Història del sistema educatiu espanyol. Part III.

De la Constitució de 1978 fins a l’actualitat:

1978 - 1982 - 1985 - 1990 - 1992 - 1995 - 2002 - 2006 - 2008

Ø  Any 1978: En aquest any i amb Adolfo Suárez al poder, s’aprova la Constitució Espanyola. Aquesta es va realitzar en un marc de consens polític. En matèria educativa era on es va aconseguir un major acord entre els partits i, finalment, en el seu article 27, s’establia el dret a l’educació de tots els espanyols i la llibertat d’ensenyament, així com la garantia d’una educació obligatòria i gratuïta. En els mesos següents es van aprovar diversos projectes de descentralització de l’ensenyament. En els últims mesos de la dècada dels 70 i tot i la crisi educativa, els coneguts com “Pactos de Moncloa”, l’objectiu dels quals era procurar l’estabilització del procés de transició al sistema democràtic, feien referència a la necessitat d’inversió en l’educació espanyola. Amb la dimissió d’Adolfo Suárez, es Leopoldo Calvo Sotelo qui li succeeix al front del govern i amb el qual s’inaugura una altra etapa amb ritmes diferents.

Ø  Any 1982: En aquest any guanya les eleccions Felipe González i arriba al Govern. Una de les tasques que havia de realitzar en matèria educativa era l’ajustament dels principis democràtics i de participació presents a la Constitució espanyola aprovada quatre anys enrere. Això va provocar una successió de lleis educatives durant el temps que va estar al Govern. Concretament, van ser quatre les lleis educatives que es van dur a terme.

 

Ø  Any 1985: Va ser tres anys després de l’arribada al govern de Felipe González quan es va presentar la “Ley Orgánica del Derecho a la Educación” (LODE). En aquesta llei es fixaven fidelment els drets a l’educació recollits a la Constitució. Així mateix ho explicava la pròpia llei: “Se impone, pues, una nueva norma que desarrolle cabal y armónicamente los principios que, en materia de educación, contiene la Constitución española, respetando tanto su tenor literal como el espíritu que presidió su redacción, y que garantice al mismo tiempo el pluralismo educativo y la equidad. A satisfacer esta necesidad se orienta la Ley Orgánica reguladora del derecho a la educación.”.

Ø  Any 1990: Aquest va ser un any important pel sistema educatiu espanyol, ja que el 3 d’octubre de 1990 va ser promulgada la Ley Orgánica General del Sistema Educativo (LOGSE) pel govern del PSOE. Aquesta llei va substituir a la Ley General de Educación (LGE) de 1970 i va ser derogada, posteriorment, per la Ley Orgánica de Educación (LOE) l’any 2006.

La LOGSE va ser una llei d’educació de caire socialista, ja que va ser promulgada al 1990 pel PSOE. Aquesta llei, basada en el model integrat comprensiu, va portar per bandera la paraula comprensivitat, ja que va optar pel disseny d’un sistema comprensiu fins als setze anys. La LOGSE va ser implantada a l’Estat espanyol per conseqüència tant de la realitat i mentalitat predominant, com dels resultats de la seva aplicació en altres països. Tot i així, la LOGSE ha estat la causa de moltes controvèrsies i debats, així com de crítiques sobretot per part d’un sector, tant del professorat com de la classe política, més inclinat cap a un sistema educatiu més elitista i més selectiu. A més, la LOGSE ha estat una llei que va deixar de banda el pensament que cal treballar només per l’excel·lència.

Prenent com a punt de partida que aquesta llei s’iniciava amb l’Article 27 de la Constitució Espanyola de 1978, l’entrada en vigor d’aquesta llei va suposar la posada en marxa d’un sistema educatiu basat en els principis constitucionals i va iniciar una gestió democràtica dels centres. A més, aquesta va ser la primera llei que va establir un sistema descentralitzat d’ensenyament a Espanya al permetre que les comunitats autònomes no només s’ocupessin de la gestió dels centres educatius, sinó que poguessin redactar un percentatge molt important dels continguts curriculars.

