dissabte, 29 de juny del 2013

LOMCE

Llei Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa

Els canvis més importants que introduirà la LOMCE en el sistema educatiu espanyol segons el projecte presentat pel govern són els següents:

Proves externes d’avaluació (o revàlides): Al finalitzar cada etapa educativa els alumnes seran avaluats mitjançant unes proves externes, que a l’ESO i en el Batxillerat tindran el caràcter de les antigues revàlides, ja que si no es superen no podran passar a l’etapa següent. Amb això, segons el projecte, es pretén, a més valorar externament l’eficiència del sistema i “fomentar la competitivitat i la cultura de l’esforç”. La prova final del Batxillerat substitueix a la selectivitat, tot i que cada universitat o facultat pot elaborar una prova d’accés pròpia, per tant, cada alumne haurà de superar dos exàmens per poder entrar-hi. L’alumne que suspengui la prova final del Batxillerat tindrà, en canvi, la opció d’accedir a la Formació Professional de grau superior.

Itineraris en el segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO): A 3r d’ESO els alumnes hauran d’escollir entre dos itineraris diferents, un que condueix a la FP i l’altre al Batxillerat. S’avança, llavors, un curs el moment de prendre aquesta decisió que la LOE situava a 4t d’ESO. Una altra novetat és que els alumnes que repeteixin 2n d’ESO dos cops podran accedir a una nova FP anomenada bàsicaque substituirà als actuals PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial) i en la que els alumnes aprendran els rudiments d’un ofici validat amb un certificat del Ministeri de Treball. D’altra banda, pels alumnes de 2n i 3r d’ESO que tinguin dificultats per seguir el currículum ordinari s’estableixen els Programes de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment. El quart curs d’ESO tindrà dues opcions: d’iniciació al batxillerat i a la FP.

Assignatures: Les assignatures de Primària, ESO i Batxillerat s’agrupen en troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica. El Govern determinarà els continguts i l’horari mínim de les troncals i les comunitats fixaran el currículum de les específiques i els seus criteris d’avaluació i les de lliure configuració; entre aquestes últimes, la llengua cooficial on hi hagi, que tindrà un tractament equivalent a la llengua castellana.

Determinació del currículum de les “assignatures troncals” i de les “assignatures d’especialització de caràcter opcional”: El govern central es reserva l’establiment del currículum de les “assignatures troncals” (matemàtiques, ciències, castellà, història i la llengua estrangera), per acabar amb les “insostenibles” diferències entre comunitats. Els continguts de la resta de les assignatures, anomenades assignatures d’especialització de caràcter opcional seran elaborats per les comunitats autònomes, tot i que els objectius i els criteris d’avaluació els fixarà el ministeri. Pel que fa les llengües cooficials, que perden la consideració d’assignatures troncals, el currículum anirà a càrrecs de la comunitat corresponent.

Subvenció estatal a les escoles privades catalanes que acullin alumnes que no troben centres públics o concertats que tinguin “línia en castellà”: El govern central avançarà els diners per a pagar els centres educatius de Catalunya que no segueixin el model d’immersió lingüística en català que defensa la Generalitat de Catalunya pels alumnes que acullin que no hagin pogut trobar una escola pública o concertada que utilitzi el castellà com a llengua vehicular. Aquests diners es descomptarà de les transferències a Catalunya, pel que en última instància serà la pròpia Generalitat la que acabi pagant per aquests alumnes. Segons el ministre Wert es tracta d’una mesura “excepcional i transitòria” fins que es compleixin les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a la Generalitat a oferir places de “línia en castellà”.

Assignatura de religió: Es torna a donar plena validesa acadèmica a l’assignatura de religió (comptarà en l’expedient acadèmic pel que es comptabilitzarà per demanar una beca, per exemple) i s’estableix una matèria “alternativa fort” a la mateixa que s’anomenarà Valors Culturals i Socials a primària i Valors Ètics a secundària. D’altra banda, desapareix definitivament la matèria Educació per a la ciutadania molt contestada per la jerarquia eclesiàstica catòlica i pel propi PP. Per tant, els alumnes de primària i ESO podran matricular-se en religió confessional, una formació alternativa de valors o ambdues, la qualificació comptarà a les notes ordinàries, si bé no s’haurà d’examinar d’elles a l’avaluació final per obtenir el títol.

Es promou la pràctica diària d’esport i exercici físic per part dels alumnes durant la jornada escolar, al estar obligats per les Administracions públiques a promoure l’activitat física i la dieta equilibrada als centres d’ensenyament.

El paper del Consell Escolar: El Consell Escolar (en el que estan representats l’administració, la direcció, els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes) segueix sent l’òrgan de govern dels centres públics i dels privats concertats, però perd atribucions que passen a la direcció del centre com els pressupostos, els projectes educatius o els processos d’admissió dels alumnes. Als centres públics també perden pes a l’hora d’escollir al director.

Autonomia dels centres: Els centres disposaran d’una major autonomia per a configurar una oferta formativa pròpia, ja que podran especialitzar-se en un àrea determinada, com ciències o esports, o en un tipus d’ensenyament, FP o Batxillerat. D’aquesta manera podran implantar plans de millora optant a fons extraordinaris aportats per l’administració. Això significarà una rendició de comptes i més transparència.

Ensenyament privat concertat: L’oferta de places s’organitzarà atenent a la demanda social (es a dir, si els pares demanen un centre públic o un centre privat concertat), pel que s’elimina el compromís de l’Estat de garantir una plaça en un centre públic tant a primària com a la ESO.

