Llei Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa
Els canvis més
importants que introduirà la LOMCE en el sistema educatiu espanyol segons
el projecte presentat pel govern són els següents:
Proves externes
d’avaluació (o revàlides): Al finalitzar cada etapa educativa els alumnes seran avaluats mitjançant
unes proves externes, que a l’ESO i en el Batxillerat tindran el caràcter de
les antigues revàlides, ja que si no es superen no podran passar a l’etapa
següent. Amb això, segons el projecte, es pretén, a més valorar externament
l’eficiència del sistema i “fomentar la
competitivitat i la cultura de l’esforç”. La prova final del Batxillerat
substitueix a la selectivitat, tot i que cada universitat o facultat pot
elaborar una prova d’accés pròpia, per tant, cada alumne haurà de superar dos
exàmens per poder entrar-hi. L’alumne que suspengui la prova final del
Batxillerat tindrà, en canvi, la opció d’accedir a la Formació Professional de
grau superior.
Itineraris en el
segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO): A 3r d’ESO els alumnes hauran
d’escollir entre dos itineraris diferents, un que condueix a la FP i l’altre al
Batxillerat. S’avança, llavors, un curs el moment de prendre aquesta decisió
que la LOE situava a 4t d’ESO. Una altra novetat és que els alumnes que
repeteixin 2n d’ESO dos cops podran accedir a una nova FP anomenada “bàsica”
que substituirà als actuals PQPI (Programes de Qualificació Professional
Inicial) i en la que els alumnes aprendran els rudiments d’un ofici validat amb
un certificat del Ministeri de Treball. D’altra banda, pels alumnes de 2n i 3r
d’ESO que tinguin dificultats per seguir el currículum ordinari s’estableixen
els Programes de Millora de
l’Aprenentatge i Rendiment. El quart curs d’ESO tindrà dues opcions: d’iniciació al batxillerat i a la FP.
Assignatures: Les assignatures de Primària,
ESO i Batxillerat s’agrupen en troncals,
específiques i de lliure
configuració autonòmica. El Govern
determinarà els continguts i l’horari
mínim de les troncals i les comunitats
fixaran el currículum de les específiques i els seus criteris d’avaluació i
les de lliure configuració; entre aquestes últimes, la llengua cooficial on hi
hagi, que tindrà un tractament equivalent a la llengua castellana.
Determinació del
currículum de les “assignatures troncals” i de les “assignatures
d’especialització de caràcter opcional”: El govern central es reserva
l’establiment del currículum de les “assignatures troncals” (matemàtiques,
ciències, castellà, història i la llengua estrangera), per acabar amb les “insostenibles” diferències entre
comunitats. Els continguts de la resta de les assignatures, anomenades
assignatures d’especialització de caràcter opcional seran elaborats per les
comunitats autònomes, tot i que els objectius i els criteris d’avaluació els
fixarà el ministeri. Pel que fa les llengües cooficials, que perden la
consideració d’assignatures troncals, el currículum anirà a càrrecs de la
comunitat corresponent.
Subvenció estatal
a les escoles privades catalanes que acullin alumnes que no troben centres
públics o concertats que tinguin “línia en castellà”: El govern central avançarà els diners
per a pagar els centres educatius de Catalunya que no segueixin el model
d’immersió lingüística en català que defensa la Generalitat de Catalunya pels
alumnes que acullin que no hagin pogut trobar una escola pública o concertada
que utilitzi el castellà com a llengua vehicular. Aquests diners es descomptarà
de les transferències a Catalunya, pel que en última instància serà la pròpia
Generalitat la que acabi pagant per aquests alumnes. Segons el ministre Wert es
tracta d’una mesura “excepcional i
transitòria” fins que es compleixin les sentències del Tribunal Suprem que
obliguen a la Generalitat a oferir places de “línia en castellà”.