En aquests anys el govern i la societat eren conscient de la necessitat d’incorporar els postulats europeus i de la necessitat d’assumir un model més d’acord amb els nous canvis tecnològics sorgits en l’educació. D’aquesta manera, es va optar per potenciar un sistema d’ensenyament constructivista amb el que es denominava un currículum obert i flexible amb diferents nivells de concreció. A més, aquesta llei contemplava altres aspectes importants com la importància que es va donar als Consells Escolars dels centres, adquirint la capacitat per escollir als directors; la regulació de l’Educació Especial per a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials i l’Educació d’adults; el desenvolupament de la qualitat de l’ensenyament establint una Formació permanent del professorat; la definició de la funció d’inspecció i l’acció tutorial/orientació; o el foment de la compensació de desigualtats en educació en els centres amb especial dificultats pel seu entorn sociocultural, en els quals es va intentar reduir la ràtio escolar.

Si està interessat en saber més al voltant d’aquesta llei, en aquest mateix blog, però en l’entrada anomenada LOGSE podrà trobar al detall les seves característiques, així com els debats i discussions que es van generar a partir de la promulgació d’aquesta. 

Ø  Any 1992: Des de 1977 fins aquest mateix any es va aconseguir escolaritzar pràcticament al 100% de la població en edat escolar; també es va aconseguir donar el trànsit del Batxillerat a l’Educació Secundaria; la Universitat va aconseguir duplicar el nombre de l’alumnat i les proves de selecció eren superades pel 90% dels que optaven a elles. A més, es van començar a assajar experiències per a renovar l’educació d’Adults i els programes d’Educació Compensatòria, lluitant per atendre la diferència i propiciar la igualtat. Això ens dóna la clau de què la societat espanyola estava canviant, s’estava millorant la qualitat de l’ensenyament i s’estava intentant de millorar l’oportunitat d’accés a estudis superior. De manera, els principis d’igualtat i equitat s’estaven començant a acomplir plenament en el sistema educatiu espanyol.

Ø  Any 1995: En aquest any va ser aprovada la Ley Orgánica 9/1995 de 20 de noviembre, de la participación, la evaluación y el gobierno de los Centros Docentes (LOPEG), al final del període del govern socialista. Aquesta llei es va basar en el concepte de qualitat educativa, concepte que en aquell moment apareixia en tots els debats internacionals. Però, degut al canvi de govern, les disposicions de la LOPEG no es van aplicar de manera completa i conseqüent. Tot i així, bona part de la seva orientació basada en la millora de la qualitat del sistema educatiu es va recollir en la LOCE, impulsada pel Partit Popular.

Si està interessat en saber més al voltant d’aquesta llei, en aquest mateix blog, però en l’entrada anomenada LOPEG podrà trobar al detall les seves característiques.

Ø  Any 2002: Set anys després de l’aprovació de la LOPEG, el 23 de desembre de 2002 és promulgada la Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE) o Ley Orgánica 10/2002 pel segon govern de José María Aznar (PP), sent ministra Pilar del Castillo. Aquesta llei pretenia reformar i millorar l’educació a Espanya, però no va arribar a aplicar-se.

Aquest llei pretenia introduir uns moderats elements d’autonomia neoliberal. Es reconeixia el dret dels pares a la lliure elecció de centre (art. 72) i s’afavoria la diferenciació dels centres mitjançant la seva especialització curricular en alguna àrea. A més, es permetia que ampliessin els seus horaris lectius (art. 66). Per una banda, aquestes mesures estaven destinades a augmentar l’autonomia de centres, però, per altra banda la llei centralitzava el currículum a nivell estatal (art. 8) i homogeneïtzava les mesures d’atenció a la diversitat dels alumnes d’ESO mitjançant uns itineraris curriculars comuns a tots els centres (art. 26). Tot i que es reconeixia l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió econòmica dels centres (art. 67) d’una forma molt semblant a les lleis anteriors, a la LOCE predominava la tendència a entendre aquesta autonomia com una mera aplicació i desenvolupament dels currículums establerts pel govern central: “El gobierno fijará las enseñanzas comunes, que constituyen los elementos básicos del currículo. Los centros docentes desarrollarán los currículos establecidos por las Administraciones educativas mediante programaciones didácticas” (art. 68).