Concerts amb les escoles que separen per sexes: El projecte de llei estableix que les escoles exclusives de noies o de nois podran seguir rebent diners públics. Tot i així, seguint les recomanacions del Consell d’Estat la llei estableix que els centres segregats que sol·licitin el concert hauran de justificar que el seu model segregat és equiparable al de la resta de centres que segueixen el principi de la coeducació. 

El govern calcula que la implementació de la llei costarà uns 400 milions d’euros destinats fonamentalment a finançar la nova FP “bàsica” i els nous itineraris en 3r i 4t d’ESO. La meitat d’aquests fons pensa obtenir-los del Fons Social Europeu, amb el que no suposarà un augment sensible del dèficit públic.

Pel que fa els canvis curriculars en l’Educació Primària i l’Educació Secundària Obligatòria que introdueix la LOMCE són els següents:
LOMCE
Artículo 6.
2. La fijación de los contenidos comunes necesarios para la adquisición de las competencias básicas. Los contenidos comunes requerirán el
 65% de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 75% para aquéllas que no la tengan.
LOE
Artículo 6.
3. Los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el
 55 por ciento de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 65 por ciento para aquéllas que no la tengan.



Fixació del currículum: La fixació dels continguts comuns del currículum educatiu es realitzarà:

LOMCE
Artículo 6.
3. Corresponderá a las Administraciones educativas el establecimiento del currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente ley orgánica, respetando e integrando las enseñanzas mínimas. A estos efectos, las administraciones educativas desarrollarán los contenidos comunes y podrán establecer directrices pedagógicas, reconociendo en todo caso cierto grado de autonomía a los centros educativos.
LOE
Artículo 6.
4. Las Administraciones educativas establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en apartados anteriores.Los centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de las diferentes etapas y ciclos en uso de su autonomía y tal como se recoge en el capítulo II del título V de la presente Ley
A més, els centres docents perden autonomia respecte la LOE, ja que:

En aquesta nova llei els centres educatius tindran autonomia per dissenyar i implantar els mètodes pedagògics d’acord a les directrius fetes prèviament per les administracions educatives.

Educació Primària: Els tres cicles de primària de dos cursos cadascun passaran a ser 6 cursos sense subdivisió en etapes. De l’assignatura de Coneixement del medi natural, social i cultural es crearan dues diferents: Ciències de la naturalesa i Ciències Socials. S’elimina l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i els drets humans. A més, el castellà o la llengua cooficial s’utilitzarà només com a instrument de reforç en l’aprenentatge de la primera llengua estrangera. La resta de la composició queda igual.
LOMCE
Artículo 18.
1. La etapa de Educación Primaria comprende seis cursos y se organiza en áreas, que tendrán un carácter global e integrador.
2. Las áreas de esta etapa educativa son las siguientes:
a) Ciencias de la naturaleza.
b) Ciencias sociales.
c) Educación artística
d) Educación Física
e) Lengua castellana y literatura y, si la hubiere, lengua cooficial y literatura.
f) Primera lengua extranjera.
g) Matemáticas
LOE
Artículo 18.
1. La etapa de educación primaria comprende tres ciclos de dos años académicos cada uno y se organiza en áreas, que tendrán un carácter global e integrador.
2. Las áreas de esta etapa educativa son las siguientes:
Conocimiento del medio natural, social y cultural.
Educación artística.
Educación física.
Lengua castellana y literatura y, si la hubiere,
lengua cooficial y literatura.
Lengua extranjera.
Matemáticas.

Avaluació educativa durant la primària: S’introdueix una avaluació a la finalització del tercer curs per comprovar l’adquisició de les competències bàsiques. En el cas de no ser superada, l’equip docent podrà adoptar mesures excepcionals, que inclouen la repetició de curs. Aquest és un canvi respecte la LOE, ja que fins ara la repetició de curs estava contemplada per a qualsevol curs de la primària (només un cop). Es realitzarà una altra prova al concloure l’etapa, és a dir, a sisè. Aquesta prova serà definida per la Comunitat Autònoma corresponent.
LOMCE
Artículo 20.
3.
 Los centros educativos realizarán una evaluación a todos los alumnos al finalizar tercer curso de Primaria, en la que se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas en comunicación lingüística y matemática. De resultar desfavorable esta evaluación, el equipo docente podrá adoptar las medidas excepcionales mas adecuadas, que podrán incluir la repetición del tercer curso.
LOE
Artículo 20.
4. En el supuesto de que un alumno no haya alcanzado las competencias básicas,
 podrá permanecer un curso más en el mismo ciclo. Esta medida podrá adoptarse una sola vez a lo largo de la educación primaria y con un plan específico de refuerzo o recuperación de sus competencias básicas.

Educació Secundària Obligatòria (ESO): S’introdueixen a 3r d’ESO dues vies, l’acadèmica i la professional. A més, a totes les matèries i en tots els cursos de l’educació secundària es treballaran la comprensió lectora, les TIC, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional.
LOMCE
Artículo 25.
6. Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso,
 la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las Tecnologías dela Información y la Comunicación, el emprendimiento y la educación cívica y constitucional se trabajarán en todas las materias
LOE
Artículo 25.
5.Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso,
 la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las tecnologías de la información y la comunicación y la educación en valores se trabajarán en todas las áreas

Programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment: Les diversificacions del currículum es començaran a establir des del segon curs d’ESO (abans era des de tercer). La finalitat és cursar el quart curs de forma ordinària i sense adaptació curricular anticipant l’adaptació curricular al segon curs. A la LOE l’adaptació curricular s’estableix des de tercer fins a l’obtenció del títol, sent en si una eina per a l’obtenció del graduat escolar en lloc d’una eina per prevenir el fracàs escolar.
LOMCE
Artículo 27.
1. El Gobierno definirá las condiciones básicas para establecer los
 requisitos de los programas de mejora del aprendizaje y el rendimiento desde segundo curso de Educación Secundaria Obligatoria.

