Característiques de l'educació a Finlàndia II: Aspectes organitzatius.

ASPECTES ORGANITZATIUS

Centres escolars: Finlàndia no té una gran col·lecció d’estàndards educatius nacionals. Tenen petites col·leccions d’estàndards definits de forma general i permeten l’adaptació local a l’entorn i als alumnes. Finlàndia és un país en el que les escoles tenen pressupostos modestos, desenvolupen el seu propi currículum, investiguen i implementen noves tecnologies, no tenen una bretxa en quant a assoliments i en el no es deixa cap nen enrere. Entre centres, les diferències de regions (rural - urbà), de nivell socioeconòmic i d’usuaris de diferents llengües són petites.

La xarxa d’escoles és molt extensa per tot el país, fins i tot en llocs llunyans. Només el 3% de les escoles tenen més de 500 alumnes, el 40% tenen menys de 50.

Els centres i la seva titularitat: Finlàndia està bolcada amb les seves escoles públiques i per tant té poques de privades (el 95% dels centres són públics). En el sistema d’educació a Finlàndia, la creació d’una escola privada ha de ser aprovada per l’ajuntament de la ciutat en la que s’obri, i la llei dicta que els seus fons han de ser dels mateixos que en les altres escoles públiques, no han de cobrar per les classes i han d’admetre a estudiants d’una manera no selectiva. Això fa que enviar als nens a l’escola privada no sigui gaire atractiu. És per aquesta raó i degut al seu ampli i excel·lent sistema d’educació pública, a Finlàndia no hi ha mercat privat d’educació i capacitació en els cicles bàsics. En altres nivells i sectors, la participació del sector privat també és relativament petita en comparació amb altres països occidentals.

El percentatge de les institucions d’educació secundària superior general (batxillerat) i de formació professional públicament finançades, del 98 i 70 %, respectivament. Les institucions privades estan sota la supervisió pública: segueixen currículums nacionals i el sistema de qualificació confirmat per la Direcció Nacional Finlandesa d’Educació. També reben el mateix nivell de finançament públic que les escoles públiques. La responsabilitat del finançament educatiu està dividit entre l’Estat i les autoritats locals. En quant al finançament de l’educació primària i secundària, les subvencions estatals cobreixen el 57% de les despeses, mentre que les contribucions municipals cobreixen, de mitjana, el 43% restant.

Els fons que rep cada centre són proporcionals al nivell de qualitat que aquests ofereixen. El govern central s’encarrega d’entregar els fons corresponents a cada escola, i aquestes, amb un funcionament individual, creen les seves pròpies regles de funcionament, aconsegueixen investigar i adoptar noves tecnologies.

Assignació de centre: Les autoritats locals designen una plaça escolar per a cada alumne a prop de la seva residència, tenint, tot i així, els pares dret a escollir l’escola que més els hi agradi, no la que els toqui per proximitat. Però, al final, la realitat és que solen escollir l’escola que està més a prop de la seva casa, perquè saben que qualsevol ofereix un altíssim nivell. El que està clar és que cap escola selecciona al seu alumnat, més aviat és a l’inrevés.

Organització del centre escolar: L’any escolar comprèn 190 dies, a partir de mitjans d’agost fins al començament de juny. Les escoles funcionen cinc dies a la setmana, i el mínim de lliçons setmanals varia entre 19 i 30 segons el nivell i el número d’assignatures opcionals. A més, hi ha autonomia local per decidir sobre les vacances extraordinàries.

Tot i que pot semblar que per aconseguir aquests nivells d’educació passen moltes més hores a l’escola, no és així. Hi ha menys hores lectives que a Espanya. La jornada escolar va des de les 8:30 o 9:00 am fins a les 3:00 pm amb mitja hora per a dinar. Les classes es limiten a 45 minuts i s’entrecreuen amb períodes de descans de 15 minuts durant els quals els alumnes poden caminar tranquil·lament pels passadissos, parlar tranquil·lament a les sales de descans, jugar o utilitzar els ordinadors posats a la seva disposició. En total, sumen 608 hores lectives a primària, davant de les 875 hores d’Espanya.

La mitjana d’alumnes per classe és de 23. Les classes són mixtes, nens i nenes, amb diferents graus de capacitat.

ADMINISTRACIÓ I FINANÇAMENT

Subsidi estatal per a estudis: Com a part del sistema de seguretat social, cada estudiant finlandès de nivell d’estudis professionals bàsics i estudis superiors té dret al subsidi estatal per a cobrir part de les despeses de manutenció i vivint durant els estudis. Aquest dret, el del subsidi, està vinculat a l’aprovació d’un número predeterminat de matèries per mes.

L’administració local juga un paper important: La política educativa és responsabilitat del Ministeri d’Educació. De fet, l’educació bàsica i superior està organitzada per l’Estat. La Direcció Nacional Finlandesa d’Educació coopera amb el Ministeri a fi de desenvolupar els objectius, el contingut i els mètodes d’ensenyament per a l’educació primària, secundària i d’adults. A més, cadascuna de les sis províncies finlandeses té el seu propi Departament d’Educació i Cultural que s’encarrega d’aquests comesos. L’administració de l’educació a nivell local és responsabilitat de les autoritats locals. De fet la prestació de l’escolaritat primària està a càrrec dels 450 municipis en què es divideix el país, que tenen el deure d’organitzar l’ensenyament per a tots els nens en edat escolar residents en el seu territori o d’ocupar-se de que rebin instrucció. Cal dir que existeix una col·laboració intensa entre les autoritats educatives i les associacions de mestres, directors escolars i la resta de la societat.

Despesa pública en educació: Al 2010, la despesa pública en educació representava el 6,4% del PNB. La despesa per càpita és de 2.100€, i 11.000 milions en total. Aquest número per si sol no ens diu gaire, però és menys que la mitjana que els països de la OCDE gasten. L’educació a Finlàndia optimitza els recursos, no els malbarata.

Autonomia educativa: Els municipis determinen el grau d’autonomia que es concedeix a les escoles. Les escoles estan autoritzades per a impartir serveis educatius d’acord amb els seus propis arranjaments administratius, sempre i quan les funcions bàsiques determinades per les lleis siguin respectades. Per això, una de les característiques més importants del sistema finès és que cada escola té la seva pròpia organització en funció de les seves necessitats. Per tant, hi ha una autonomia en cada centre enorme, que permet que l’educació es centri en les necessitats dels alumnes. És, per tant, el municipi i després el professor el que pren la decisió sobre el que s’ha de fer, per tant hi ha una autonomia enorme que permet que l’educació es centri en les necessitats dels alumnes. Tot i que pot semblar mentida els alumnes surten molt ben preparats i de manera molt homogènia.

Tot i que pot semblar una mica desorganitzat que cada centre tingui autonomia per a decidir sobre el seu programa d’estudis, no és així. Al donar-li autonomia i confiança a cada centre el Govern no està pendent de presentar plans d’estudis que s’adaptin a la seva ideologia o de canviar el que ha imposat l’anterior Executiu.

A mode de curiositat: El parlament finlandès, a l’igual que l’espanyol, té molts grups polítics però es demana que dues terceres parts estiguin d’acord per aprovar les lleis d’educació, el que obliga als dos grans grups a pactar i això dóna una estabilitat enorme. De fet la seva llei d’educació no es canvia completament cada quatre o vuit anys.

Avaluació en comptes d’inspecció: No hi ha cap sistema d’inspecció separat de l’escola, i les visites d’inspecció a les escoles efectuades per les autoritats estatals han estat suprimides. Les activitats dels municipis estan guiades per la legislació i els currículums nacionals. El sistema es sustenta en la competència dels professors i en la seva feina d’acomplir amb els objectius establerts en els currículums. S’ha concedit un paper important tant a l’autoavaluació com a l’avaluació externa. 

Al 2003, es va fundar un Consell d’Avaluació per a l’Educació i Capacitació per a recolzar al Ministeri d’Educació en les funcions de l’avaluació. Té la responsabilitat de la planificació, coordinació, gestió i desenvolupament de l’avaluació de l’educació bàsica i secundària superior. Les escoles superiors professionals i les universitats són responsables de l’avaluació de les seves pròpies operacions i resultats. Al respecte, estan recolzades pel Consell d’Avaluació de l’Educació Superior. 

Sara López García, 30 d'Abril del 2014.