Assignatura de
religió: Es
torna a donar plena validesa acadèmica a l’assignatura de religió (comptarà en
l’expedient acadèmic pel que es comptabilitzarà per demanar una beca, per
exemple) i s’estableix una matèria “alternativa fort” a la mateixa que
s’anomenarà Valors Culturals i Socials
a primària i Valors Ètics a
secundària. D’altra banda, desapareix definitivament la matèria Educació per a la ciutadania molt
contestada per la jerarquia eclesiàstica catòlica i pel propi PP. Per tant, els
alumnes de primària i ESO podran matricular-se en religió confessional, una
formació alternativa de valors o ambdues, la qualificació comptarà a les
notes ordinàries, si bé no s’haurà d’examinar d’elles a l’avaluació final per
obtenir el títol.
Es promou la
pràctica diària d’esport i exercici físic per part dels alumnes durant la jornada
escolar, al estar obligats per les Administracions públiques a promoure
l’activitat física i la dieta equilibrada als centres d’ensenyament.
El paper del
Consell Escolar: El Consell Escolar (en el que estan representats l’administració, la
direcció, els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes) segueix sent
l’òrgan de govern dels centres públics i dels privats concertats, però perd
atribucions que passen a la direcció del centre com els pressupostos, els
projectes educatius o els processos d’admissió dels alumnes. Als centres
públics també perden pes a l’hora d’escollir al director.
Autonomia dels
centres: Els
centres disposaran d’una major autonomia
per a configurar una oferta formativa pròpia, ja que podran
especialitzar-se en un àrea determinada, com ciències o esports, o en un tipus
d’ensenyament, FP o Batxillerat. D’aquesta manera podran implantar plans de
millora optant a fons extraordinaris aportats per l’administració. Això
significarà una rendició de comptes
i més transparència.
Ensenyament privat
concertat:
L’oferta de places s’organitzarà atenent a la demanda social (es a dir, si els
pares demanen un centre públic o un centre privat concertat), pel que s’elimina
el compromís de l’Estat de garantir una plaça en un centre públic tant a
primària com a la ESO.
Concerts amb les
escoles que separen per sexes: El projecte de llei estableix que les escoles exclusives
de noies o de nois podran seguir rebent diners públics. Tot i així, seguint les
recomanacions del Consell d’Estat la llei estableix que els centres segregats
que sol·licitin el concert hauran de justificar que el seu model segregat és
equiparable al de la resta de centres que segueixen el principi de la
coeducació.
El govern calcula que la implementació de la llei costarà uns 400 milions d’euros
destinats fonamentalment a finançar la nova FP “bàsica” i els nous itineraris
en 3r i 4t d’ESO. La meitat d’aquests fons pensa obtenir-los del Fons Social
Europeu, amb el que no suposarà un augment sensible del dèficit públic.
Pel que fa els canvis
curriculars en l’Educació Primària i l’Educació Secundària Obligatòria que
introdueix la LOMCE són els següents:
|
LOMCE
Artículo 6. 2. La fijación de los contenidos comunes necesarios para la adquisición de las competencias básicas. Los contenidos comunes requerirán el 65% de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 75% para aquéllas que no la tengan. |
LOE
Artículo 6. 3. Los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55 por ciento de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 65 por ciento para aquéllas que no la tengan. |
Fixació del currículum: La fixació dels continguts
comuns del currículum educatiu es realitzarà:
|
LOMCE
Artículo 6. 3. Corresponderá a las Administraciones educativas el establecimiento del currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente ley orgánica, respetando e integrando las enseñanzas mínimas. A estos efectos, las administraciones educativas desarrollarán los contenidos comunes y podrán establecer directrices pedagógicas, reconociendo en todo caso cierto grado de autonomía a los centros educativos. |
LOE
Artículo 6. 4. Las Administraciones educativas establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en apartados anteriores.Los centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de las diferentes etapas y ciclos en uso de su autonomía y tal como se recoge en el capítulo II del título V de la presente Ley |
A més, els centres docents perden autonomia respecte la
LOE, ja que:
En aquesta nova llei els centres educatius tindran
autonomia per dissenyar i implantar els mètodes pedagògics d’acord a les
directrius fetes prèviament per les administracions educatives.
