Característiques de l'educació a Finlàndia III: Professorat.

Aquest col·lectiu ocupa una posició clau en l’èxit de l’educació finlandesa, de fet es considera la pedra angular del sistema educatiu finlandès. Tots els professionals de l’educació estan formats per les universitats i tenen una preparació pedagògica.

Formació:

Per a ser mestre es necessita una qualificació de més d’un 9 sobre 10 en les seves mitjanes de batxillerat i de selectivitat i es requereix, a més, una gran dosi de sensibilitat social (es valora la seva participació en activitats socials, voluntariat, etc.). Cada universitat escull després als seus aspirants a professors amb una entrevista per a valorar la seva capacitat de comunicació i d’empatia, un resum de la lectura d’un llibre, una explicació d’un tema davant d’una classe, una demostració d’aptituds artístiques, una prova de matemàtiques i una altra d’aptituds tecnològiques.

El professorat del preescolar (nens de 1-6 anys d’edat) té una qualificació “Bachelor of Arts in Education per la Facultat d’Educació. A l’aula hi ha un professor per grup a més d’una altra persona amb qualificacions professionals rellevants del nivell secundari superior.

El professorat de la primària (nens de 7 a 12 anys) té una qualificació “Master of Arts in Education” (Mestratge en pedagogia) per la Facultat d’Educació. Els professors dels sis primers graus de l’educació bàsica normalment són professors generalistes.

El professorat de la secundària ( 13-16 anys) té una qualificació de “Master of (assignatura)” amb una quantitat definida d’estudis en les assignatures ensenyades (dependent del nivell; secundària o batxillerat) a més d’una formació en estudis pedagògics. El professorat és especialista en l’assignatura de la qual té una qualificació i imparteix única i exclusivament classes sobre aquella matèria.

El professorat de l’educació superior té una qualificació que depèn de les escoles, però generalment sol ser de Doctor.

La feina del professor és molt respectada, havent un alt nivell de competició entre els candidats a accedir a aquests estudis, ja que per a ser mestre a Finlàndia la nota de tall a la Universitat és superior a 9 sobre 10. La professió de mestre és molt sol·licitada, ja que menys del 10% dels estudiants que la sol·liciten són acceptats. La formació del professorat és molt estricta, ja que han de cursar tres anys de llicenciatura en pedagogia i dos anys més en un mestratge, el qual no és un pas directe a les aules de classe, ja que abans han de presentar una prova per a la seva selecció en la qual, per exemple, al 2011 de 1.600 sol·licituds per a ser professors només 160 persones van aconseguir acreditar-se. Per tant, només els millors arriben a aconseguir una plaça de professor.

Selecció del professorat per centres: A Finlàndia no existeix un sistema d’oposicions com l’espanyol. Allà cada municipi contracta al director del centre i aquest contracta als professors. Això permet que cada centre pugui crear els millors equips de treball i buscar als professors que millor encaixin en el seu projecte educatiu real. Quan acaben la seva formació, els mestres es sotmeten a processos de formació oberts, s’anuncien vacants i es seleccionen candidats. Cada administració educativa és responsable de contracta al seu professorat. L’objectiu d’aquest procediment no és un altre que seleccionar a aquells professors que estiguin millor qualificats per a cada lloc en particular. I si un professor no realitza la seva feina de forma satisfactòria, poden canviar-ho per un altre. L’escola pública a Finlàndia és diferent, es com si cadascuna fos de gestió privada.

Llibertat curricular: L’elevat nivell d’educació dels mestres els permet planificar el seu propi treball i escollir independentment els seus mètodes d’ensenyament. El sistema escolar finlandès està basat en una cultura de la confiança i la manca de controls, i els mestres tenen un paper actiu en el desenvolupament de la seva pròpia feina. Per mitjà d’aquesta feina proporcionen un exemple d’aprenentatge permanent. És per això, que els professors poden adaptar les lliçons com creguin més oportú per a preparar al seu alumnat de forma correcta pels estàndards nacionals. A més els professors són rarament avaluats, no hi ha test ni inspeccions. També cal dir que la formació inicial que reben els mestres garanteix la homogeneïtat de l’ensenyament en tot el país.

Salaris: Els professors són pagats amb els diners que l’Estat destina a cada escola, que depèn del número d’alumnes que és capaç atraure. Després, cada centre organitza el seu pressupost com estimi convenient. En realitat, la diferència amb el que cobren els mestres al nostre país no és molt gran. D’acord a les dades de la OCDE, el salari mitjà anual en paritat de poder adquisitiu per a un professor espanyol era al 2010 de 41.339 dòlars, davant dels 37.866 dòlars dels finlandesos. El que si canvia són els incentius, tant monetaris com de reconeixement social i la forma en la que es premia als bons mestres.

Els professors treballen 190 dies l’any, compten amb un sindicat fort i tenen no només el respecte de la societat sinó també la seva protecció: a Finlàndia pegar a un professor és igual que pegar a un policia.

Formació permanent: Les escoles finlandeses busquen motivar als seus docents, que estan molt preocupats per mantenir-se al dia amb els canvis de la societat i de la seva professió. Això no s’aconsegueix en un règim d’obligació sinó mitjançant la negociació, el diàleg i un adequat sistema d’incentius.

Respecte: Una altra característica d’aquest sistema és que la figura del professor és molt respectada dins de la societat finlandesa. És una de les professions millor considerades del país i es preocupen de que continuï sent així.

L’educació a Finlàndia està basada en la confiança: La comunitat confia en les escoles, la població confia en els professors i aquests confien en els alumnes. 

Sara López García, 30 d'Abril del 2014.