Llei Orgànica General del Sistema Educatiu
Pel que fa l’estructura del sistema educatiu, la LOGSE també va introduir
certs canvis, ja que va estendre l’educació obligatòria fins als 16 anys d’edat;
va crear un altre Batxillerat, el va enllaçar amb la Formació Professional i va
multiplicar per quatre les carreres universitàries, majoritàriament escurçades
a quatre anys i canalitzades cap al mercat professional. D’aquesta manera, el
que es denominava “Règim general” dels ensenyaments es conformava en les
següents etapes:
- Educació Infantil: de caràcter gratuït, tot i que no obligatòria. Comprenia les edats d’entre zero i sis anys en dos cicles educatius i amb caràcter tant assistencial com educatiu.
- Educació Primària Obligatòria: per a l’alumnat d’entre els sis i els dotze anys, estava dividida en tres cicles: inicial (1r i 2n de primària), mitjà (3r i 4t de primària) i superior (5è i 6è de primària).
- Educació Secundaria Obligatòria: per a l’alumnat d’entre dotze i setze anys i estructurada en dos cicles: Primer Cicle (1r i 2n d’ESO) i Segon Cicle (3r i 4t d’ESO). A la finalització d’aquesta etapa s’obtenia el títol de Graduat en ESO.
- Batxillerat: de caràcter optatiu i amb una duració de dos anys, es podia triar entre les modalitats: artístic, tecnològic, ciències socials, ciències de la salut i humanitats. Cada modalitat capacitava per cursar diferents estudis universitaris, un cop superada la PAU (prova d’accés a la Universitat), més coneguda com a selectivitat. Si es preferia, un cop finalitzat el Batxillerat es podia optar per la Formació Professional Específica.
A continuació, analitzem alguns
dels aspectes més importants que
envolten aquesta llei que tantes polèmiques, debats i discussions va generar:
Descentralització:
La LOGSE es centra en una
concepció educativa descentralitzada i estretament lligada al seu entorn més
proper.
Les Administracions locals
prenen més rellevància.
Esmenta la imprescindible
participació dels diferents sectors de la comunitat educativa.
Proposa una estructura
descentralitzada en l’avaluació, és a dir, els diferents àmbits territorials
tenen autonomia.
L’Estat traspassa a les
comunitats autònomes l’exercici de les competències en matèria educativa.
El govern haurà de consultar
amb les comunitats autònomes determinats punts o decisions.
Es tindran en compte les
comunitats amb llengua pròpia.
A més, el govern fixarà els
ensenyament mínim que poden constituir els aspectes bàsics del currículum i, els
títol acadèmics i professionals seran homologats per l’Estat i expedits per les
comunitats.
Democratització:
Implica
als diferents protagonistes directes de l’educació.
Participació
dels diferents sectors de la comunitat educativa.
Respecte als
alumnes; opta per una organització “comprensiva” del període formatiu,
adaptant-se a les seves necessitats i aptituds. Amb la consecució d’objectius
com l’ampliació de l’educació bàsica portant-la fins als setze anys.
(obligatòria i gratuïta).
Per millorar la
qualitat de l’ensenyament, la llei demana la implicació de tots els
protagonistes que estan implicats en l’educació com són els mestres, la família
i els estudiants i la seva participació a través de diferents òrgans de govern
unipersonals i col·legiats dels centres.
Obertura als agents:
Es
presentarà un informe a les comissions d’educació del Congrés dels diputats i
valoraran els recursos econòmics amb què han de dotar al sistema educatiu
segons el que proposen.
Assegura la
necessitat del compromís polític d’incloure a la memòria econòmica les despeses que comporta l’aplicació de la llei.
Autonomia dels
centres públics en la gestió econòmica.
Els cicles
formatius inclouen una fase de formació pràctica en els centres de treball, fa
que hi hagi participació dels agents socials.
Hi ha una
proposta àmplia per a l’educació secundària , la formació professional i
l’educació universitària, per donar resposta a les necessitats i exigències del
present i del futur.
Autonomia de centres:
Els
centres disposaran “d’autonomia pedagògica” per atendre necessitats concretes
de l’entorn, definint i programant matèries optatives.
La llei vol
dotar als centres d’autonomia pedagògica (funció docent, innovació curricular,
qualificació, formació del professorat, recursos educatius) i autonomia en la
gestió econòmica.
Qualitat:
Proposa un
període formatiu comprensiu, compatible amb una progressiva diversificació.
“Assegurar la qualitat de l’ensenyament és un dels reptes fonamentals de
l’educació del futur”.
Esmenta els
factors per a un ensenyament de qualitat que respongui a les exigències de la
societat.
Proposa formació
i qualitat permanent del professorat, recursos educatius, innovació i
investigació educativa.(títol IV de la llei).
La LOGSE
contempla uns aspectes d’atenció prioritària, amb objecte de millorar la
qualitat de l’ensenyament: qualificació i formació del professorat, programació
docent, recursos educatius i funció directiva, innovació i investigació educativa, l’orientació
educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació. Contempla per
primer cop el concepte de qualitat .