Educació Primària: Els tres cicles de primària de
dos cursos cadascun passaran a ser 6
cursos sense subdivisió en etapes. De l’assignatura de Coneixement del medi
natural, social i cultural es crearan dues diferents: Ciències de la naturalesa i Ciències
Socials. S’elimina l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i els drets
humans. A més, el castellà o la llengua cooficial s’utilitzarà només com a
instrument de reforç en l’aprenentatge de la primera llengua estrangera. La
resta de la composició queda igual.
|
LOMCE
Artículo 18. 1. La etapa de Educación Primaria comprende seis cursos y se organiza en áreas, que tendrán un carácter global e integrador. 2. Las áreas de esta etapa educativa son las siguientes: a) Ciencias de la naturaleza. b) Ciencias sociales. c) Educación artística d) Educación Física e) Lengua castellana y literatura y, si la hubiere, lengua cooficial y literatura. f) Primera lengua extranjera. g) Matemáticas |
LOE
Artículo 18. 1. La etapa de educación primaria comprende tres ciclos de dos años académicos cada uno y se organiza en áreas, que tendrán un carácter global e integrador. 2. Las áreas de esta etapa educativa son las siguientes: Conocimiento del medio natural, social y cultural. Educación artística. Educación física. Lengua castellana y literatura y, si la hubiere, lengua cooficial y literatura. Lengua extranjera. Matemáticas. |
Avaluació
educativa durant la primària: S’introdueix una avaluació a la finalització del tercer curs per comprovar l’adquisició
de les competències bàsiques. En el cas de no ser superada, l’equip docent
podrà adoptar mesures excepcionals, que inclouen la repetició de curs. Aquest
és un canvi respecte la LOE, ja que fins ara la repetició de curs estava
contemplada per a qualsevol curs de la primària (només un cop). Es realitzarà
una altra prova al concloure l’etapa, és a dir, a sisè. Aquesta prova serà
definida per la Comunitat Autònoma corresponent.
|
LOMCE
Artículo 20. 3. Los centros educativos realizarán una evaluación a todos los alumnos al finalizar tercer curso de Primaria, en la que se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas en comunicación lingüística y matemática. De resultar desfavorable esta evaluación, el equipo docente podrá adoptar las medidas excepcionales mas adecuadas, que podrán incluir la repetición del tercer curso. |
LOE
Artículo 20. 4. En el supuesto de que un alumno no haya alcanzado las competencias básicas, podrá permanecer un curso más en el mismo ciclo. Esta medida podrá adoptarse una sola vez a lo largo de la educación primaria y con un plan específico de refuerzo o recuperación de sus competencias básicas. |
Educació
Secundària Obligatòria (ESO): S’introdueixen a 3r d’ESO dues vies, l’acadèmica i la
professional. A més, a totes les matèries i en tots els cursos de l’educació
secundària es treballaran la comprensió lectora, les TIC, l’emprenedoria i
l’educació cívica i constitucional.
|
LOMCE
Artículo 25. 6. Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso, la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las Tecnologías dela Información y la Comunicación, el emprendimiento y la educación cívica y constitucional se trabajarán en todas las materias |
LOE
Artículo 25. 5.Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso, la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las tecnologías de la información y la comunicación y la educación en valores se trabajarán en todas las áreas |
Programes de
millora de l’aprenentatge i el rendiment: Les diversificacions del currículum es
començaran a establir des del segon curs d’ESO (abans era des de tercer). La
finalitat és cursar el quart curs de
forma ordinària i sense adaptació curricular anticipant l’adaptació
curricular al segon curs. A la LOE l’adaptació curricular s’estableix des de
tercer fins a l’obtenció del títol, sent en si una eina per a l’obtenció del
graduat escolar en lloc d’una eina per prevenir el fracàs escolar.
|
LOMCE
Artículo 27. 1. El Gobierno definirá las condiciones básicas para establecer los requisitos de los programas de mejora del aprendizaje y el rendimiento desde segundo curso de Educación Secundaria Obligatoria. En este supuesto, los objetivos del primer ciclo se alcanzarán con una metodología específica a través de una organización de contenidos, actividades prácticas y, en su caso, de materias, diferente a la establecida con carácter general, con la finalidad de que los alumnos puedan cursar el cuarto curso por la vía ordinaria y obtengan el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria. |
LOE
Artículo 27. 1. En la definición de las enseñanzas mínimas de la etapa se incluirán las condiciones básicas para establecer las diversificaciones del currículo desde tercer curso de educación secundaria obligatoria, para el alumnado que lo requiera tras la oportuna evaluación. En este supuesto, los objetivos de la etapa se alcanzarán con una metodología específica a través de una organización de contenidos, actividades prácticas y, en su caso, de materias, diferente a la establecida con carácter general. |
Prova final d’ESO: Tal i com contempla la LOE, es
farà una prova a la finalització de l’educació secundària. Serà necessària per
a la superació de l’ESO. Existiran dues
proves diferents, d’ensenyament acadèmic i d’ensenyament aplicat, i
l’elecció d’una o altra recaurà en l’alumne independentment de la modalitat
escollida a quart. La prova es realitzarà sempre i quan l’avaluació a quart
sigui positiva o no hagi més de dues assignatures suspeses. Aquells que no
superin la prova podran repetir-la després d’una sol·licitud i en qualsevol
modalitat, a elecció de l’alumne.
|
LOMCE
Artículo 29. 1. Al finalizar el cuarto curso, los alumnos realizarán una evaluación por la opción de enseñanzas académicas o por la de enseñanzas aplicadas. Los alumnos podrán realizar la evaluación por cualquiera de las dos opciones con independencia de la opción cursada en cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria. La superación de esta evaluación requerirá una calificación igual o superior a 5 puntos sobre 10. |
LOE
Artículo 29. 1. Al finalizar el segundo curso de la educación secundaria obligatoria todos los centros realizarán una evaluación de diagnóstico de las competencias básicas alcanzadas por sus alumnos. Esta evaluación será competencia de las Administraciones educativas y tendrá carácter formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. Estas evaluaciones tendrán como marco de referencia las evaluaciones generales de diagnóstico que se establecen en el artículo 144.1 de esta Ley. |
Títol de graduat
en ESO: Per a
l’obtenció del graduat serà imprescindible la superació de la prova final de
quart, a més d’una nota final igual
o superior a 5. La nota final es realitzarà ponderant (atribuint un pes) en un
70% a la nota mitjana de totes les matèries i un 30% a la nota de la prova
final.
|
LOMCE
Artículo 31. 1.Para obtener el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria será necesaria la superación de la evaluación final, así como una calificación final de Educación Secundaria Obligatoria superior a 5 puntos sobre 10. La calificación final de Educación Secundaria Obligatoria se deducirá de la nota media de las calificaciones numéricas obtenidas en cada una de las materias de Educación Secundaria Obligatoria ponderada al 70%, y de la nota obtenida en la evaluación final de Educación Secundaria Obligatoria al 30%. |
LOE
Artículo 31. 1. Los alumnos que al terminar la educación secundaria obligatoria hayan alcanzado las competencias básicas y los objetivos de la etapa obtendrán el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria. |
L’alumnat que no tinguin el títol d’ESO podran exigir un
certificat oficial en el qual constarà el nombre d’anys cursats i el nivell
d’adquisició de competències bàsiques.
Batxillerat: Hi haurà tres modalitats de batxillerat, dos d’elles amb dues vies a
escollir. Les tres modalitats seran: Arts, Ciències que tindrà dues variants (Ciències i Enginyeria i Ciències
de la Salut) i d’Humanitats i Ciències Socials que tindrà dues vies (Humanitats i Ciències Socials). Al primer curs, la composició serà de certes
matèries comuns per a totes les modalitats i altres matèries depenent de la
modalitat escollida. Al segon curs, la composició canvia i es redueixen el
nombre de matèries comuns i s’augmenta el nombre de matèries especialitzades.
Aquestes són algunes coincidències
de la LOMCE amb la LOE i d’altres diferències
existents:
Coincidències: Una de les coincidències entre
la LOMCE i la LOE és la voluntat manifesta de millorar la qualitat de
l’educació i de buscar la convergència amb els països més avançats especialment
els que pertanyen a la UE. També coincideix en fer al·lusió com a mitjans més
idonis per a la consecució d’aquests objectius a l’autonomia dels centres,
l’avaluació externa i la rendició de compte, tot i que les mesures concretes
que proposen en alguns casos són oposades.
Diferències: En aquest apartat, que he anat
desenvolupant al llarg de l’explicitació de les característiques de la nova
llei, hi podem afegir el següent:
LOE: Atenció a la diversitat per
aconseguir l’èxit escolar de tots i de conciliar la qualitat de l’educació amb
l’equitat del seu repartiment.
LOMCE: Afirma que la naturalesa del
talent difereix d’un estudiant a l’altre, pel que és missió del Sistema
Educatiu reconèixer aquests talents i potenciar-los.
LOE: Proposa un Sistema Educatiu
flexible que faciliti un aprenentatge al llarg de la vida basat en el principi
d’una educació comú amb atenció a la diversitat i amb connexions entre els
diferents tipus d’ensenyament i formacions. Model de tronc únic, amb una
diversitat de vies internes de valor equivalent i camins d’anada i tornada
entre la formació i la vida activa.
LOMCE: Estructura educativa amb
opcions progressivament divergents cap a les quals es canalitza l’alumnat en
funció de la seva fortalesa i aspiracions. Per tant, es tracta d’un model
ramificat que separa als alumnes mitjançant un sistema de proves externes en
vies cada cop més diferenciades i difícilment reversibles.
LOE: Funció social de l’educació.
Subratlla els principis d’equitat, inclusió, cohesió social i exercici de la
ciutadania democràtica.
LOMCE: Emfatitza la competitivitat, la
mobilitat social, la integració i l’empleabilitat, sense mencionar l’equitat.
Com totes les lleis d’educació que han estat promulgades
al llarg de la història del nostre sistema educatiu, la LOMCE ha estat i és
protagonista de molts debats, moltes
crítiques i moltes polèmiques que actualment ocupen
diaris, tertúlies, debats i, fins i tot, és un tema de debat al carrer i a
totes les escoles del nostre país. Tothom té una opinió al voltant d’aquesta
nova reforma educativa, sigui positiva o negativa:
Opinions existents
a FAVOR de la LOMCE: Els defensors i defensores de la Llei Wert afirmen que:
La formació està
dirigida al món laboral i dota als alumnes dels coneixements bàsics
necessaris per al treball.
Equitat i
qualitat: la
desigualtat entre CCAA en les avaluacions, el baix rendiment i la taxa
d’abandonament escolar trenca la igualtat d’oportunitats i ens posa en el punt
de mira d’Europa. Creuen que la Llei Wert ajudarà a minvar aquests problemes
que el nostre sistema educatiu porta a la seva esquena.
És eficaç: és sostenible i aprofita els
recursos dels que disposen en època de crisi.
El PP considera que la reforma del sistema educatiu
espanyol és urgent i inaplazable, degut a que no funciona. Per demostrar-lo, el Ministeri
d’Educació fa al·lusió a l’informe “Las
cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores” que fa
referència a l’any 2008, en el que Espanya apareix 17 punts percentuals per
sobre de la mitjana de la Unió Europea en l’abandonament escolar prematur.