En este supuesto, los objetivos del primer ciclo se alcanzarán con una metodología específica a través de una organización de contenidos, actividades prácticas y, en su caso, de materias, diferente a la establecida con carácter general, con la finalidad de que los alumnos puedan
 cursar el cuarto curso por la vía ordinaria y obtengan el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria.
LOE
Artículo 27.
1. En la definición de las enseñanzas mínimas de la etapa se incluirán las
 condiciones básicas para establecer las diversificaciones del currículo desde tercer curso de educación secundaria obligatoria, para el alumnado que lo requiera tras la oportuna evaluación.

En este supuesto, los objetivos de la etapa se alcanzarán con una metodología específica a través de una organización de contenidos, actividades prácticas y, en su caso, de materias, diferente a la establecida con carácter general.

Prova final d’ESO: Tal i com contempla la LOE, es farà una prova a la finalització de l’educació secundària. Serà necessària per a la superació de l’ESO. Existiran dues proves diferents, d’ensenyament acadèmic i d’ensenyament aplicat, i l’elecció d’una o altra recaurà en l’alumne independentment de la modalitat escollida a quart. La prova es realitzarà sempre i quan l’avaluació a quart sigui positiva o no hagi més de dues assignatures suspeses. Aquells que no superin la prova podran repetir-la després d’una sol·licitud i en qualsevol modalitat, a elecció de l’alumne.
LOMCE
Artículo 29.
1. Al finalizar el cuarto curso, los alumnos realizarán una evaluación por la opción de enseñanzas académicas o por la de enseñanzas aplicadas. Los alumnos podrán realizar la evaluación por cualquiera de las dos opciones con independencia de la opción cursada en cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria. La superación de esta evaluación requerirá una calificación igual o superior a 5 puntos sobre 10.
LOE
Artículo 29.
1. Al finalizar el segundo curso de la educación secundaria obligatoria todos los centros realizarán una evaluación de diagnóstico de las competencias básicas alcanzadas por sus alumnos. Esta evaluación será competencia de las Administraciones educativas y tendrá carácter formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. Estas evaluaciones tendrán como marco de referencia las evaluaciones generales de diagnóstico que se establecen en el artículo 144.1 de esta Ley.

Títol de graduat en ESO: Per a l’obtenció del graduat serà imprescindible la superació de la prova final de quart, a més d’una nota final igual o superior a 5. La nota final es realitzarà ponderant (atribuint un pes) en un 70% a la nota mitjana de totes les matèries i un 30% a la nota de la prova final.
LOMCE
Artículo 31.
1.Para obtener el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria será necesaria la
 superación de la evaluación final, así como una calificación final de Educación Secundaria Obligatoria superior a 5 puntos sobre 10. La calificación final de Educación Secundaria Obligatoria se deducirá de la nota media de las calificaciones numéricas obtenidas en cada una de las materias de Educación Secundaria Obligatoria ponderada al 70%, y de la nota obtenida en la evaluación final de Educación Secundaria Obligatoria al 30%.
LOE
Artículo 31.
1. Los alumnos que al terminar la educación secundaria obligatoria
 hayan alcanzado las competencias básicas y los objetivos de la etapa obtendrán el título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria.
L’alumnat que no tinguin el títol d’ESO podran exigir un certificat oficial en el qual constarà el nombre d’anys cursats i el nivell d’adquisició de competències bàsiques.

Batxillerat: Hi haurà tres modalitats de batxillerat, dos d’elles amb dues vies a escollir. Les tres modalitats seran: Arts, Ciències que tindrà dues variants (Ciències i Enginyeria  i Ciències de la Salut) i d’Humanitats i Ciències Socials que tindrà dues vies (Humanitats i Ciències Socials). Al primer curs, la composició serà de certes matèries comuns per a totes les modalitats i altres matèries depenent de la modalitat escollida. Al segon curs, la composició canvia i es redueixen el nombre de matèries comuns i s’augmenta el nombre de matèries especialitzades.

Aquestes són algunes coincidències de la LOMCE amb la LOE i d’altres diferències existents:

Coincidències: Una de les coincidències entre la LOMCE i la LOE és la voluntat manifesta de millorar la qualitat de l’educació i de buscar la convergència amb els països més avançats especialment els que pertanyen a la UE. També coincideix en fer al·lusió com a mitjans més idonis per a la consecució d’aquests objectius a l’autonomia dels centres, l’avaluació externa i la rendició de compte, tot i que les mesures concretes que proposen en alguns casos són oposades.

Diferències: En aquest apartat, que he anat desenvolupant al llarg de l’explicitació de les característiques de la nova llei, hi podem afegir el següent:

LOE: Atenció a la diversitat per aconseguir l’èxit escolar de tots i de conciliar la qualitat de l’educació amb l’equitat del seu repartiment.
LOMCE: Afirma que la naturalesa del talent difereix d’un estudiant a l’altre, pel que és missió del Sistema Educatiu reconèixer aquests talents i potenciar-los.

LOE: Proposa un Sistema Educatiu flexible que faciliti un aprenentatge al llarg de la vida basat en el principi d’una educació comú amb atenció a la diversitat i amb connexions entre els diferents tipus d’ensenyament i formacions. Model de tronc únic, amb una diversitat de vies internes de valor equivalent i camins d’anada i tornada entre la formació i la vida activa.
LOMCE: Estructura educativa amb opcions progressivament divergents cap a les quals es canalitza l’alumnat en funció de la seva fortalesa i aspiracions. Per tant, es tracta d’un model ramificat que separa als alumnes mitjançant un sistema de proves externes en vies cada cop més diferenciades i difícilment reversibles.

LOE: Funció social de l’educació. Subratlla els principis d’equitat, inclusió, cohesió social i exercici de la ciutadania democràtica.
LOMCE: Emfatitza la competitivitat, la mobilitat social, la integració i l’empleabilitat, sense mencionar l’equitat.

Com totes les lleis d’educació que han estat promulgades al llarg de la història del nostre sistema educatiu, la LOMCE ha estat i és protagonista de molts debats, moltes crítiques i moltes polèmiques que actualment ocupen diaris, tertúlies, debats i, fins i tot, és un tema de debat al carrer i a totes les escoles del nostre país. Tothom té una opinió al voltant d’aquesta nova reforma educativa, sigui positiva o negativa:

Opinions existents a FAVOR de la LOMCE: Els defensors i defensores de la Llei Wert afirmen que:

La formació està dirigida al món laboral i dota als alumnes dels coneixements bàsics necessaris per al treball.

Equitat i qualitat: la desigualtat entre CCAA en les avaluacions, el baix rendiment i la taxa d’abandonament escolar trenca la igualtat d’oportunitats i ens posa en el punt de mira d’Europa. Creuen que la Llei Wert ajudarà a minvar aquests problemes que el nostre sistema educatiu porta a la seva esquena.

És eficaç: és sostenible i aprofita els recursos dels que disposen en època de crisi.

El PP considera que la reforma del sistema educatiu espanyol és urgent i inaplazable, degut a que no funciona. Per demostrar-lo, el Ministeri d’Educació fa al·lusió a l’informe “Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores” que fa referència a l’any 2008, en el que Espanya apareix 17 punts percentuals per sobre de la mitjana de la Unió Europea en l’abandonament escolar prematur.

A més, el ministre Wert ha argumentat que la LOMCE ve a donar resposta al fracàs del sistema educatiu ideat pels socialistes i que té un 30% de fracàs escolar entre alumnes que no promocionen la ESO.

Opinions existents en CONTRA de la LOMCE: Tot i així, els detractors argumenten que és una llei:

Antidemocràtica: L’absoluta falta de participació de la comunitat docent i de la comunitat educativa, de l’alumnat, de les famílies i el fet de no haver consultat en cap moment a experts aliens al propi partit revela una naturalesa antidemocràtica en la imposició de la Reforma Educativa.

Mercantilització absoluta del Sistema Educatiu: La supressió d’assignatures jutjades com a “no instrumentals” i el fet de contemplar el sistema educatiu com una plataforma la finalitat del qual és el mercat laboral ha generat la impressió de que aquesta llei suposa una mercantilització de l’educació i el coneixement. A més, hem de tenir en compte que “mercat”, “competitivitat”, “resultats” o “rendiment econòmic” són paraules d’ús recurrent en l’esborrador de la nova llei. Aquest és un fet que sorprèn donat que estem parlant d’un document de caire educatiu i no econòmic. Segons el text, “la educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y el nivel de prosperidad de un país. Su nivel educativo determina la capacidad de competir conéxito en la arena internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro”.

Segrega i suposa una desigualtat d’oportunitats:  La reducció de beques, els exàmens i revàlides com a mitjà de selecció, el concert de centres que segreguen per raons de sexe als alumnes i la desaparició de 4t d’ESO tal i com la coneixem implica posar més dificultats a aquells alumnes que ja de per si experimenten dificultats de diversa naturalesa. Un exemple de segregació evident es produirà amb els anomenats “programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment”, a 2n i 3r d’ESO, en els que s’agruparan als alumnes amb dificultats, que rebran continguts devaluats. A més, les avaluacions del sistema educatiu podran ser utilitzades per a valorar als estudiants o per establir classificacions dels centres, afavorint a la competitivitat. Tot i així, es considera la part més polèmica en aquest àmbit el fet que la LOMCE prorrogui els concerts als centres que segreguen l’alumnat per sexe. Wert es justifica afirmant que l’educació diferenciada a Espanya només representa l’1% de l’oferta educativa.

Directors escollits per l’Administració: Es relega als consells escolars com a òrgans consultius. De fet, el director del centre serà nomenat directament per l’Administració i no escollit democràticament per la seva comunitat educativa. Aquest gestor posat “a dit” tindrà poder per prendre decisions pedagògicament rellevants, així com contractar o acomiadar al personal i gestionar l’economia de les escoles sense comptar amb el consell escolar.

Les llengües cooficials relegades a matèries d’Especialitat: Com he explicat anteriorment, la nova llei divideix les matèries entre troncals, específiques i d’especialització. L’Estat fixa els continguts i l’horari mínim de les matèries instrumentals, es a dir, les troncals, que són Llengua Castellana, Matemàtiques, Llengua Estrangera, Ciències Socials, Biologia i Geologia, Física i Química, Geografia i Història. Segons el nou esborrador, aquestes assignatures troncals hauran d’ocupar com a mínim el 50% de l’horari. Per la resta d’assignatures, les Específiques, com Plàstica, Religió, Música o Educació Física, les autonomies i els centres escolars tindran major flexibilitat per fixar els continguts i els horaris. I, el tercer bloc d’assignatures, les considerades d’Especialitat, està composat per les llengües cooficials i altres matèries encara per determinat. Per tant, Wert ha proposat que el Castellà i l’Anglès siguin obligatòries; el Francés, optativa; i el Català, el Gallec o el Basc, tot i ser obligatòries, tindrien un horari reduït i no serien avaluables en proves estatals.
En aquesta vessant, les Comunitats Autònomes amb idiomes cooficials també s’oposen a la llei perquè no accepten que les seves llengües pròpies quedin relegades a la categoria d’assignatures d’especialització optativa en lloc d’assignatures troncals com havien estat considerades fins ara, i amb el que es donava a entendre que les llengües cooficials deixaran de ser necessàries per a l’homologació dels estudis dels alumnes. El ministre Wert ha desmentit repetidament aquesta afirmació i ha assenyalat que es tracta únicament d’una qüestió de nomenclatura, però el propi PP de Catalunya l’ha demanat que canviï la consideració del català com assignatura d’especialització optativa per a reduir el rebuig.
D’altra banda, algunes comunitats autònomes, singularment Catalunya i el País Basc, consideren que la llei envaeix les competències dels seus respectius estatuts d’autonomia, el que va portar al govern de Catalunya i al seu president, Artur Mas, a amenaçar amb l’incompliment de la LOMCE si era finalment aprovada sense introduir canvis en aquest terreny. A més, el govern català ha qualificat el projecte com una reforma constitucional encoberta. Per la seva part, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau va qualificar el projecte com “recentralitzador” i el va considerar un “atac frontal a l’Estatut,a la LEC i al model d’immersió lingüística”.