Després de l’arribada a la presidència del govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) es va paralitzar el calendari d’aplicació de la nova llei per mitjà del Reial Decret aprovat pel Consell de Ministres del 28 de maig de 2004. Finalment, la llei va ser derogada el 24 de maig de 2006 per la Ley Orgánica 2/2006, del 3 de maig, d’Educació, donant continuïtat al sistema anterior (promulgat també pel PSOE).

Ø  Any 2006: El 4 de maig d’aquest any és publicada la Ley Orgánica de Educación (LOE) pel Ministeri d’Educació del govern del PSOE. És en aquest any quan Espanya se situava en el lloc 26 en desenvolupament educatiu, per sota de quasi tots els països de la Unió Europea, segons l’informe “Educació per a tots” elaborat per la UNESCO. És per tant, que la LOE neix, en part, per assumir en matèria d’educació els objectius educatius que planteja tant la UE com la UNESCO.

Aquesta llei marcarà la derogació de les anteriors lleis vigents a Espanya: LGE, LOGSE, LOPEG i LOCE.

La LOE estableix en el seu preàmbul que té com objectiu adequar la regulació legal de l’educació no universitària a la realitat actual d’Espanya sota els principis de qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, l’equitat que garanteix la igualtat d’oportunitats, la transmissió i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat, tolerància, igualtat, respecte i la justícia, etc.

De forma general, la LOE introdueix els següents aspectes més destacats:

• La relació que hi ha entre equitat i qualitat sense renunciar a la excel·lència educativa, al mateix temps, es potencia l’atenció a la diversitat i la igualtat d’oportunitats.
• Importància de tota la comunitat educativa, l’esforç compartit de famílies, mestres, administració i altres agents educatius i socials. A més, de l’esforç individual.
• Tots els centres que es financen amb fons públics, independentment de la seva titularitat han d’assumir l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especifiques.
• També permet l’autonomia dels centres i la cooperació entre les administracions.
• Fa referència a l’educació permanent i d’adults, considerant-ho un procés al llarg de tota la vida.

Tot i així, si està interessat en aprofundir més sobre la llei que actualment regeix el nostre sistema educatiu, trobarà més informació en l’entrada anomenada LOE que trobarà en aquest mateix blog. 

Ø  Any 2008: El curs 2008-2009 va ser l'últim curs universitari amb pla antic, ja que a partir del curs següent estaria totalment implantat a Espanya el que la declaració de Bolonya proposava i el que ha estat anomenat Pla Bolonya. Aquest Pla va suposar un trastocament important del sistema universitari fins aleshores vigent, obrint moltes oportunitats a nivell europeu perrò introduint certes limitacions a nivell Estatal, sobretoo a nivell econòmic. És per això, que la implementació del Pla Bolonya al nostre país ha generat un munt de crítiques, manifestacions i moltes mobilitzacions per part del sector estudiantil universitari, així com d'altres sectors que s'oposaven a la implantació. Però, poc es va poder fer per impedir que avui dia el nostre sistema universitari estigui regit pel que la declaració de Bolonya proposa. 

    Si en voleu saber més al voltant del Procés Bolonya, de les seves característiques, del que ha suposat pel nostre país a nivell universitari, així com de totes les crítiques i debats que es van generar al seu voltant, en trobareu aquesta i més informació en l'entrada "Pla Bolonya" que trobareu en aquest mateix bloc. 

    Sara López García, 18 de juny de 2013.