A més, el ministre Wert ha argumentat que la LOMCE ve a
donar resposta al fracàs del sistema educatiu ideat pels socialistes i que té
un 30% de fracàs escolar entre alumnes que no promocionen la ESO.
Opinions existents
en CONTRA de la LOMCE: Tot i així, els detractors argumenten que és una llei:
Antidemocràtica: L’absoluta falta de
participació de la comunitat docent i de la comunitat educativa, de l’alumnat,
de les famílies i el fet de no haver consultat en cap moment a experts aliens
al propi partit revela una naturalesa antidemocràtica en la imposició de la Reforma
Educativa.
Mercantilització
absoluta del Sistema Educatiu: La supressió d’assignatures jutjades com a “no
instrumentals” i el fet de contemplar el sistema educatiu com una plataforma la
finalitat del qual és el mercat laboral ha generat la impressió de que aquesta
llei suposa una mercantilització de l’educació i el coneixement. A més, hem de
tenir en compte que “mercat”, “competitivitat”, “resultats” o “rendiment
econòmic” són paraules d’ús recurrent en l’esborrador de la nova llei. Aquest
és un fet que sorprèn donat que estem parlant d’un document de caire educatiu i
no econòmic. Segons el text, “la
educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y el nivel
de prosperidad de un país. Su nivel educativo determina la capacidad de competir
conéxito en la arena internacional y de afrontar los desafíos que se planteen
en el futuro”.
Segrega i suposa
una desigualtat d’oportunitats: La reducció de
beques, els exàmens i revàlides com a mitjà de selecció, el concert de centres
que segreguen per raons de sexe als alumnes i la desaparició de 4t d’ESO tal i
com la coneixem implica posar més dificultats a aquells alumnes que ja de per
si experimenten dificultats de diversa naturalesa. Un exemple de segregació
evident es produirà amb els anomenats “programes de millora de l’aprenentatge i
el rendiment”, a 2n i 3r d’ESO, en els que s’agruparan als alumnes amb
dificultats, que rebran continguts devaluats. A més, les avaluacions del
sistema educatiu podran ser utilitzades per a valorar als estudiants o per
establir classificacions dels centres, afavorint a la competitivitat. Tot i
així, es considera la part més polèmica en aquest àmbit el fet que la LOMCE
prorrogui els concerts als centres que segreguen l’alumnat per sexe. Wert es
justifica afirmant que l’educació diferenciada a Espanya només representa l’1%
de l’oferta educativa.
Directors
escollits per l’Administració: Es relega als consells escolars com a òrgans
consultius. De fet, el director del centre serà nomenat directament per
l’Administració i no escollit democràticament per la seva comunitat educativa.
Aquest gestor posat “a dit” tindrà poder per prendre decisions pedagògicament
rellevants, així com contractar o acomiadar al personal i gestionar l’economia
de les escoles sense comptar amb el consell escolar.
Les llengües
cooficials relegades a matèries d’Especialitat: Com he explicat anteriorment, la nova
llei divideix les matèries entre troncals, específiques i d’especialització.
L’Estat fixa els continguts i l’horari mínim de les matèries instrumentals, es
a dir, les troncals, que són Llengua Castellana, Matemàtiques, Llengua
Estrangera, Ciències Socials, Biologia i Geologia, Física i Química, Geografia
i Història. Segons el nou esborrador, aquestes assignatures troncals hauran
d’ocupar com a mínim el 50% de l’horari. Per la resta d’assignatures, les
Específiques, com Plàstica, Religió, Música o Educació Física, les autonomies i
els centres escolars tindran major flexibilitat per fixar els continguts i els
horaris. I, el tercer bloc d’assignatures, les considerades d’Especialitat,
està composat per les llengües cooficials i altres matèries encara per
determinat. Per tant, Wert ha proposat que el Castellà i l’Anglès siguin
obligatòries; el Francés, optativa; i el Català, el Gallec o el Basc, tot i ser
obligatòries, tindrien un horari reduït i no serien avaluables en proves estatals.
En aquesta vessant, les Comunitats Autònomes amb idiomes
cooficials també s’oposen a la llei perquè no accepten que les seves llengües
pròpies quedin relegades a la categoria d’assignatures d’especialització
optativa en lloc d’assignatures troncals com havien estat considerades fins
ara, i amb el que es donava a entendre que les llengües cooficials deixaran de
ser necessàries per a l’homologació dels estudis dels alumnes. El ministre Wert
ha desmentit repetidament aquesta afirmació i ha assenyalat que es tracta
únicament d’una qüestió de nomenclatura, però el propi PP de Catalunya l’ha
demanat que canviï la consideració del català com assignatura d’especialització
optativa per a reduir el rebuig.
D’altra banda, algunes comunitats autònomes, singularment
Catalunya i el País Basc, consideren que la llei envaeix les competències dels
seus respectius estatuts d’autonomia, el que va portar al govern de Catalunya i
al seu president, Artur Mas, a amenaçar amb l’incompliment de la LOMCE si era
finalment aprovada sense introduir canvis en aquest terreny. A més, el govern
català ha qualificat el projecte com una reforma constitucional encoberta. Per
la seva part, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene
Rigau va qualificar el projecte com “recentralitzador”
i el va considerar un “atac frontal a
l’Estatut,a la LEC i al model d’immersió lingüística”.
Personal docent: “[...] las Administraciones educativas, por necesidades de servicio o
funcionales, puedan asignar al desempeño de funciones en una etapa o, en su
caso, enseñanzas distintas de las asignadas a su cuerpo con carácter general,
al personal funcionario. [...]Las Administraciones educativas podrán trasladar
al personal funcionario a centros educativos distintos al de su destino, de
manera motivada y respetando sus retribuciones y condiciones esenciales de
trabajo, modificando, en su caso, la adscripción de los puestos de trabajo de
los que sean titulares”. Com a conseqüència d’aquesta disposició
transitòria, un docent pot acabar impartint una matèria per la qual no s’hagi
preparat i en un lloc què no hagi escollir com a conseqüència d’una trasllat
forçós. El primer punt perjudica clarament la qualitat de l’ensenyament, no cal
reflexionar massa sobre l’assumpte; el segon punt pot provocar una major
mobilitat en un sistema que ja compta amb dosis molt altes de canvi a les seves
plantilles. És aquest, un dels punts que
enfada més al col·lectiu de docents.
Per tant, els més
crítics amb aquesta nova llei, la LOMCE, la consideren una llei:
Sense
justificació:
no s’acompanya d’anàlisis rigorosos al voltant del sistema educatiu vigent; de
les seves fortaleses i debilitats i, per tant, del perquè de les mesures
adoptades.
Partidista: aquesta llei tracta d’educar
exclusivament segons les concepcions ideològiques del PP.
Molt conservadora: es substitueix l’ideal d’educar
ciutadans per el de la mà d’obra pel mercat laboral. Això explica que s’elimini
l’educació per a la ciutadania i es substitueixi per un adoctrinament en el que
s’eliminen del currículum “tots els temes conflictius”. Segons el meu parer
s’impedeix una educació reflexiva i crítica.
Neoliberal: aquesta llei està destinada a
mercantilitzar encara més el sistema educatiu i a reorientar els objectius de
l’educació per a posar-los al servei de les regles del mercat neoliberal. Es
considera que aquesta llei té una finalitat encoberta de promoure la
privatització del sistema educatiu. És, també, una llei que tracta de justificar
les retallades econòmiques amb les que el PP ve castigant el sistema educatiu:
retallada en la partida destinada a beques, enduriment dels requisits que ha de
complir cada estudiant per accedir a una beca; retallades en les plantilles del
professorat, en els recursos destinats als centres; increment de les ràtio
professorat-alumnat; etc.
