Característiques de l'educació a Finlàndia I: Aspectes curriculars.

Finlàndia, una escola comprensiva:

L’escola comprensiva no és només un sistema, és una filosofia i una pràctica pedagògica.

L’educació a Finlàndia ha estat una part integral dels programes nacionals que tenen com a objectiu el desenvolupament cultural. En un país petit i remot, amb una llengua estranya, proporcionar educació a tothom es considera un mitjà necessari per mantenir la cultura nacional dinàmica. Una de les màximes de Finlàndia és que ningú pot quedar fora d’una bona educació.

L’educació finesa és per a cada alumne i per tant s’ha d’ajustar a les necessitats de cada nen/a. Hi ha un grau important de llibertat per a l’escola a l’hora de planificar el currículum. El professorat té en compte l’alumnat a l’hora de planificar els continguts, els llibres de text, la metodologia i l’avaluació. Les activitats d’ensenyament i aprenentatge estan centrades en l’alumne: el professor aconsella i, si cal, proposa activitats de suport. L’escola comprensiva aporta grans beneficis a l’alumnat més fluix mentre que no afecta els resultats de l’alumnat amb rendiment més alt.

L’escola comprensiva finesa sembla capaç de proporcionar a la majoria del seu alumnat una base sòlida per continuar estudiant, per passar al món laboral i per participar de manera plena en la societat moderna.

ASPECTES CURRICULARS:

Currículum escolar: El currículum nacional ha estat dissenyat per la Direcció Nacional Finlandesa d’Educació, incloent objectius i criteris d’avaluació. Dins d’aquest marc, les escoles i autoritats locals formen les seves pròpies normes de currículum sensibles al context local, ja que el Ministeri d’Educació deixa molta autonomia local (municipi/escoles). Els professors escullen els seus propis mètodes d’ensenyament i tenen llibertat per escollir els seus propis materials didàctics.

L’aula: En l’Educació Bàsica l’alumnat va a classes relativament petites, normalment amb menys de vint estudiants. En el cas de les assignatures optatives no solen arribar als 8-9 alumnes. A l’escola l’ambient és relaxat i informal, a la vegada que molt sever amb els estudiants que han de respectar unes normes podent ser remesos al psicòleg del centre en cas de desatendre-les. Es presta especial atenció a la creació d’un entorn agradable i estimulant, i les relacions entre mestres i alumnes solen ser informals i càlides. Finlàndia és un país rural i per mantenir la seva neteja, els alumnes dels primers cursos deixen les sabates fora i caminen amb mitjons dins de les classes per mantenir la neteja. Les activitats fora de les classes són considerades especialment importants, fins i tot en el fred hivern, i la quantitat de deures a fer a casa es redueix al mínim per potenciar l’assistència a activitats extraescolars.

Inici de l’escola als 7 anys: Per aconseguir ser els millors, els nens finlandesos no estan més hores, ni comencen abans. En aquest país l’educació obligatòria comença als set anys, ja que es considera que és llavors quan el nen comença a tenir una certa maduresa per poder assimilar els coneixements explicats.

Els alumnes comencen amb les assignatures més senzilles com l’educació física i la seva llengua, el finés. Més tard, arribaran les matemàtiques, ciència, història i llengües estrangeres. Fins els deu o onze anys no comencen a rebre qualificacions numèriques per aquestes matèries. Les notes les posa, durant els primers anys de la seva educació, un únic mestre, que vetlla per que cap alumne quedi exclòs.

Està demostrat, entre altres pels informes PISA, que tot i començar un any més tard, el seu nivell és superior al de pràcticament tots els països de la Unió Europea.

Metodologia: La metodologia finlandesa ha abandonat les memoritzacions típiques del sistema educatiu de la il·lustració i fa èmfasi en la discussió i en la reflexió. Des de petits se’ls ensenya a aprendre a pensar.

Seguretat: Es procura incrementar la sensació de seguretat i la motivació dels més petits mantenint-los el mateix mestre durant diversos anys i prescindint de les notes a les avaluacions. L’escola finlandesa procura construir relacionals naturals i cordials entre mestres i alumnes. 

Independència de l’alumnat: Els estudiants tenen també independència i es confia en ells. Els alumnes menys avantatjats són ajudats per altres alumnes i poden estudiar extra amb altres grups petits per a posar-se al dia amb un professor. La independència dels estudiants es dóna fins a l’hora del dinar: es configuren ells mateixos el menú de l’escola.

