LOE 2006

Llei Orgànica d'Educació

Aprofundint més en les característiques principals d’aquesta nova llei, en podem destacar:

Educació infantil: comprèn l’etapa des del naixement fins els 6 anys d’edat. Només el segon cicle de l’educació infantil serà gratuït.

Educació Primària: Entre els objectius que es plantegen per aquesta etapa, podem assenyalar els següents:

o   Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix.

o   Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes.

o   Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Com a novetat, en un dels cursos del tercer cicle de l’etapa, s’afegirà l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els drets humans, en la que es pararà atenció a la igualtat entre homes i dones, entre d’altres aspectes.

Al finalitzar el segon cicle d’educació primària, els centres realitzaran una avaluació diagnòstica de les competències bàsiques aconseguides per l’alumnat. Tindrà caràcter formatiu i orientador pel centre i informatiu per a les famílies.

Educació secundaria: entre els principis generals es recull que en l’educació secundaria es pararà especial atenció a l’orientació educativa i professional de l’alumnat. Al finalitzar el primer cicle, tots els centres hauran de realitzar una avaluació diagnòstica de les competències bàsiques. Aquesta avaluació tindrà caràcter formatiu i orientador pels centres i informatiu per a les famílies.

Qualitat: És una de les prioritats d’aquesta llei. A més, desenvolupa el principi d’equitat amb un títol preliminar, on diu que la llei preveu garantir la igualtat efectiva d’oportunitats, la inclusió educativa i la no discriminació. Per tant, actua com a compensatòria de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb especial atenció a les que es derivin de  discapacitats.

Avaluació: Es realitzarà l’avaluació del sistema educatiu a l’Institut Nacional d’Avauació i Qualitat del Sistema Educatiu, que passa a anomenar-se Institut d’Avaluació. Les administracions podran elaborar i realitzar plans d’avaluació dels centres educatius.

Autonomia de centres: Els centres docents disposaran d’autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, així com les normes d’organització i funcionament del centre. El projecte educatiu de centre (PEC) recollirà: la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat, l’acció tutorial i el pla de convivència.

Model de gestió i direcció del centres: Al igual que en l’autonomia, hi ha un capítol, que es dedica a la participació, la gestió i la direcció dels centres. Inclou temes referents als òrgans i competències assignats a cadascun i s’explicita el nomenament, les funcions, el temps i altres aspectes relacionats amb la direcció. De manera més raonada el que fa la LOE és afavorir la gestió dels centres gràcies a la descentralització, a l’autonomia i a l’equitat.

Aprenentatge permanent: Podem dir que la LOE ens ofereix una concepció de l’aprenentatge permanent de forma més detallada que amb les lleis anteriors.

Atenció a la diversitat: és un punt molt important en aquesta llei ja que es considera un principi fonamental amb conseqüències pedagògiques i organitzatives. Aquesta llei contempla que l’escolarització de l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) estarà regida pels principis de normalització i d’inclusió. Es podran introduir mesures de flexibilització en les diferents etapes educatives, quan es consideri necessari. A més, l’escolarització en centres d’educació especial només es durà a terme quan les seves necessitats no puguin estar ateses en els centres ordinaris. En aquest cas, podran estar en aquest tipus de centres fins els 21 anys.

Alumnat immigrant: L’escolarització de l’alumnat que s’integra més tard al sistema educatiu espanyol es realitzarà atenent a les seves circumstàncies, coneixements, edat i l’historial acadèmic, de manera que es pugui incorporar al curs més adequat a les seves característiques i coneixements previs, amb els suports adients. A més, es reforçarà l’acció educativa per evitar desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d’una altra naturalesa.

Excel·lència: Referent a l’excel·lència, aquesta llei assenyala que les conselleries d’Educació podran assignar majors recursos a determinats centres públics o privats concertats amb projectes educatius que apostin per la qualitat. Aquí apareix un tema molt comentat, que es la possibilitat d’impartir matèries del currículum en llengües estrangeres.

Professorat: Reconeixement de la funció tutorial i de la tasca del professorat en dedicació al centre i a la innovació educativa mitjançant incentius professionals i econòmics.