Personal docent: [...] las Administraciones educativas, por necesidades de servicio o funcionales, puedan asignar al desempeño de funciones en una etapa o, en su caso, enseñanzas distintas de las asignadas a su cuerpo con carácter general, al personal funcionario. [...]Las Administraciones educativas podrán trasladar al personal funcionario a centros educativos distintos al de su destino, de manera motivada y respetando sus retribuciones y condiciones esenciales de trabajo, modificando, en su caso, la adscripción de los puestos de trabajo de los que sean titulares”. Com a conseqüència d’aquesta disposició transitòria, un docent pot acabar impartint una matèria per la qual no s’hagi preparat i en un lloc què no hagi escollir com a conseqüència d’una trasllat forçós. El primer punt perjudica clarament la qualitat de l’ensenyament, no cal reflexionar massa sobre l’assumpte; el segon punt pot provocar una major mobilitat en un sistema que ja compta amb dosis molt altes de canvi a les seves plantilles.  És aquest, un dels punts que enfada més al col·lectiu de docents.

Per tant, els més crítics amb aquesta nova llei, la LOMCE, la consideren una llei:

Sense justificació: no s’acompanya d’anàlisis rigorosos al voltant del sistema educatiu vigent; de les seves fortaleses i debilitats i, per tant, del perquè de les mesures adoptades.

Partidista: aquesta llei tracta d’educar exclusivament segons les concepcions ideològiques del PP.

Molt conservadora: es substitueix l’ideal d’educar ciutadans per el de la mà d’obra pel mercat laboral. Això explica que s’elimini l’educació per a la ciutadania i es substitueixi per un adoctrinament en el que s’eliminen del currículum “tots els temes conflictius”. Segons el meu parer s’impedeix una educació reflexiva i crítica.

Neoliberal: aquesta llei està destinada a mercantilitzar encara més el sistema educatiu i a reorientar els objectius de l’educació per a posar-los al servei de les regles del mercat neoliberal. Es considera que aquesta llei té una finalitat encoberta de promoure la privatització del sistema educatiu. És, també, una llei que tracta de justificar les retallades econòmiques amb les que el PP ve castigant el sistema educatiu: retallada en la partida destinada a beques, enduriment dels requisits que ha de complir cada estudiant per accedir a una beca; retallades en les plantilles del professorat, en els recursos destinats als centres; increment de les ràtio professorat-alumnat; etc.

Cínica: consideren que aquesta llei té un discurs que tracta de desviar les mirades i culpar al sistema educatiu de mals que són conseqüència d’un món empresarial ineficient i d’uns mercats financers corruptes. Hem de tenir en compte que el text de l’anteprojecte de la LOMCE comença amb un paràgraf mercantilista, assumint com a prioritat de l’educació la promoció de la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat d’un país.

Classista: es reforça la segregació per classe social i ètnia a partir dels catorze anys, al rebaixar la comprehensivitat als 14 anys d’edat, al igual que ho feia la LGE de 1970. Segregadora també per estimular als centres a especialitzar-se curricularment; per no assegurar l’etapa de 0-3 anys d’Educació Infantil como educadora, convertint-la en assistencial. A més, la consideren classista perquè recorre a un perillós concepte de “talent”, intentant culpar a la genètica del classisme i racisme que caracteritza a la nostra societat; ignorant que els interessos, capacitats i destreses humanes són el resultat del context i de les condicions en el que les persones vivim.

Sexista: la consideren sexista per permetre escoles segregades per sexe, adduint una declaració de la UNESCO de 1960 i ignorant convencions posteriors aprovades per la ONU i sentències del tribunal constitucional.

Recentralitzadora: ja que retalla fortament les competències de les Comunitats Autònomes. Una característica que subratlla també l’ideari absolutament centralista del PP. 

Al servei dels interessos de la OCDE: aquesta llei està destinada a millorar exclusivament en els tests PISA, reduint per tant el nombre d’hores de les restants matèries imprescindibles per educar a la ciutadania d’una manera democràtica, justa i solidària. No obre la més mínima possibilitat de debat al voltant de la cultura bàsica (assignatures, continguts, procediments, valors) que el sistema educatiu hauria d’oferir a tot l’alumnat. No s’aposta per una actualització dels continguts amb els que treballar a les aules, de cara a fer-los més actuals, rellevants, significatius i motivadors per l’alumnat.

Que desconfia del professorat: es manifesta una obsessió per les avaluacions externes i revàlides. A més, s’imposen els continguts i competències obligatoris, es dicten indicadors de rendiment i s’avaluen externament, al mateix temps que és l’Administració qui controla i decideix l’elecció de les direccions dels centres docents.