Igualtat en educació: Un dels objectius centrals de la política d’educació finlandesa es donar-li a tots els ciutadans les mateixes oportunitats d’accés a l’educació, sense importar l’edat, lloc de residència, situació socio-econòmica, sexe o llengua materna. Per això, l’educació preescolar, l’educació bàsica i l’educació secundària superior tant general (batxillerat) com la formació professional són, en principi, lliures de costos: l’ensenyament, l’atenció social i sanitària a l’alumne i els menjars s’ofereixen gratuïtament en tots aquests nivells. Els llibres de text i altres materials necessaris per a l’aprenentatge són gratuïts en els nivells de preescolar i bàsic. En l’educació bàsica també el transport d’anada i tornada a l’escola van a càrrec dels municipis, sempre i quan l’alumne visqui a més de 5 km del seu centre escolar.

La realitat és que el país nòrdic ha aconseguir encaixar totes les peces del trencaclosques i ha creat un sistema en el que cap alumne quedi exclòs. No ho ha aconseguit amb normes centralitzades, sinó a través d’un sistema que dóna una gran autonomia als centres i en el que els seus professors són els que controlen els plans d’estudis. Tot això, emmarcat en una llei d’educació estable, que no es canvia amb el color del govern de torn.

A Finlàndia busquen la igualtat d’oportunitats, el que no vol dir que se’ls hi doni a tots els mateix. Els professors s’esforcen des dels primers anys per a que cap nen es qedui enrere; això succeeix en totes les escoles de Finlàndia.

Suport educatiu per a orientar als alumnes: L’orientació educativa (els serveis de tutoria) és essencial per aconseguir la igualtat en l’educació. En els primers sis anys de l’ensenyament bàsic, l’orientació està integrada en l’ensenyament regular, mentre que els currículums en els nivells superiors de l’educació bàsica i en l’educació secundària superior inclouen lliçons específiques d’orientació educativa. El propòsit és recolzar, ajudar i orientar als alumnes per a que aconsegueixin el millor resultat possible en els seus estudis i, a més, per a que estiguin capacitats per a prendre les decisions correctes i apropiades referents a les opcions alternatives de la seva educació i carrera futura. El seu ampli sistema de tutories i suport els és molt útil per a la detecció primerenca d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

Necessitats educatives especials: Tots els alumnes en edat d’educació obligatòria tenen el dret a rebre la docència adequada i tenir accés a l’educació per a necessitats especials si fos necessari. L’Educació per a les necessitats especials també s’imparteix en pre-primària i en Formació Professional. L’objectiu és el de recolzar als alumnes per a que tinguin les mateixes oportunitats per a finalitzar la seva educació, segons les seves habilitats amb els seus companys de classe. Finlàndia té un enfocament a diverses bandes en el tractament de l’alumnat amb NEE, és a dir, tenen una gran quantitat de plantejaments sobre la inclusió. Ofereix una varietat de serveis entre els dos sistemes (sistema ordinari i d’educació especial). D’aquesta forma, els alumnes amb problemes menors d’aprenentatge o d’adaptació reben algunes classes a temps parcial de suport educatiu per un professor d’especial dins l’aula ordinària i junt al professor d’educació general. Però, si un alumne no pot seguir el ritme de l’educació general per minusvalidesa, malaltia, trastorn, retràs educatiu, desordre emocional o altres raons similars, aquest alumne es transfereix a l’Educació Especial. Prèviament, s’elabora un pla educatiu individual per a cada alumne que és transferit o admès en l’Educació Especial. La docència la imparteix un professor qualificat en Educació Especial en una classe de no més de 5 alumnes. Per tant, la primera alternativa és que l’alumnat amb necessitats educatives no surti de l’aula ordinària i estigui inclòs en el grup classe al que pertany, però quan es considera necessari, la docència s’impartirà en grups petits per als alumnes amb necessitats especials, en una aula aliena dins de l’escola o, en una escola especial.

Al 2009, 47.200 nens van ser admesos o traslladats a l’Educació Especial. Això és un 8,5% del tots de l’alumnat en educació bàsica. El número d’alumnes que van participar en un programa de suport educatiu a temps parcial va ser de 127.900, el qual representa un 22,8% de tots els alumnes de l’educació bàsica.

