una superfície de 338.000 km² de la qual dues terceres
parts estan cobertes per boscos i un 10% per aigua. Compta amb una població de
5,2 milions d’habitants i la seva densitat de població és de 17 habitants per
km². El 17% de la població compta amb menys de 15 anys i un 16,5% compta amb
més de 64.
El país és bilingüe, ja que compta amb dues llengües oficials: el finès,
parlat pel 91,9% de la població i el suec, parlat per la minoria més important
del país (5,5%).
Finlàndia és un país independent des de 1917 i actualment és una democràcia
parlamentària. És membre de la UE des de 1995.
Finlàndia té una alta industrialització i en gran part una economia de
lliure mercat, amb una producció per càpita similar a la del Regne Unit, França
o Itàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és
la manufactura, principalment la fusta, la enginyeria, metalls,
telecomunicacions (especialment Nokia) i indústries electròniques.
Finlàndia, a més, és segons l’últim Índex de
Competitivitat Global (ICG) del Global Economic Forum, el tercer país més competitiu del món, pujant un lloc en relació a
l’any anterior. Les raons d’aquesta excel·lent classificació són diverses: el
bon funcionament de les seves institucions públiques, la seva transparència, la
seva capacitat d’innovació, el seu avenç tecnològic, la seva sustentabilitat
ambiental (reciclatge), el seu bon sistema de salut i, en especial, el seu
extraordinari sistema educatiu.
Per això, es diu que les millors
persones les produeix aquest petit país de tan sols cinc milions d’habitants.
Serà un país que té manca de recursos naturals, principalment pel seu clima,
però els seus habitants saben millor que
ningú que la formació és la millor riquesa d’un país. Així ho certifiquen
any rere any els seus resultats en l’informe PISA.
És per aquesta raó per la que he escollir Finlàndia per ser el primer
sistema educatiu a analitzar, perquè el
seu sistema no només és el millor del món, també resulta ser el més
descentralitzat, autònom, homogeni i desburocratitzat del món. A més, es pot considerar el sistema educatiu més
prestigiós del món, sistemàticament situat en els primers llocs del rànquing
per excel·lència. Parlem d’un país en el que el 71% dels seus 5,2 milions
d’habitants obté un títol universitari, sent els seus llicenciats, especialment
prestigiosos en sectors com l’enginyeria i l’arquitectura.
Els avantatges que proporciona el model finlandès als seus estudiants
provenen de la seva despesa pública, que va representar al 1998 i al 2002 el 6,2%
del PNB (la mitjana dels països de la OCDE és de 5,3%). Així, l’ensenyament
obligatori és gratuït en tots els seus conceptes, des del material fins les
despeses de menjador, i fins i tot l’escola ha de garantir el transport en el
cas de què els nens hagin de desplaçar-se al centre des d’una distància
superior als 5 km. També els estudis universitaris són gratuïts, fins i tot els
destinats als adults que, tenint una feina, volen reciclar-se o simplement
millorar la seva formació.
Però aquests avantatges econòmics serien poc pràctics si no es recolzessin
en una base sòlida, com és un sistema pedagògic adequat. Més endavant
explicarem en què consisteix aquest sistema pedagògic amb diverses novetats com
l’escolarització obligatòria als 7 anys o la gran valoració de la figura del
professor, entre d’altres.
Totes aquestes raons fan que Finlàndia
sigui avui dia un dels països més innovadors d’Europa, ocupant el segon
lloc en la taula, només darrere de Suïssa. A més, com tots sabem, Finlàndia ha acaparat, des dels inicis de
PISA, els primers llocs del pòdium a Europa pel seu excel·lent nivell
educatiu.
Aquesta formació de caràcter tan sòlid veurem com ha proporcionat a la
força laboral amb les habilitats necessàries per adaptar-se ràpidament a un
entorn canviant i ha consolidat les bases pels seus alts nivells d’adopció
tecnològica i d’innovació. Per això, ara més que mai podem comprovar com
l’educació és un dels grans motors de la societat, un d’aquells motors que ho
mou tot i que fa dependre en gran mesura de l’èxit o no de les seves economies.
A continuació, farem una repassada per la història del sistema educatiu
finlandès. Perquè s’ha de tenir en compte que Finlàndia no sempre ha estat
pionera en educació. Intentarem esbrinar quin va ser el punt d’inflexió per
establir unes bases més sòlides a nivell educatiu i quines van ser les mesures
que es van dur a terme.
Després de fer un viatge al passat de Finlàndia, tornarem al present i
farem una parada en conèixer quines són les característiques del sistema
educatiu finlandès actual.
També analitzarem i comprovarem quins són els resultats a nivell
internacional de Finlàndia i podrem analitzar què ha passat en aquesta última
edició, per a què Finlàndia hagi perdut el seu primer lloc en excel·lència. A
més de conèixer quines han estat les reaccions en el propi país davant aquesta
petita davallada.
Per últim i, possiblement, el post més interessant, ens dedicarem a
analitzar i comparar les característiques del sistema educatiu finlandès amb
les de l’espanyol. I intentarem explicar quines característiques han garantit,
i ho segueixen fent, l’èxit d’un sistema educatiu pioner i exemplar a nivell
internacional, el finlandès.
Sara López García, 16 de Març del 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada