Estructura del Sistema Educatiu de Finlàndia.

Educació Preescolar:

L’educació Preescolar a Finlàndia pot dividir-se en dues etapes. La primera etapa comprés des del naixement fins als 5 anys d’edat (Escola Bressol “Kindergarten”), és de caràcter voluntari i pertany a entitats municipals o privades. El cost d’aquestes escoles bressol és raonable i va d’acord amb els ingressos dels pares. La segona etapa és l’anomenada Educació Pre-Primària i està destinada a alumnes de 6 anys d’edat. Aquesta etapa és voluntària, totalment gratuïta i es pot impartir tant en escoles bressol com en escoles bàsiques. Els municipis estan obligats a organitzar i garantir l’educació preescolar gratuïta a tots els nens de sis anys d’edat. Tot i el caràcter voluntari d’aquesta última etapa de preescolar, al 2010 el 60% dels nens de 6 anys rebien educació preescolar.

Educació Bàsica:

L’Educació Bàsica s’inicia als set anys d’edat, moment en el que es comença l’ensenyament obligatori.

Aquesta etapa de caràcter obligatori tant per residents com per a estrangers, dura 9 anys o, com a màxim, fins els 17 anys d’edat. Els primers 6 anys (etapa primària) d’aquesta etapa són normalment impartits per professors generalistes (professors de classe a càrrec de totes o quasi totes les matèries), mentre que els últims tres anys (etapa secundària) ho són per professors encarregats d’una assignatura específica.

L’ensenyament, els llibres de text, el material d’aprenentatge, l’atenció sanitària, els menjars i fins i tot el transport són gratuïts durant aquesta etapa escolar.

La ràtio d’alumnat màxima per professor és de 24 alumnes en els primers anys de l’educació bàsica, tot i que les aules no soles arribar a aquesta xifra.

Les matèries que s’imparteixen en aquesta etapa d’escolarització són la llengua materna, l’altre idioma nacional, matemàtiques, idiomes estrangers, física, química, història, instrucció cívica, educació física, música, arts plàstiques, economia domèstica, manualitats, religió o educació ètica-filosòfica, biologia, geografia i medi ambient.

Un cop acomplerts amb èxit els nou anys de l’escola d’educació bàsica, l’alumne obté un certificat d’estudis. Els alumnes que ho desitgin, tenen la possibilitat de cursar un desè any optatiu pel que rebran un certificat addicional. Només el 0,4% dels alumnes no acaba amb èxit l’educació obligatòria.

Amb el final de l’Educació Bàsica l’alumnat pot escollir dins de l’educació secundària superior entre els estudis generals o els de formació professional i, posteriorment, passar a una escola superior professional o a una universitat.

Educació secundària superior:

L’Educació secundària superior està destinada a aquells alumnes que hagin complert l’ensenyament obligatori amb èxit. Aquests poden escollir entre dues opcions: l’educació secundària general (Batxillerat) o l’educació i capacitació professional (Formació Professional) en funció de cap a on vulguin enfocar la seva carrera professional.

La Direcció Nacional Finlandesa d’Educació estableix els objectius i el contingut clau de les assignatures i mòduls d’estudis, tant pels estudis generals de batxillerat com per a l’educació i capacitació professional. Basant-se en el currículum nacional, cada entitat proveïdora de serveis educatius estableix el currículum loca. D’acord amb l’estructura modular de l’educació secundària superior, els estudiants poden combinar estudis tant d’educació general com d’educació professional.

Batxillerat:

El Batxillerat, destinat a alumnes de 16 a 19 anys, és de caràcter gratuït i inclou el dinar, ja que està organitzat pel municipi. En aquesta etapa, el material didàctic està exempt de gratuïtat, pel que corre a compte de l’alumne.

La selecció de l’alumnat pels Instituts de Batxillerat està basada en les qualificacions obtingudes en l’educació bàsica. Aproximadament la meitat dels alumnes que completen l’educació bàsica continua al Batxillerat.

En general, el programa d’estudis de Batxillerat està previst per a tres anys, però donada la flexibilitat dels estudis, els estudiants poden completar-ho en un període d’entre dos i quatre anys. Aquesta flexibilitat existeix gràcies al funcionament organitzat per crèdits d’aquesta etapa, en la qual els programes estructurats en cursos per assignatura i l’elecció de cursos determina l’avenç en els estudis. El curs consta d’estudis obligatoris, especialitzats i aplicats. 

El Batxillerat culmina en un examen d’escala nacional que abasta quatre proves obligatòries: llengua materna i, segons l’elecció de cada candidat, tres de les següents assignatures: la segona llengua nacional, una llengua estrangera, matemàtiques o estudis generals (Humanitats i Ciències Naturals). Els estudiants també poden incloure proves opcionals als exàmens.

Un cop finalitzats amb èxit els exàmens de Batxillerat i el programa d’estudis sencer, els estudiants reben un certificat que detalla les proves cursades i els nivells i qualificacions adquirits. Es aquest, el títol de batxiller, el que els dóna la competència per a cursar estudis superiors.

Formació professional:

La formació professional està destinada a joves de 16 a 19 anys. Aquesta etapa educativa corre a càrrec dels municipis o del sector privat, pel que només seran gratuïts aquells centres organitzats per ens municipals.

Els criteris de selecció dels instituts de formació professional abasten a més de les qualificacions de l’educació bàsica, l’experiència laboral pràctica i altres factors comparables, així com possibles proves d’admissió i d’aptitud.  En aquesta modalitat d’educació secundària ingressen quasi tots els que no segueixen el batxillerat: només el 7% dels adolescents escullen no continuar estudiant.

La Formació professional cobreix set sectors d’educació, 52 qualificacions professionals incloent un total de 112 programes d’estudis diferents. Els estudis abasten tres anys (120 crèdits). Cada qualificació professional consisteix en estudis professionals que inclouen com a mínim 20 crèdits de pràctica en empreses, assignatures bàsiques, com llengua i ciències, estudis opcionals, orientació per a estudiants i un projecte final. Els estudis es basen en un pla individual d’estudis que inclou tant assignatures obligatòries com optatives.

Les habilitats i coneixements dels estudiants són avaluats després de cada mòdul. Un cop acabats els estudis inclosos en el pla individual, l’estudiant rep un certificat de qualificació. Les qualificacions de la formació professional es poden obtenir en base a l’educació escolar o en forma de contracte d’aprenentatge (capacitació en ofici guiada per un contracte entre un institut professional, una empresa i l’estudiant). En els plans individuals d’estudis es determinen les eleccions i el progrés dels estudis.

Els estudiants de formació professional també poden participar en els exàmens de Batxillerat.

Educació Superior:

A Finlàndia l’educació abasta un llarg període. Una gran quantitat d’estudiants del cicle superior no completa els seus estudis abans de complir els vint-i-cinc anys.

L’educació superior és impartida per les universitats i les escoles superiors professionals, que són institucions d’educació superior professionalment orientades. Ambdós sectors tenen el seu perfil propi, les universitats posen èmfasi en la investigació i l’ensenyament científic, mentre que les escoles superiors professionals tenen un abast més pràctic.

L’estratègia nacional de Finlàndia apunta a que cap a l’any 2020 el 42% dels joves adults tingui un títol universitari o d’escola superior professional.

Universitat:

La funció bàsica de la Universitat és realitzar investigació i impartir l’ensenyament acadèmic més elevat basat en la mateixa. La seva activitat es basa en la llibertat científica i en l’autonomia.

Els estudis universitaris poden ser rebuts tant en universitats com en escoles politècniques. L’educació universitària és més teòrica, mentre que les escoles politècniques es centren més en la part pràctica i aplicada. Per exemple, els metges són titulats universitaris, però els infermers reben un títol d’una escola politècnica.

Finlàndia té una xarxa de 20 universitats (amb 164.000 estudiants), totes pertanyents a l’Estat, que cobreixen tot el país. El fet de pertànyer a l’Estat fa que aquests estudis universitaris estiguin a l’abast de tothom, ja que són gratuïts tant per a estudiants finlandesos com nascuts a l’estranger. Els alumnes universitaris reben una assignació mensual de l’Estat que pot ser revocada si l’estudiant no progressa en els seus estudis.

De les 20 universitats estatals, 10 són multidisciplinàries, 3 de ciències econòmiques i empresarials, 3 tecnològiques i 4 d’arts. 

Les vies d’accés a la Universitat són variades: l’examen finlandès de Batxillerat permet accedir a una educació superior, els que posseeixen un diploma de Batxillerat o de Formació professional també tenen la possibilitat d’estudiar en universitats, sempre i quan aquestes considerin que estan capacitats per a ingressar en elles; a més d’altres candidats que hagin cursat els estudis exigits per la universitat en el marc d’una universitat oberta, o que posseeixin, segons la universitat, les habilitats o coneixements necessaris per acabar els estudis.

Totes les àrees d'estudi tenen l’ingrés d’admissió restringit. Donat que el número de candidats sobrepassa bastant la quantitat de places disponibles, les universitats apliquen diferents criteris per a la selecció d’estudiants. Aquests criteris són els resultats d¡estudis anteriors i/o proves d’admissió.

Segons el sistema de títols universitaris, és possible aconseguir un títol acadèmic inferior o superior. El títol inferior, o el de grau de llicenciatura (de 180 crèdits ECTS) i el superior o títol de mestratge (de 240-270 crèdits ECTS), aquests es poden aconseguir en un termini de tres a sis anys, respectivament. A més, les universitats concedeixen títols de postgrau científics, els doctorats.

Educació Professional Superior:

L’Educació Professional Superior està estretament relacionada amb l’àmbit laboral, ja que el seu objectiu és preparar experts i exercir activitats d’investigació i desenvolupament. Es van crear als anys 90 amb aquesta finalitat.

Aquestes institucions es diferencies de les universitats en que són municipals o privades, en lloc d’estatals: però tot i així l’Estat suporta el 57% de les seves despeses bàsiques. És per aquesta raó, pel que l’alumnat no paga per aquest ensenyament.

Actualment Finlàndia compra amb 26 instituts d’educació professional superior amb 140.000 estudiants.

El requeriment general per a l’admissió en les escoles superiors professionals és la terminació de l’educació secundària superior general (Batxillerat) o professional (Formació professional). En altres paraules, els següents candidats es qualifiquen per a estudis superiors professionals: els que hagin passat l’examen de Batxillerat o acabat l’ensenyament secundària superior, o els que tinguin una qualificació professional, o una qualificació internacional o estrangera equivalent. La selecció d’estudiants per a les escoles superiors professionals es basa principalment en les proves d’ingrés, les qualificacions acadèmiques i l’experiència laboral.

Les àrees d’estudis són l’educació, cultura, ciències socials, administració i empresarials, ciències naturals i medi ambient, tecnologia, comunicacions, serveis socials, salut i turisme.

Els títols són especialitzats per professió i requereixen entre tres anys i mig i quatre anys per a acabar-los, o en el seu defecte 210-270 crèdits ECTS, segons l’àrea d’estudis. A més d’aprovar el pla d’estudis s’ha de realitzar un període de pràctica laboral i un treball final. Un cop obtinguts els crèdits i finalitzat tots els requeriments, les escoles superiors professionals concedeixen als seus estudiants un títol dels estudis realitzats. Algunes de les escoles ofereixen estudis de postgrau.

Educació per adults:

L’educació per adults és un important sector de la política educativa de Finlàndia. De fet, cada any quasi una quarta part de la població participa per pròpia iniciativa en l’educació per adults. L’objectiu és l’aprenentatge permanent, amb nombroses oportunitats de capacitació i actualització per adults treballadors, recolzades pel sector públic. Els estudis que atorguen títols són gratuïts. Tot i que hi ha alguns que tenen tarifes comercials, és el Ministeri d’Educació el que finança l’educació de l’adult i és responsable del seu desenvolupament.

Totes les formes d’educació i capacitació destinades als joves, des de l’educació bàsica fins als estudis universitaris, també estan a l’abast dels adults. Certes institucions educatives es concentren exclusivament en l’educació i capacitació d’adults, però també s’imparteix en universitats, escoles professionals superiors, instituts, centres de capacitació, instituts populars, etc. L’educació i capacitació d’adults també es presenta en forma de capacitació complementària dins de la vida laboral. S’atorguen títols bàsics, assignatures de carreres de grau, preparatòria, educació complementària, cultura cívica, etc. Però, a més, en les escoles secundàries superiors per adults els participants poden estudiar i participar en els mateixos exàmens de Batxillerat que els joves, de tal manera que també poden aconseguir els mateixos títols d’ensenyament secundari superior professional.

Un mètode flexible per adults per a estudiar i aconseguir qualificacions professionals és a través del sistema de qualificacions basat en les competències, especialment dissenyat per adults. El sistema permet a la gent obtenir títols professionals demostrant les seves habilitats professionals en proves de competències, sense tenir en compte l’origen d’aquestes habilitats (si procedeixen de l’experiència laboral, d’estudis realitzats o com a resultat dels seus interessos en temps d’oci). Els estudis estan basat en programes d’aprenentatge personalitzats, dissenyats individualment per a cada estudiant. Hi ha tres nivells de qualificacions professionals basades en la competència: qualificacions de nivell secundari superior, qualificacions addicionals i qualificacions especialitzades. La Direcció Nacional Finlandesa d’Educació estableix els requisits per a les qualificacions, sent, d’altra banda, l’organització i supervisió del sistema responsabilitat de comissions de qualificació tripartides formades per representants d’empreses, empleats i professors.

El sistema de qualificacions basades en la competència reflexa els principis de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. L’Estat promociona aquest principi també mitjançant el finançament d’institucions d’educació per adults de diferent naturalesa. Aquestes institucions educatives disposen d’una gran autonomia, així com de llibertat de selecció d’assignatures, tipus d’estudiant i mètodes d’ensenyament.

Sara López García, 18 d'Abril del 2014.