Cínica: consideren que aquesta llei té
un discurs que tracta de desviar les mirades i culpar al sistema educatiu de
mals que són conseqüència d’un món empresarial ineficient i d’uns mercats
financers corruptes. Hem de tenir en compte que el text de l’anteprojecte de la
LOMCE comença amb un paràgraf mercantilista, assumint com a prioritat de
l’educació la promoció de la competitivitat de l’economia i el nivell de
prosperitat d’un país.
Classista: es reforça la segregació per
classe social i ètnia a partir dels catorze anys, al rebaixar la
comprehensivitat als 14 anys d’edat, al igual que ho feia la LGE de 1970.
Segregadora també per estimular als centres a especialitzar-se curricularment;
per no assegurar l’etapa de 0-3 anys d’Educació Infantil como educadora,
convertint-la en assistencial. A més, la consideren classista perquè recorre a
un perillós concepte de “talent”, intentant culpar a la genètica del classisme
i racisme que caracteritza a la nostra societat; ignorant que els interessos,
capacitats i destreses humanes són el resultat del context i de les condicions
en el que les persones vivim.
Sexista: la consideren sexista per
permetre escoles segregades per sexe, adduint una declaració de la UNESCO de
1960 i ignorant convencions posteriors aprovades per la ONU i sentències del
tribunal constitucional.
Recentralitzadora: ja que retalla fortament les
competències de les Comunitats Autònomes. Una característica que subratlla
també l’ideari absolutament centralista del PP.
Al servei dels
interessos de la OCDE: aquesta llei està destinada a millorar exclusivament en els tests PISA,
reduint per tant el nombre d’hores de les restants matèries imprescindibles per
educar a la ciutadania d’una manera democràtica, justa i solidària. No obre la
més mínima possibilitat de debat al voltant de la cultura bàsica (assignatures,
continguts, procediments, valors) que el sistema educatiu hauria d’oferir a tot
l’alumnat. No s’aposta per una actualització dels continguts amb els que
treballar a les aules, de cara a fer-los més actuals, rellevants, significatius
i motivadors per l’alumnat.
Que desconfia del
professorat: es
manifesta una obsessió per les avaluacions externes i revàlides. A més,
s’imposen els continguts i competències obligatoris, es dicten indicadors de
rendiment i s’avaluen externament, al mateix temps que és l’Administració qui
controla i decideix l’elecció de les direccions dels centres docents.
Autoritària: el PP pretén imposar aquesta
llei al preu que sigui, d’aquí que no deixin espai real per a participar en el
debat a aquelles associacions professionals, sindicats, partits polítics,
docents, estudiants, associacions de mares i pares, ONGs, etc.; interessades
per l’educació. L’única opció que deixa oberta el PP és un pseudo-debat a
través de la web del MECD.
La mobilitzacions
en oposició a la LOMCE:
Des de que al 2012 es va conèixer el primer esborrador
d’aquesta llei es va produir un rebuig generalitzat entre determinats sectors
socials que es va concretar en manifestacions, concentracions i vagues, com la
vaga general de tots els serveis educatius que es va dur a terme el 16 de maig
de 2013 i que va culminar amb manifestacions de milers de persones a tota
Espanya, precisament un dia abans de que el consell de ministres aprovés el
projecte de llei de la LOMCE. Per aquests sectors que s’oposen a la llei i que
són els que estan més lligats a l’escola pública, la LOMCE “no és altra cosa que l’altra cara de les retallades educatives, que
mira al passat, que segregarà als alumnes des de molt joves i que recolzarà l’escola
concertada i l’esglèsia”.
Per la seva part, el PSOE va qualificar el projecte de “classista, segregador i involucionista”
i va anunciar que si torna al Govern “no
quedarà ni l’esperit” de la LOMCE.
Sara López García, 29 de juny de 2013.