Competències bàsiques: La incorporació de les competències bàsiques a la legislació estatal espanyola i autonòmica no és una novetat de la LOE, ja que la LOCE en parlava d’aquest concepte en relació amb els objectius i continguts. La LOE quan defineix el concepte de currículum en l’Article 6., introdueix el concepte de competència en el següent sentit: “A los efectos de los dispuesto en esta Ley, se entiende por currículum el conjunto de objetivos, competencias básicas, contenidos, métodos pedagógicos y criterios de evaluación de cada una de las enseñanzas reguladas en la presente Ley”. La LOE contempla 8 competències: Competència en comunicació lingüística, competència matemàtica, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, el tractament de la informació i la competència digital, competència social i ciutadana, competència cultural i artística, competència per aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal. 

Per a concloure amb les característiques més destacades de la llei vigent, vull fer referència que la LOE es centra més en l’alumne i en la diversitat, és a dir en les necessitats educatives especials. Així canvia la concepció de l’escola, veient-la com una escola de la diversitat, on es valoren tots els trets de la personalitat així com la historia personal de cada alumne. Per tant, exigeix a l’escola una metodologia més flexible i diversa per a poder atendre les necessitats de cada alumne.

La LOE, com va passar amb la LOGSE, va suscitar un munt de DEBATS al voltant dels canvis que va establir. Un dels debats més destacats va ser el que es va generar al voltant de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania:

El govern del PSOE, a partir de la LOE, va implantar des del curs 2006-2007 l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, la qual ha estat objecte d’enceses polèmiques polítiques i educatives. Aquesta assignatura s’imparteix a l’escola amb la finalitat de formar íntegrament tot l’alumnat vetllant pel seu desenvolupament social cultural i personal. Ocupa una hora lectiva a la setmana i es divideix en dos blocs temàtics: un dedicat a l’autoconeixement, l’autoestima, l’autoconcepte; i l’altre basat en els foments de la societat democràtica: des de l’educació en drets humans fins als serveis que ens ofereixen.

Assignatures amb un contingut similar s’imparteixen en altres països europeus amb l’objecte comú de contribuir a la formació de ciutadans lliures, crítics, amb autonomia de judicis morals i compromesos amb la seva societat i el seu temps. De fet, una de les raons per les quals es va introduir aquesta matèria era per intentar introduir mesures que a nivell europeu han sigut un èxit.

Però, la dreta política i l’església catòlica s’hi van oposar fermament contra ella des del primer moment i van dur a terme una campanya molt mediàtica. Aquest sector de la població apel·la a que aquesta assignatura constitueix un adoctrinament per part de l’Estat i reclama la llibertat dels pares a escollir una opció d’educació moral o una altra per als seus fills. Critiquen sobretot la part del temari relativa a l’afectivitat i la família, ja que es mostren radicalment en contra del model de família que es planteja i d’aspectes relacionats amb l’educació sexual. La campanya duta a terme per aquest sector de la població va arribar en forma de denuncies i objeccions per diferents àmbits judicials al Tribunal Suprem, el qual al 2009 va resoldre que l’objecció era il·legal.

A més, aquesta assignatura ha rebut i rep moltes crítiques per part dels moviments de renovació pedagògica, ja que aquests pensen que l’educació en valors ha d’amarar totes les àrees de l’escola i no limitar-se a unes hores concretes i, a més a més, no presents a tots els cursos de l’ensenyament obligatori. Per tant, aquest sector poblacional considera que l’aparició d’aquesta assignatura en l’educació dels alumnes és escassa. A més, expliquen que no és clar el perfil de professor que s’hauria d’impartir aquesta matèria i demana que la llei ho detalli.

El mateix sector que s’ha posicionat des d’un primer moment en contra de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, va mostrar la seva total oposició al caràcter que l’assignatura de religió catòlica prenia en la nova llei. I és que l’adopció de normes legals que regulen els àmbits que habitualment es deixaven en mans de la jerarquia eclesiàstica sempre resulten polèmiques.

La LOE elimina la religió catòlica com a àrea de l’educació primària, a excepció de les escoles catòliques. Aquesta mesura, evidentment, ha crispat al sector catòlic que està totalment en contra de que la religió no sigui una assignatura obligatòria a les escoles. 

Sara López García, 18 de juny de 2013.