Autoritària: el PP pretén imposar aquesta llei al preu que sigui, d’aquí que no deixin espai real per a participar en el debat a aquelles associacions professionals, sindicats, partits polítics, docents, estudiants, associacions de mares i pares, ONGs, etc.; interessades per l’educació. L’única opció que deixa oberta el PP és un pseudo-debat a través de la web del MECD.

La mobilitzacions en oposició a la LOMCE:

Des de que al 2012 es va conèixer el primer esborrador d’aquesta llei es va produir un rebuig generalitzat entre determinats sectors socials que es va concretar en manifestacions, concentracions i vagues, com la vaga general de tots els serveis educatius que es va dur a terme el 16 de maig de 2013 i que va culminar amb manifestacions de milers de persones a tota Espanya, precisament un dia abans de que el consell de ministres aprovés el projecte de llei de la LOMCE. Per aquests sectors que s’oposen a la llei i que són els que estan més lligats a l’escola pública, la LOMCE “no és altra cosa que l’altra cara de les retallades educatives, que mira al passat, que segregarà als alumnes des de molt joves i que recolzarà l’escola concertada i l’esglèsia”.

Per la seva part, el PSOE va qualificar el projecte de “classista, segregador i involucionista” i va anunciar que si torna al Govern “no quedarà ni l’esperit” de la LOMCE.

Sara López García, 29 de juny de 2013. 

Actualitat.

Sistema educatiu espanyol a l'actualitat. 


Com hem pogut veure en les entrades anteriors, la progressió que ha anat seguint el nostre sistema educatiu no ha estat sempre en la mateixa direcció. Depenent del sistema polític que ha primat en el nostre país, el nostre sistema educatiu ha anat canviant la seva estructura i ha anat fent passes cap endavant i cap endarrere. Prova d’aquest va i ve són els períodes de la Segona República i del Franquisme, entre els quals podem trobar mil diferències i només uns pocs anys transcorreguts. Particularment considero que tot el que es va aconseguir en la Segona República, totes les millores a nivell educatiu, tot el canvi de mentalitat cap a un sistema educatiu més modern i adaptat a les necessitats de la societat es va ensorrar en el moment que es va iniciar la Guerra Civil espanyola i encara es va empitjorar més en el moment que el general Franco es posa al poder d’Espanya i s’inicia la dictadura franquista. Des de l’arribada de la democràcia al nostre país, moltes han estat les lleis que els diferents governs han aprovat amb la finalitat de millorar el nostre sistema educatiu, les quals no han significat un canvi tan radical per a l’estructura educativa comú. Tot i així, podríem concloure que tot i les reformes legislatives que s’han efectuat en aquest període de temps, el fracàs escolar a Espanya, entès com el nombre d’alumnes que no aconsegueix acabar amb èxit els estudis obligatoris, ha anat creixent de manera imparable fins arribar a l’actualitat a superar el 30%. Les diferents lleis educatives que s’han implementat en el nostre país durant els últims trenta anys, lluny de solucionar el problema, l’han empitjorat ja que els nostres alumnes cada cop surten pitjor preparats en quasi totes les assignatures, amb coneixements molt pobres en matèries fonamentals com llengua o matemàtiques per no mencionar l’escassa o nul·la competència que tenen en idiomes tan importants com l’anglès.

Després de més de trenta anys de legislació educativa a Espanya, on hem passat de lleis dels últims anys de la dictadura a lleis plenament democràtiques i constitucionals, és necessari fer les següents observacions per definir millor l’actua panorama educatiu al nostre país:

En menys de 40 anys hem tingut, al menys, quatre lleis educatives importants al nostre país, el que suposa que moltes generacions de ciutadans han desenvolupat els seus estudis acadèmic amb una o dues lleis vigents.

Cada cop que un partir polític arriba al poder, deroga o canvia l’anterior llei educativa, deixant al sistema en general, sense la desitjada continuïtat en aquest pilar tan bàsic de la nostra societat.

Moltes de les reformes que s’han dut a terme als últims anys, no han anat acompanyades d’un finançament suficient, el que ha produït grans desigualtats a l’hora de la implementació d’aquestes.

Tot i les novetats que han introduït les diferents lleis educatives, no s’ha aconseguit reduir el fracàs escolar de manera significativa, ja que avui dia el nostre país és un dels que té la taxa més elevada de la UE, amb més d’un 30% d’alumnes que no aconsegueixen acabar els estudis obligatoris.

No s’han aconseguit reduir els índexs de conflictivitat a les aules degut en part a que les diferents administracions educatives o no ho volen admetre o intenten evadir la realitat mitjançant programes d’eficàcia dubtosa.

Els alumnes espanyols, segons els diferents informes PISA, són dels pitjors preparats dels països de l’OCDE al ocupar llocs molt baixos en les diferents proves a les que s’han sotmès els països membres.

L’educació s’ha convertit en una arma política que els partits utilitzen per debilitar l’adversari, quan hauria de ser un aspecte fonamental de la nostra societat en el que els polítics haurien d’esforçar-se per aconseguir uns consens mínims, per tal no estar canviant la llei educativa cada pocs anys. Com hem pogut comprovar, la nostra història ens explica que l’educació a Espanya sempre ha estat condicionada pel color polític, per les idees dels que han estat al poder, els quals han intentat adaptar-ho d’acord amb els seus interessos i d’acord amb els seus ideals propis i del seu partit. Podem considerar que a Espanya mai ha hagut un consens en educació i, possiblement, aquest mai s’han intentat d’una manera seria.

Actualment, el nostre sistema educatiu presenta la següent estructura, una estructura regida per l’última llei vigent fins a dia d’avui, la LOE (2006):



Actualment Espanya no es troba en una bona situació ni a nivell econòmic ni a nivell social, això és indiscutible. De fet, podríem definir la situació actual com d’insostenibilitat tant social com econòmica.

Parlem d’insostenibilitat econòmica perquè la nostra economia s’ha convertit en una de les menys competitives i amb més baixa productivitat d’Europa, entre moltes altres realitats en les que no entrarem perquè el tema que volem tractar gira al voltant d’altres aspectes. Parlem d’insostenibilitat social perquè el nostre país representa un dels nivells més alts de la UE en pobresa dels treballadors, només superat per Grècia i Polònia; perquè el fracàs i l’abandonament escolar a Espanya se situa per sobre de la mitjana europea; perquè tenim la major taxa d’atur de la nostra història; entre molts altres factors.

A tot això, hem d’afegir que en els últims anys s’han produït canvis profunds sobre el context en el que operen els sistemes d’educació. Per tant, estem immersos d’un procés de canvi accelerat que, com estem experimentant, ha tingut i té un pes i una incidència considerable sobre l’àmbit educatiu i els processos escolars. Són justament aquests canvis els que plantegen a l’àmbit educatiu nous reptes i nous requeriments que comporten l’adaptació a les noves exigències que plantegen els canvis tecnològics, socials i econòmics. Tenint en compte aquest context de canvi constant tant a nivell social, econòmic i tecnològic; i fixant-nos en les dades facilitades pel Ministeri d’Educació de cara al curs 2012-2013, la situació educativa a Espanya és la següent:

La previsió d’alumnat escolaritzat en els ensenyament de règim general no universitari al curs 2012-2013 és de 8.050.654, superior al del curs 2011-2012.

Tenint en compte la titularitat del centre, el 68.2% de l’alumnat està escolaritzat en centres públics, el 26,5% en centres concertats i el 5,3% en centres de titularitat privada

Pel que fa l’alumnat estranger, tot i que el nombre d’alumnes matriculats ha augmentat en relació al curs anterior, s’observa un estancament progressiu ja que aquest augment ha estat insignificant si el comparem amb la tendència que fins ara ha seguit el nostre sistema educatiu: al curs 2000-2001 l’alumnat matriculat d’origen estranger era de 207.112; al curs 2006-2007 era de 610.702; al curs 2011-2012 era de 781.141; i aquest any és de 781.446. El 81,7% d’aquest alumnat està matriculat en centres de titularitat pública. I, si analitzem l’origen d’aquest alumnat per continents trobem que la major part d’aquest alumnat procedeix d’Amèrica (37,9%), seguit d’Europa (30,2%), d’Àfrica (25%) i, en últim lloc, trobem Àsia i Oceania (6,9%).

Pel que fa les despeses en educació, trobem que en els darrers 5 anys la despesa ha anat reduint-se progressivament. Aquest curs acadèmic rebrà aproximadament la mateixa quantitat de diners que es va rebre l’any 2008. Des del 2002 fins el 2009, l’augment de la despesa en educació era considerable, augmentant més de 20.000 milions d’euros en només 7 anys. Però, a partir del curs 2009-2010 aquesta tendència ha anat canviat, i s’ha anat reduint any rere l’any la despesa en educació. D’entre totes les Comunitats Autònomes, Catalunya ha estat la que més ha retallat en matèria educativa i, per contra, les Illes Balears ha estat l’única Comunitat Autònoma que no ha tocat pas els diners que s’hi destinen a l’educació.

Per altra banda, l’ensenyament universitari és el major destinatari de la inversió que es fa en educació (69,5%). Si no tenim en compte l’ensenyament universitari, és l’etapa d’Educació Infantil i Primària la receptora de l’altra gran part de la inversió pública en educació.

Hem de tenir en compte, a més que el 62,2% de la inversió en educació està destinada a les despeses de personal.

Una altra dada que sorprèn és la de les beques. Aquest curs acadèmic, s’han reduït els diners destinats a les beques, però el nombre de becaris ha augmentat. Sorprèn encara més veure com el curs passat van haver 923.895 beneficiaris d’ajudes i, aquest any només han hagut  344.260. Ha estat una gran davallada.

Pel que fa el nombre de professors en els ensenyaments general no universitaris, podem veure que ha estat en aquest curs escolar, quan per primer cop en més de 12 anys ha hagut una baixada del nombre de docents, tot i que, com hem vist abans, el nombre d’alumnes escolaritzats ha augmentat.

Centrant-nos en l’ensenyament infantil, trobem una tendència a l’augment d’alumnes escolaritzats, igual que al nombre de centres que l’imparteixen.
També trobem una tendència a l’augment d’alumnes matriculats d’entre 16 i 18 d’anys, és a dir en l’ensenyament no obligatori. Aquest augment ha estat de més del 10% en els darrers 5 anys. Quasi el 80% de l’alumnat de Batxillerat promociona curs. I, més del 90% de l’alumnat aprova la Selectivitat.

Pel que fa la Formació Professional, el nombre d’alumnes matriculats ha augmentat considerablement en els darrers anys. Estem parlant d’un augment al voltant del 50% en els darrers 6 anys.

Referent a l’abandonament prematur de l’educació,al 2011 el 26,5% dels adults d’entre 18 i 24 anys no havien completat els estudis obligatoris.

Un 92,22% de l’alumnat de l’ensenyament de règim general estudia una primera llengua estrangera, la qual és majoritàriament l’anglès. Només un 23,5% de l’alumnat de l’ensenyament de règim general estudia una segona llengua estrangera.

Si comparem les nostres dades en educació amb els indicadors de la OCDE i de la UE, podem dir que:

La població adulta espanyola amb estudis no superiors als obligatoris s’ha reduït, tot i estar encara lluny de les mitjanes de la OCDE i de la UE. Però, per altra banda, d’aquesta població adulta un 31% posseeix titulació d’Educació Superior, superant el 30% de la OCDE i el 28% de la UE. Tot i així, el 47% només posseeix estudis secundaris de primera etapa o inferiors, davant del 26% de la OCDE i el 25% de la UE.

Pel que fa l’educació infantil, la taxa d’escolarització és molt superior a la de la OCDE i a la de la UE, sobretot als nens amb 2 anys o menys.

Pel que fa l’educació secundària, el percentatge de graduats ha augmentat 14 punts en els últims 9 anys, reduint la distància amb la OCDE, d’11 punts al 2001 a 4 al 2010.

Fent una ullada a la formació professional de grau superior, observem que la taxa d’accés (26%) supera la mitjana de la OCDE (17%) i de la UE (15%). La taxa de graduació (16%) també és superiora la de la OCDE (10%) i la de la UE (8%).

Referent a l’educació universitària, la taxa d’accés a Espanya arriba al 52%, sent la mitjana de la OCDE del 62% i de la UE del 60%. Pel que fa la graduació universitària, a Espanya és del 30%, inferior a la de la OCDE (39%) i a la de la UE (40%).

Si fem una ullada al mercat laboral, trobem que com a major nivell de formació de la població de 25 a 64 anys correspon una major taxa d’ocupació i una menor taxa d’atur, així com un nivell salarial més elevat. Aquesta tendència, generalitzada a la OCDE i a la UE, tot i que a Espanya existeix, cada cop és menor i està tendint a canviar per la situació econòmica del nostre país. Hem de tenir en compte, que a l’any 2010, les taxes d’atur a Espanya pràcticament duplicaven els nivells mitjans de la OCDE i de la UE.

Pel que fa les despeses que Espanya destina per cada alumne en l’educació pública, sorprenentment és més elevat que la mitjana de la OCDE i de la UE en tots els nivells educatius. Entre d’altres raons, això és conseqüència de les despeses salarials. Una altra dada sorprenent és que les taxes universitàries que han de pagar els estudiants a Espanya són generalment baixes. Tot i ser baixes, el percentatge de joves que estudia a la universitat és limitat en comparació amb la OCDE i la UE.

Pel que fa els centres escolars, el nombre total d’hores de classe obligatòries pels alumnes d’Educació Primària i d’Educació Secundària a Espanya és superior a la mitjana de la OCDE i de la UE. La ràtio d’alumnes per classe és similar a la de la OCDE i de la UE en els centres públics.

El salari dels professors és superior a Espanya en totes les etapes. En el salari inicial és on la diferència és major. Després de 15 anys o en el salari màxim aconseguit la OCDE i la UE acurcen distàncies.

Pel que fa la presa de decisions, a Espanya els centres públics tenen menor autonomia en la presa de decisions que en el conjunt dels països de la OCDE i de la UE. Si a la OCDE i a la UE els centres educatius prenen el 41% i el 46% de les decisions respectivament, a Espanya aquest percentatge només arriba al 25%.

Els centres educatius tenen major autonomia en la presa de decisions a nivell curricular i menor llibertat en la planificació, gestió de personal i recursos.
A Espanya, els òrgans central i autonòmics prenen el 88% de les decisions relacionades amb la gestió del personal. A la OCDE més de la meitat d’aquestes decisions són preses per autoritats locals o centres educatius. És en aquest àmbit, en el de la gestió del personal que Espanya té un menor grau d’autonomia respecte de la OCDE. D’aquestes dades, a més, es deriva que l’efecte de la descentralització és més positiu en els països en els que existeixen proves estandarditzades.

I, és en mig d’aquesta situació educativa i social que viu Espanya, que el 17 de maig de 2013 el ministre d’Educació, Cultura i Esport del govern popular de Mariano Rajoy, José Ignacio Wert, presenta el projecte de llei definitiu de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) o també anomenada Ley Wert. Aquesta és una proposta de reforma de la LOE de 2006 i de la LOGSE de 1990, que són les lleis que regulen l’actual sistema educatiu espanyol, de caràcter socialista, i a les quals el PP sempre s’ha oposat.
Des de que en 2012 es fes públic el primer esborrador de la llei, certs sectors socials encapçalats pels partits d’esquerra, els sindicats i les associacions de pares i d’alumnes de l’ensenyament públic han mostrat el seu rebuig a la mateixa mitjançant concentracions, manifestacions i vagues, que s’uneixen a les protestes per la reducció de la despesa pública en educació com a conseqüència de la política d’austeritat generalitzada en la UE dins del context de crisi econòmica en la que es troba Espanya des del 2008. A l’oposició a la llei s’han sumat partits nacionalistes catalans i bascs perquè, segons el seu parer, aquesta reforma minva les seves competències autonòmiques i posa en perill la qualitat de l’ensenyament de les llengües cooficials degut a que deixen de ser considerades assignatures troncals, passant a ser assignatures d’especialització opcionals, el que, per altra banda, sembla suposar que no comptaran per a l’homologació dels estudis a nivell estatal.

La LOMCE introdueix canvis en el conjunt del sistema educatiu espanyol, canvis de caràcter curricular, organitzatiu i de gestió. Uns més que d’altres han suscitat moltes crítiques i molts debats. Però, tot pinta que aquesta llei ben aviat estarà a les nostres aules.

Si en vols saber més sobre les característiques, els canvis que implica, la manera en què pot influir-te, els debats i les crítiques generades entre d’altres temes, trobaràs tota aquesta informació en l’entrada “LOMCE” d’aquest mateix bloc.

Sara López García, 29 de juny de 2013.