Avaluació: Els professors duen a terme l’avaluació de les seves pròpies assignatures basant-se en els objectius establerts en el currículum. L’avaluació forma part de la vida escolar diària i cada alumne rep un certificat de notes com a mínim un cop a l’any. S’avaluen els resultats tenint en compte tant la progressió continua com les proves establertes pels professors. A Finlàndia  no existeixen exàmens nacionals d’aprenentatge, ni ranking d’escoles, ni ranking d’estudiants/alumnes, només tenen la selectivitat al finalitzar l’educació secundària i com a via per continua amb l’educació superior.

Repetició de curs: La repetició de curs està, en principi, proscrita per la llei: pot ser proposada de manera excepcional, però en aquest cas sempre ha de ser acceptada per l’alumne i per la família. En canvi, s’organitza sistemàticament grups de suport per als alumnes que mostren dificultats d’aprenentatge en alguna matèria. A més, en aquests casos s’envia a la classe un auxiliar per donar-los suport.

Llengües: Finlàndia té dues llengües oficials, el finès i el suec. Aproximadament el 5% dels estudiants de l’educació primària i secundària assisteixen a escoles que imparteixen l’ensenyament en suec. Ambdós grups lingüístics disposen de les seves pròpies institucions també a nivell d’educació superior. A més, hi ha institucions educatives que imparteixen totes o part de les seves classes en una llengua estrangera (normalment l’anglès). A les àrees de Lapònia on es parla saame, les autoritats locals han d’impartir l’educació en aquest idioma. També s’imparteix educació en la seva pròpia llengua als romanís (gitanos) i a les altres minories lingüístiques, incloent als que utilitzen llenguatge per senyals.

La segona llengua oficial (suec pels finoparlants i finès pels suecparlants) s’introdueix a partir del setè grau de l’educació bàsica (12-13 anys). Els immigrants la llengua materna dels quals no és ni el finés ni el suec reben classes especials de finés com a segon idioma. Tenen classes de la seva llengua materna finançades per l’ajuntament dos cops a la setmana.

L’escola finlandesa posa un èmfasi especial en els estudis d’idiomes estrangers. A Espanya, els nens comencen a estudiar anglès des de molt petits. A Finlàndia no és així. El primer idioma estranger, normalment l’anglès, es comença als 9 anys (tercer grau de l’educació bàsica). Tot i així, amb 18 anys els finlandesos solen tenir un nivell d’anglès molt superior al dels joves espanyols. Aquesta diferència pot ser causada per la diferent metodologia que utilitzen. Els finlandesos no es preocupen tant per la gramàtica al principi sinó per la conversa, els professors són bilingües i tots han passat diversos anys estudiant en països de parla anglesa. A més al començar més tard i tenir més maduresa, ho assimilen millor. Els alumnes poden optar per fins a sis idiomes diferents fins a completar el batxillerat. Els més populars són l’anglès, l’alemany, el francès, el rus i l’espanyol.

La lectura: A Finlàndia l’afició a la lectura és molt fort i existeix una basta xarxa de biblioteques públiques. De fet, el 41% de l’alumnat afirma que la lectura és un dels seus hobbies preferits i, tres quartes parts dels alumnes confessen llegir per plaer. A més, l’alumnat finès tendeix a utilitzar les biblioteques més sovint que l’alumnat d’altres països de l’OCDE. No ens pot sobtar que Finlàndia sigui després d’Islàndia el segon país amb major nombre de llibres editats per càpita, i aquest interès per la lectura s’intenta traslladar als nens des d’una edat molt primerenca. Degut a que no és rentable doblar els programes estrangers al finés (la immensa majoria de la programació és en idioma anglès), a la televisió es mostren subtitulats, el que afavoreix la lectura. Tot i això, molts dels programes infantils s’emeten en finés o són doblats.

Religió: La majoria dels finlandesos són membres de l’esglèsia evangelico-luterana i els seus fills participen en les classes d’aquesta religió. Els membres d’altres comunitats religioses poden rebre instrucció sobre la seva confessió si existeix un mínim de tres alumnes per a formar un grup d’estudi. Els que no pertanyen a cap grup religiós està eximits de la instrucció en religió. Tenen, en canvi, una assignatura que comprèn ètica, estudis comunitaris i els fonaments de les diferents religions. 

Sara López García, 30 d'Abril del 2014.