Avaluació:
Especial menció a l’avaluació dels
centres educatius, l’activitat avaluadora és essencial i s’ha d’estendre a
l’activitat educativa a tots els nivells.
Les
administracions públiques exerciran la funció d’inspectors.
Es crea el
“Instituto Nacional de Calidad y Evaluación”, amb la participació de les
comunitats autònomes, per l’avaluació general del sistema educatiu.
Els docents i
els membres de la funció directiva també seran avaluats. L’avaluació dels
processos d’aprenentatge dels alumnes serà continua i global.
Una de les novetats que va
introduir aquesta llei va ser sobre el
tractament i la distribució de competències. Al voltant d’aquest aspecte es
van generar molts debats i discussions entre els que estaven d’acord i els que
es mostraven en contra de les mesures establertes. Aquesta era la distribució
de competències que contemplava la LOGSE:
Govern: En l’article 4,
després de definir el currículum, atorga la facultat de constituir els
ensenyaments mínims al Govern, aquest servirà per garantir una formació comuna
i validesa dels títols. S’homologaran els títols acadèmics i professionals.
El Govern aprovarà
el calendari d’aplicació de la nova llei d’ordenació dels sistema educatiu. A
més, dins del batxillerat es fixaran les matèries pròpies de cada modalitat.
Dins de la formació professional es fixaran els títols dels estudis, així com
els continguts mínims tenint en compte el context.
També exercirà
l’alta inspecció per a garantir el compliment de les obligacions dels poders
públics en matèria d’educació. Aquest serà organitzat per l’Institut Nacional
de qualitat i avaluació.
Referent a l’educació compensatòria, fixarà els objectius
prioritaris d’educació.
Autonomies: Dóna potestat per establir el currículum del sistema educatiu, incloent els ensenyaments mínims establerts
pel govern. Possibilita que les Administracions Educatives puguin expedir
títols acadèmics i professionals. La LOGSE en l’article 1.3 estableix:
"Las Administraciones educativas, en
el ámbito de sus competencias,
ajustarán su actuación a los principios constitucionales y garantizarán el
ejercicio de los derechos contenidos en la Constitución, en la LODE y en la
presente Ley".
Les comunitats
autònomes es faran càrrec de la funció pública docent i les administracions
convocaran procediments de selecció de personal. Desenvoluparan l’educació
infantil, definiran i programaran les matèries optatives a secundaria i
establiran convenis amb les universitats. A més, tindran la responsabilitat de
planificar activitats de formació permanent de professors i fomentar
l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres afavorint la funció
directiva i assignar un administrador. Fomenta la investigació educativa.
També, de garantir l’orientació acadèmica psicopedagògica i professional dels
alumnes; el foment de la investigació educativa. I, per garantir el compliment
de les lleis s’exercirà una funció inspectora. Les administracions hauran de
convocar els procediments de selecció de personal i les comunitats autònomes es
faran càrrec de la funció publica docent.
A continuació
detallo alguns dels punts de la LOGSE que més DEBATS han generat:
Comprensivitat: La comprensivitat aporta la idea de que
tots els nens i nenes que participen en l’educació obligatòria han de poder
assumir uns coneixements bàsics i comuns i ho han de fer en un context de
respecte i convivència de la diversitat. Per tant, segons el concepte de
comprensivitat, l’educació obligatòria ha de garantir que tots els nois i noies
siguin capaços d’assolir uns coneixements bàsics i comuns, fruit de les demandes
de la societat, que els hi permetin incorporar-se al món laboral o bé, seguir
amb els seus estudis superiors.
El propi projecte
per a la Reforma del Sistema Educatiu així ho defineix: “Por escuela comprensiva se entiende una forma de enseñanza que ofrece a
todos los alumnos de una determinada edad un fuerte núcleo de contenidos
comunes dentro de una misma institución y una misma aula, y que evita de esta
forma la separación de los alumnos en vías de formación diferente que pueda ser
irreversibles. En ella se condensaban las aspiraciones de la igualdad de oportunidades,
cultura superior y común para todos los alumnos y apertura a la diversidad
dentro de una misma escuela”.
Els contraris a la
nova llei d’educació no veien clars els avantatges de l’ensenyament comprensiu
i hi trobaven molts inconvenients, inconvenients que van estar amplificats per
alguns mitjans de comunicació i per algunes publicacions en escrit que han
descrit l’ESO com un “desastre total”.
Diversitat: El nostre sistema educatiu, amb la implantació de la
LOGSE, com hem dit abans va optar per un model comprensiu basat en tres
principis: la no exclusió, la no segregació i l’atenció a la diversitat. Així
mateix ho explicita la pròpia llei: “La
extensión del derecho a la educación y su ejercicio por un mayor número de
españoles en condiciones homogéneamente crecientes de calidad son, en sí
mismos, los mejores instrumentos para luchar contra la desigualdad [...] El
sistema educativo contribuirá a la reducción de la injusta desigualdad social”.
Per tant, segons
la LOGSE la diversificació és coherent amb el reconeixement de les diversitats
existents. Per assolir l’objectiu de la individualització cal que el sistema
pugui assolir la diversitat d’interessos, motivacions i capacitats dels infants;
és a dir, s’ha d’adaptar a les característiques individuals de cada alumne. Per
tant, com els punts de partida de cada alumne són diferents, els procediments
també ho han de ser i han d’estar adaptats a l’alumnat.
Una bona part dels
debats sobre la LOGSE en relació a l’atenció a la diversitat es va polaritzar
només en qüestions com ara els continguts o les hores lectives, deixant de
banda la importància que té que els alumnes aprenguin de manera significativa,
interessant i motivadora. En aquest sentit, va mancar molta pedagogia de la
diversitat als centres escolars i aquest, va ser un dels elements que va fer
que el camí cap a l’atenció a la diversitat fos més difícil del que podria haver
estat. D’aquesta manera es va interpretar la LOGSE d’una manera rígida, quan en
realitat permetia i afavoria moltes fórmules organitzatives i estratègies per
aplicar. A això, hem d’afegir que molts
sectors presentaven molt d’interès a oferir una visió negativa, i fins i tot
pejorativa, de la diversitat. Els mitjans de comunicació hi van contribuir amb
informacions puntuals o alarmistes, que reflectien només unes determinades
realitats sobre les quals la comunitat educativa no hi podia fer gaire, ja que
no tenia ocasió de desmentir-les o valorar-les. Per contra, hi va haver
elements positius que no arribaven o no interessaven als mitjans de comunicació
i s’haurien d’haver difós per donar a conèixer millor els posicionaments de la
comunitat educativa en relació a tota aquella informació que s’estava donant.
Nivell de l’alumnat i el fracàs escolar: Els més
conservadors van qüestionar l’efectivitat de l’ensenyament comprensiu, afirmant
que no era capaç d’assegurar el procés. S’ha de recordar que la intenció de la
LOGSE és posar fi al sistema dual anterior i amb un fracàs escolar que
s’acostava al 45%. Amb la LOGSE i la universalització de l’ensenyament fins als
16 anys, el fracàs escolar va quedar reduït segons demostren dades
estadístiques. Però, el que no es tenia en compte era que en tot procés de
profunda reforma educativa, com va ser el període d’aplicació de la LOGSE, es
necessita un llarg període de temps per que pugui ser assimilada tant pels
agents educatius com pel propi alumnat. De fet, segons l’Institut Nacional
d’Estadística, al 1996 el fracàs escolar en alumnes de 4t d’ESO s’havia reduït
més d’un 30%.
Limitacions i dificultats: Però la LOGSE també ha hagut d’assumir
algunes limitacions i/o dificultats com ara el fet d’establir quin és el
currículum comú i bàsic; i, el fet de mantenir un bon equilibri entre el que és
comú a tot l’alumnat i el que el diferencia, és a dir, allò propi de cada
persona. Álvaro Marchesi, en el seu llibre “Controversias
en la educación española” proposa una sèrie de mesures per a millorar el
funcionament de l’ensenyament comprensiu, com ara tenir cura de l’educació des
d’infantil, ja que quan abans s’acurti el problema, més fàcil serà abordar-lo;
establir condicions als centres: número màxim d’alumnes per aula, treballadors
socials, recolzament al professorat; elaborar un projecte educatiu i curricular
que sigui sensible a la diversitat; fer que els centre admetin alumnes amb
problemes o amb possibilitats d’abandonament escolar; i/o la incorporació de
programes de diversificació a partir de segon curs de la ESO que permeti la
sortida a la vida activa.
A aquestes
dificultats hem d’afegir el problema del finançament. La LOGSE va pretendre un
canvi molt ambiciós en el model d’educar que exigia una despesa molt important
per poder dur-la a terme. Tot i així, aquesta llei va néixer sense tenir de
base un finançament suficient, el que va fer que no es pogués fer tot allò tan
idíl·lic que es proposava. Per tant, les
escoles i els instituts no van tenir a l’abast els recursos necessaris per dur
a terme moltes de les propostes d’aquesta llei tan ambiciosa. A tot això, hem
d’afegir una altra limitació que provenia de les pròpies institucions
educatives, ja que una part del professorat es mostrava en desacord amb la nova
llei, el qual va provocar dificultats per a la posada en marxa. A més, semblava
com que no acabava de casar la nova llei en les aules de les escoles i els
instituts.
Per una altra
banda, el canvi que va suposar deixar d’entendre els coneixements com a base de
l’educació i passar a donar importància a les capacitats de l’alumnat no es va
arribar a entendre com a millora pedagògica, i es va entendre com un fracàs
escolar i una baixada del nivell de l’alumnat. Aquest intent de canvi de
mentalitat i de visió de l’acció educativa de l’escola també implicava un canvi
de metodologia, el qual va generar moltes discussions i dificultats als centres
educatius.
Sara López García, 18 de juny de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada